Llambregades

la crisis, les estafes i els diners virtuals

2011-12-19T14:56:00.006+01:00

Davant de la crisis actual una de les preguntes freqüents entre la gent que es preocupa per aquest tema és: on han anat a parar tots els diners que s'han fet durant anys? Qui se'ls ha quedat?
No sóc cap especialista en economia, però m'agrada conèixer les coses. I aquest és un tema que des de fa temps m'interessa.

Abans de res cal destacar que hi han dues maneres de generar riquesa en un país. I això és desconegut per la majoria de la gent.

1) La velocitat del diner. Amb un bitllet de 10 euros es pot generar en un període breu de temps una riquesa de centenars d'euros. Imaginem que tinc un bitllet de 10 euros i l'utilitzo per pagar el menú de dinar d'un restaurant. El del restaurant, minuts després que jo hagi pagat, utilitza el "meu" bitllet per pagar les verdures que un jove repartidor li porta per aquesta tarda preparar el sopar. El repartidor, després de deixar les verdures al restaurant i cobrar, para a la gasolinera per emplenar el dipòsit de la seva furgoneta i utilitza el "meu" bitllet de 10 euros per pagar. El de la gasolinera, minuts més tard, utilitza el bitllet de 10 euros per donar canvi a una dona. La dona, amb el bitllet de 10 euros va al supermercat a mitja tarda per comprar 4 cosetes que necessita i empra el "meu" bitllet" per pagar. Aquí tenim, doncs, una cadena econòmica plausible on els "meus" 10 euros inicials han generat després de 3 o 4 horetes una riquesa de 50 euros.

Utilitzar la velocitat del diner per generar riquesa no ha estat, certament, el mecanisme més utilitzat al llarg de la historia, si bé ja els atenesos de l'època de Pèricles l'utilitzaren amb plena consciència. En un món com el de l'antiguitat on la quantitat de diner era directament proporcional a la quantitat d'or i plata que tenia un individu o un país, ja que per fer monedes s'utilitzava precisament l'or i la plata, era evident que la riquesa venia precisament limitada per les possessions en metalls preciosos que un tenia. Només es podia encunyar més moneda si es posseïa més metalls preciosos per elaborar-la. Per tant, noves explotacions mineres o bé noves conquestes eren la única fórmula d'augmentar i fer créixer les riqueses d'un individu (un rei) o un Estat, com Roma per exemple. Sempre, és clar, es podien fer més monedes devaluant-la, o sigui, utilitzant metalls més barats per elaborar-la, com el llautó, tal i com ho va fer Roma durant la seva decadència. Però aquest sistema sovint comporta més perjudicis que beneficis.

Com ja he dit, els Atenesos varen descobrir que una forma de crear més riquesa de la que sembla venir delimitada per les possessions de metalls preciosos que un té és a través de la velocitat del diner, o sigui, fomentar el comerç, l'intercanvi de productes: No en va els atenesos foren dels primers d'establir lleis per tal de regular i minimitzar l'usura, o sigui, l'acumulació de diners. Una d'aquestes regulacions fou, precisament, obligar a fixar un baix interès pels qui prestaven els seus diners. De fet, els atenesos descobriren que fomentar la circulació de diner era una manera de democratitzar la riquesa, és a dir, era una manera de fer reflectir la participació dels ciutadans en la riquesa del país. Els Espartans, en canvi, pensaven de forma molt diferent, tant política com econòmicament.

En aquest sentit, fa molts anys em va impactar llegir un vell llibre d'economia (dels anys 70) que assegurava quelcom xocant: si s'aconseguís fer moure un bitllet de 1 dollar a la velocitat de la llum a través dels estats units, al cap d'un segon aproximadament aquest retornaria a les nostres mans. Això implicaria que generaríem 1 dollar per segon, o sigui, 60 dollars per minut... 3600 dollars per hora... 86.400 dollars per dia... 2.592.000 dollars per mes. Òbviament, però, a final de mes els nostres beneficis serien 0 dollars; però hauríem fet bullir l'olla que dona gust.

2) La emissió de diners. Aquesta és l'altra forma de generar riquesa en un país. Certament ha quedat molt lluny allò d'encunyar monedes utilitzant metalls preciosos. A partir del s.XVIII i XIX es va introduir el pagaré, o sigui, el bitllet. Es tracta d'un tros de paper emès pels bancs centrals dels paisos. En un principi aquest paper servia per certificar que al seu propietari li pertanyia certa quantitat d'or o plata. Per tant, entregant aquest pagaré o bitllet el banc certificava que s'entregaven certa quantitat d'or o plata. D'aquesta manera s'agilitzava el comerç.

Cal recordar que l'ús de l'or i plata en l'emissió de diner ha estat la tònica general en la història de l'economia. Durà fins la crisis dels anys 70. Per aquesta època l'economia s'havia industrialitzat profundament i el sistema comercial havia adquirit tant de poder que VALORAR la riquesa d'un país a partir de les seves reserves d'or, plata i altres metalls preciosos resultà inadequada, per no dir deficient. L'or va deixar de ser el sancta sanctorum de l'economia, el pilar fonamental des del qual posar valor a totes les coses. I d'aquesta forma s'obria pas una nova economia la qual havia de fer front a la següent pregunta: ¿en base a què s'han de valorar les coses? La resposta d'aquesta nova economia, estrictament anglosaxona, fou: en base a la oferta i la demanda ¡Inclús l'or adquiria un valor i un preu: el que li atorgava el mercat!
El nou sancta sanctorum de l'economia ha estat, doncs, la "llei" de la oferta i la demanda. I això vol dir que el valor de les coses ve marcat pel mercat, és a dir, per la "negociació" que sorgeix entre la gent que ven i la gent que compra.
Davant d'aquesta situació, ¿com s'ha de regular l'emissió o creació de diners?

Els avals:
Deia Horaci "tant tens tant vals". En certa mesura l'emissió de diners segueix una mica aquesta lògica. M'explico. Per començar val a dir que els bancs són els únics que poden emetre diners; així està estipulat i acceptat internacionalment. Com ho fan? A través dels préstecs. I en base a què donen préstecs els bancs? A través del que un avala.

Imaginem una multinacional que va al banc i demana un préstec de 150 milions d'euros per fer inversions i altres coses. A més, dóna la casualitat que aquell banc només té en fons propi 100 milions d'euros. Què succeeix?
Primer, per concedir un préstec el banc sempre demana un aval -i més endavant veurem el perquè. És a dir, el banc demana a l'empresa que li mostri alguna cosa de la seva propietat que d'alguna manera es pugui valorar en 150 milions d'euros. Suposem que l'empresa li presenta uns actius valorats, a preu de mercat en aquell dia, per 1.000 milions d'euros, però que l'empresa no se'n vol desprendre i per això recorre al crèdit. Bé doncs, el banc i l'empresa negocien el préstec. L'empresa acaba avalant el préstec amb 200 milions d'euros d'actius i el banc es compromet a fiar-li els 150 milions. El banc acceptar la promesa feta per la multinacional: que li tornarà els diners demanats, més uns interessos, abans d'un període establert, per exemple 10 anys; en cas contrari la multinacional cedirà al banc els 200 milions d'actius avalats.

Ara bé, recordem que el banc no té en metàl·lic aquests 150 milions. Què fa? Truca al banc central, el BCE, per demanar-ho. Però, aquests diners els té el banc central? D'on surten aquests 150 milions d'euros del préstec? Potser del propi mercat?

NO! Quan un banc dóna un préstec aquests diners no surten del mercat o el sistema, sinó que es creen. Vet aquí la gran innovació financera!! Quan el banc central rep una demanda de préstec i l'accepta perquè accepta allò que s'avala, de immediat genera els diners del NO RES. En aquest cas el BCE genera del NO RES 150 milions d'euros, i els passa al banc en qüestió, el qual els entrega a la multinacional.

Així doncs tenim que la multinacional rep 150 milions d'euros sorgits del NO RES, però avalats pels actius que han acceptat els bancs, mentre s'ha compromès a tornar-los en 10 anys i a pagar tant l'EURIBOR (els interesos al BCE) com els interessos que hi carrega al seu banc. En total, ben mirat, igual la multinacional tornarà 185 milions d'euros en 10 anys: 150 de capital emortitzat i 35 d'interessos i costos bancaris.

Bé, doncs, veiem com amb el préstec es creen diners del NO RES, tot i que no pas de forma arbitrària, sinó orientada pels avals acceptats pels bancs. I de què depèn que els bancs acceptin una cosa com a aval o no!? Vet aquí, des del meu parer, la clau de la crisis actual I és que els bancs pauten i valoren la riquesa d'un país posant en circulació els diners que creuen convenients segons les valoracions que ells accepten.

Però un moment! Aquest invent financer de generar diners del NO RES no acaba aquí. Ara comença el quid de la qüestió.

Abans de res tenim que un cop la multinacional rep els 150 milions els injecta en el mercat fent inversions, pegant a treballadors, cobrin costos, etc. Durant forces anys aquests diners corren pel sistema, lubricant-lo, generant riquesa. Però a mesura que la multinacional va tornant capital aquest diner es va esfumant del sistema. Perquè aquesta és la idea en la creació de diner: tot el diner creat del NO RES al cap d'un cert temps ha de desaparèixer en el NO RES per tal d'equilibrar la balança. Mentrestant, els diners que la multinacional paga d'interessos no desapareixen pas, sinó que són utilitzats pel banc a l'hora de pagar les seves inversions, els seus treballadors, les seves fundacions, els seus dividends. És a dir, el retorn de capital desapareix del sistema mentre el pagament dels interessos reincideix en el sistema, nodrint la seva circulació. Per aquesta raó es diu que el diner que sorgeix del préstec és diner virtual: té una duració limitada.

Aquest fet ens porta a preguntar-nos: ¿Així doncs, tot el diner que corre en el sistema avui en dia ha de ser diner virtual? Sí, tot el diner que corre ha estat introduït a través de deute, o sigui, del préstec, i com a tal tard o d'hora ha d'esfumar-se. Tanmateix, la idea és que constantment es vagin generant préstecs i deutes, per tal d'anar reinjectant diner.

Explico tot això perquè la setmana passada es va penjar el següent article http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/el_sistema_solo_se_sostiene_mediante_la_creacion_o_impresion_de_dinero_de_f . Al meu entendre l'article no és del tot cert. El que han fet els bancs en la creació de diner no ha estat pròpiament una estafa, o sigui, la típica PIRAMIDE financera.

És cert que el nostre sistema necessita de crèdit constantment per així emetre constantment diner i restituir el que es destrueix. És més, si vol créixer necessita augmentar el seu deute. I per augmentar el seu deute necessita que les valoracions de les coses augmentin, en fi, necessita que la creació de diner superi a la seva destrucció. Perquè si no es genera prou deute com per fer front al diner que es perd en l'amortització de capital, llavors s'entra en recessió. I Europa, que som tots, va de pet a la recessió a causa de la dèria dels Estats (les institucions públiques que com empreses privades participen també de l'economia) per frenar el deute. Fet que ens porta a preguntar-nos: ¿és aquest el millor remei contra la falta de liquiditat?

Em sembla a mi, en qualsevol cas, que l'autor de l'article confon el diner del capital amb el diner dels interessos, i en aquest sentit no té en compte que la riquesa d'un país no només depèn de la quantitat de moneda que hi ha en circulació, sinó de la capacitat que mostra el sistema per fer circular aquesta moneda.

A partir d'aquesta exposició es poden fer diferents reflexions:

-¿Quin paper hi juguen els avals a l'hora de generar riquesa en un país? ¿Qui imposa el sistema de valors de les coses?

-Els individus que han de tornar gran quantitat de préstecs en relació al que cobren són com forats negres: gran part dels diners que reben els utilitzen per amortitzar els seus préstecs i per tant, els fan desaparèixer del sistema. Quanta més gent d'aquest tipus hi ha en un país més destrucció de diners es produeix en el sistema, és a dir, més es debilita el consum del país.

-¿La mesura que reclama Alemanya de l'estalvi, posar fre als costos, lluitar contra l'alça dels preus (inflació), és una bona mesura o bé, és una conseqüència més de la crisis, un pas més, un estadi nou d'aquesta malaltia?

Jo personalment no faria això. Però en fi, és la meva opinió i no sóc expert. Ara bé, que pel que han demostrat saber els experts,potser qualsevol opinió deixada anar a l'atzar pot tenir més possibilitats d'èxit que el que durant 10 anys aquesta gent porta dient...

Eleccions 2011

2011-11-21T14:48:00.011+01:00

El PP ha escombrat al PSOE. ¿Com ho ha fet? Simplement no ha fet res; ha deixat que els socialistes espanyols demostressin per sí mateixos el que saben fer. Potser d'aquí a 4 anys, si això de la democràcia encara dura per aquestes latituds, igual es giren els papers de nou precisament pels mateixos motius. ¿Qui sap?

Sigui como sigui, el Sr. Rajoy ha guanyat de la mateixa manera que ja ho va fer ZP: sense demostrar ser capaç de gaire res, excepte mantenir a ratlla el nucli barroer del PP amb Aznar al cap davant, i aprofitant l'avinentesa d'una situació extraordinària -La crisis.

A Catalunya CiU ha aconseguit el que es proposava en un principi: ser el partit català més votat per veure's legitimat a demanar el concert econòmic a Madrid. Val a dir, que per demanar que no quedi. Però si ens ho mirem bé els dos partits espanyolistes de catalunya, el PSC y PPc, si els ajuntem, es mengen amb patates els "bons" resultats de CiU ¡Junts tenen 25 parlamentaris! Des d'aquesta perspectiva, doncs, resulta evident que la majoria de catalans (gent que viu a Catalunya i pot votar) li és igual el concert econòmic; ja els hi va bé com està muntat el sistema fiscal espanyol. Però CiU intentarà amagar tant com pugui aquesta perspectiva de la realitat; deprimeix massa a ulls de la seva il·lusió. Però els números són els números i aquests indiquen, repeteixo, que la majoria de catalans els hi és igual el concert econòmic. O no tenen encara clar en quin país viuen.

El Sr. Rajoy no s'ha mullat gaire aquestes darreres setmanes; el seu programa és, i tothom ho comenta, molt general i simbòlic; no concreta gairebé res. Però sí que va deixar anar algunes cosetes ja fa un temps enrere. La majoria ja no se'n recorda.

El Sr. Rajoy té molt clara una cosa fonamental i inquietant; a Espanya sobren institucions i organismes públics que arrosseguen uns dèficits brutals. Per exemple, els governs autonòmics. Podeu llegir aquest clar i entenador article al respecte http://lacartadelabolsa.com/leer/articulo/Los_impagos_de_Aadministracioens_Ayuntamientos_corporaciones_locales_ate

Tinc la impressió que hi haurà una retallada brutal en qüestions autonòmiques i provincials arreu de l'estat espanyol. Mirat amb fredor, sembla ser l'última carta que li queda a l'Estat Espanyol per no fer fallida i per tant, la única forma d'evitar que el Sr. Rajoy, escollit alegrament pel poble, sigui substituït a dit per un tecnòcrata, com el Sr. Monti a la "Dolce" Italia.

Amb aquesta dràstica mesura el Sr. Rajoy espera, i amb una mica de sort igual pot, aconseguir un cop d'efecte molt important sobre l'economia espanyola; pot ser una forma molt ràpida d'eliminar una gran part del deute espanyol i reafirmar-se com una economia solvent -Terme que els socialistes, mai a la seva vida, han tingut en el seu diccionari.

Ara bé, ¿on hi pot trobar Rajoy el més grans obstacles per dur a terme aquestes retallades institucionals? Allà a on en principi no domina clarament, o sigui: al País Basc i a Catalunya. Regions on, aparentment, han "guanyat" les forces nacionalistes.

Cal remarcar, però, que Catalunya no té res a fer si PP i PSOE fan un pacte per superar conjuntament la crisis. Tal i com informalment ha demanat el Sr. Rajoy dient que tots els "espanyols" han d'anar a una sense sectarismes. Llavors, com ja he senyalat abans, CiU deixa de ser la força més votada a Catalunya i no té més remei que acatar totes les retallades institucionals que s'exigeixin des de Madrid, o sigui, des del PP-PSOE.

No en va el Sr. Mas, avui, es preguntava cap a on tiraria el PSC: ¿defensaria l'autonomia catalana o seguiria les consignes que li arriben des del PSOE?

A títol propi em sembla que el PSC ja ha traçat la seva direcció desde fa temps i aquesta és, clarament, menys autonomia i més espanyolitat o millor dit, menys Generalitat i més Moncloa. El paradigma d'aquesta direcció és la figura de la Sra. Chacón. Tot i així la patacada socialista ha estat tant bèstia que no tot és, ara mateix, tan clar dins el PSC com fa un mes enrere; l'alcalde de Lleida, per exemple, es desmarca d'aquesta tendència ¿Tindrà prou força dins el partit? De moment, la Sr. Chacon és qui ha sortit escollida en aquestes generals per part del PSC i ella decidirà què fer amb la seva opinió sobre els grans temes d'estat que s'obriran en breu.

En realitat, els socialistes ja fa força temps que varen decidir que Catalunya no fos una nació i es varen aprofitar d'uns complets inexperts en política per dur-ho a terme, ERC. Aquests entusiastes de la política es pensaven, amb gran innocència, que fer política és només defensar uns ideals. Pobrets, encara estan mastegant la dura realitat: ells sols, donant suport a un partit espanyolista, han aconseguit que la generalitat de catalunya fos més feble que mai davant de Madrid. Paradoxes de la vida. Tanmateix, també cal dir que Catalunya, a diferència del que pregonen els polítics nacionalistes, ni comença ni acaba amb la generalitat. Només faltaria.

En fi, quan reflexiono una mica sobre aquests esdeveniments polítics no puc deixar de pensar: A través dels mitjans de comunicació sembla com si Catalunya reclamés al uníson i sense matisos un lideratge fort i propi, o sigui, que "Som una nació" i aquestes històries. I tanmateix, no ha sabut aprofitar a un dels homes que sí ha demostrat sobradament tenir un lideratge extraordinari en aquest sentit, Joan Laporta, sobretot mantenint a ratlla els poders de Madrid. Fet que em porta a preguntar-me: ¿potser en realitat no li ha interessat mai a Catalunya, als ciutadans que viuen a Catalunya, lluitar fins a les últimes conseqüències per una sobirania que té tan bona premsa? I de fet, així ho demostren les mateixes eleccions d'ahir: va guanyar la Moncloa.

En fi, això de la política és una gran distracció: molt de rebombori, molts de gestos, promeses, discursos, fanatismes, etc... I potser al final tot aquest populisme s'acabi amb una intervenció dels qui en "veritat" saben com fer tirar endavant les coses: els tecnòcrates... (Mode ironic off).

Història de la demostració (Epicur III)

2011-08-16T19:05:00.017+02:00

El mecanicisme modern ha tret un gran profit de les hipòtesis mecàniques d’Epicur. Einstein mateix reconeix que la seva teoria sobre el moviment brownià fou d’inspiració epicúria.

Tot i la gran agudesa del grec a aquest li faltava allò que ha distingit a la modernitat: l'obsessió per la demostració, això és, el voraç desig de convèncer a tothom, inclús a l’enemig, d’una idea, un relat o una visió de l’existència. D’aquí l’empenta amb la qual el científic modern ha desenvolupat de forma espectacular un complex sistema de demostració en base els experiments, les contrastacions, les hipòtesis, els consensos científics; d’aquí la moderna devoció per la lògica i la matemàtica!

A Epicur, la màxima preocupació del qual consistia en viure sense mals de cap, tot això li resultava soporífer, per no dir vulgar i barroer. Què l’importava a ell el que pensés la majoria de la gent sobre la seva ciència! Qui eren els demés per jutjar com a fals el que ell havia arribat a considerar com a vertader!? Passava olímpicament del rigor i la voluntat de demostració; quin menyspreu que mostra vers la lògica! I és que vivia exempt de l’ambició i la set de grandesa que floreixen vívament del cor d’aquells qui volen sotmetre i seduir a tot el món, mentre la seva indigent intel·ligència no descansa, ni de nit ni de dia, fins que no troba prous evidències, proves i arguments que satisfacin completament als oients.

En aquest sentit, doncs, quant diferent fou Epicur de l’home modern, d’un La Mettrie per exemple, qui exclamava eufòric en el seu famós, l'home màquina: “Quina virtut més encisadora que la sotmetre a tots els esperits mitjançant la raó i la filosofia!”.

D’on li ha vingut a l’home modern aquesta voluntat radical i tirànica per demostrar qualsevol opinió? Sense dubte, del cristianisme.

Des dels seus orígens els cristians han estat d’índole ambiciosa, profundament ambiciosa; recordem com per captar l’atenció de les gents que s’acumulaven a les ciutats de l’antiguitat els predicadors de l’evangeli cridaven per les places públiques: els que busqueu la veritat, en Crist la trobareu; i presentaven al públic crèdul i estupefacte un munt de proves i arguments del tot sui generis, amb una traca final: apel·lar a una fe incondicional vers les promeses fetes per Jesús. Sí, l’home europeu, profundament cristià, porta dos mil anys essent ensinistrat sota aquesta voluntat espiritual d’imposar a tothom una mateixa manera de concebre el món, la vida i a un mateix ¡D’imposar una mateixa veritat i una mateixa expectativa! I el científic modern ha mamat d'aquesta educació espiritualment aclaparadora.

Vegi’s als teòlegs dels s.XII, XIII, XIV, inclús XV, esprement-se el coco per tal d’elaborar enginyosos mètodes de demostració lògica sota la llum d'una única ambició: convertir els moros i els ateus al cristianisme a través de la pura argumentació. En aquest ambient només cal recordar a Ramon Llull, o bé a Raimon Sibiuda, un altre Català! Tanmateix, d’aquests esperpèntics mètodes de demostració lògica es va nodrir la ciència moderna; per exemple tenim a Leibniz, el qual recollí els treballs de Ramon Llull, entre d'altres, tot perfilant les bases del que acabarà essent la lògica contemporània i per tant, de la computació.

Vegi's com la necessitat de demostrar que es respirava en els ambients cristians més importants abans de l'època moderna féu, per exemple, que Galileu no es resignés com es resignà Anaxàgores a l’Atenes democràtica, i desenvolupés el telescopi a qualsevol preu per convèncer, inclús al més ranci i estúpid cardenal de Roma, que la Lluna, en efecte, mostra valls, muntanyes i altres accidentalitats geogràfiques tant típiques aquí a la Terra, per comptes d’una cara etèria, perfecte i immaculada... tal i com li adjudicaven els teòlegs de Roma mentre la consideraven una espècie de santedat natural –Als idiotes se’ls ha de fer callar amb les proves més grolleres, palpables i directes.- Pensava el florentí, conscient que quan els refinaments discursius entren en joc a l’hora de jutjar les opinions sobre les coses, tot es pot tornar molt confús, especialment per les ments més ximples. D’aquesta manera, directa i simple –Apel·lant al que un veu i toca-, Galileu deixava ben clar que la contrastació empírica era la gran arma per demostrar qualsevol hipòtesis o deducció física, inclús al més curt de gambals. D’aquí que l’experimentació, com a sistema de contrastació d’hipòtesis, suposicions i deduccions, comencés a implantar-se arreu d’Europa... I és que no hi ha res més estimat i acceptat entre els homes que allò que sembla tenir èxit.

La ciència moderna, a diferència de l'antiga, neix s'alimenta d’aquesta dèria per demostrar: per buscar sistemes i mètodes més precisos i potents de validar opinions. I l’empirisme, com ja reconegué Sòcrates davant del tribunal que el jutjava, és un dels millors criteris per convèncer a tothom, especialment a la gent amb menys intel·ligència que, semblant als simis, només creu amb allò que toca amb les mans i veu davant dels seus nassos! Segurament serà per això que les grans intel·ligències sempre han manifestat certa reticència, cert menyspreu i distanciament vers les proves empíriques... sempre tant limitades, encara que immediates i persistents! Al seu entendre, cenyir-se a tals evidències els rebaixa al nivell del poble ras, dels mers obrers de ciència. No hi ha dubte que els grans pensadors sempre han preferit discutir dels principis, les idees i les intuïcions intel·lectuals, mentre han tractat els “fets” com material per mantenir distrets i treballant als seus subordinats, als especialistes, en fi, a les ments restringides i limitades pel seu camp de treball. Han estat injustos amb això? Sovint sí; sovint han volgut apartar-se completament dels fets, del món sensible, naufragant en un món estrictament deduït, imaginari, ideal. I cal apreciar, arribats aquí, com rere aquest món abstracte, absolut i ben buit de contingut s’hi amagava molta misantropia, molt d’odi, menyspreu i fàstic vers els homes en general... vers allò que, al cap d'avall, sentien i vivien; així s’aprecia en Kant per exemple.

Ets supersticiós? (Epicur II)

2011-08-01T19:04:00.006+02:00

Quan un estudia els pensadors que es senten hereus de les paraules del vell Sòcrates sempre ha de tenir ben present la màxima socràtica, que dicta: només a través de la VERITAT un pot ser capaç d’actuar bé, i de tal manera experimentar una vida feliç i eterna. De fet, ha de tenir present que aquesta màxima ha constituït el fonament tant de la filosofia com de la religió, la ciència o la política occidental dels darrers mil·lennis. I és que la creença que la VERITAT fa lliures i només ella ens permet construir un món millor, més just, menys exposat a les crisis, als dolors, a les penúries, al violent atzar de les circumstàncies, resulta ser el més gran prejudici occidental... I potser també la més gran mentida.

En el pensament d’Epicur hi trobem totes les peculiaritats socràtiques que es deriven de dita màxima. Ara bé, què és el que fa de la ciència d’Epicur una ciència especial i singular? El seu mecanicisme atòmic, es a dir, la ferotge voluntat de reduir tot allò experimentat a un relat basat en àtoms (partícules indivisibles), i al moviment causal i perfectament determinat que suposadament es produiria entre tals entitats abstractes e imaginàries. Amb quanta força culpiren el cor del jove Epicur aquelles arrogants paraules de Demòcrit "res existeix excepte átoms i espai buit; tot el demés són opinions"!!

Epicur deixa ben clara la seva herència socràtica quan postula que la ignorància és la gran causa del dolor que experimentem els homes. Per tant, el millor remei per gaudir d’una vida plena i feliç seria conèixer el perquè de les coses que ens succeeixen, sense caure en la debilitat de conformar-nos en explicacions supersticioses dels fets. “Ni banquets ni festes permanents proporcionen la felicitat, sinó el sobri càlcul que investiga les causes de tota elecció o refús i extirpa les falses opinions de les quals procedeix la gran pertorbació que s’apodera de l’ànim de la pobra gent”.

Ara bé, a criteri del grec no fa falta conèixer de forma precisa i detallada com es produeix un llampec, per exemple; per una vida feliç ens serveix suposar, només, que aquest fenomen atmosfèric lluny de ser causat per un Déu (Zeus) que viu a les altures i actua capritxosament contra els homes segons el que facin aquests sobre la Terra pot ser degut a certa rarefacció dels núvols, els àtoms dels quals al xocar entre sí desprenen uns altres àtoms, brillants i subtils, que a la vegada xoquen amb els àtoms de l’aire causant el seu característic i impactant soroll. Tant els brillants àtoms de llum com les pertorbacions de l’aire (el so) arribarien fins a pertorbar als àtoms que conformen ja els nostres ulls ja les nostres orelles; i la vibració dels àtoms dels nostres òrgans faria vibrar la nostra ment, la qual no és res més, postula el grec, que un organisme configurat també per àtoms especials i summament subtils capaços de conformar la nostra "visió" de la realitat; per exemple la visió que tenim del llampec.

Què entén Epicur per supersticions? La postura que pren Epicur al respecte fou crucial pel desenvolupament de la ciència moderna. I cal apuntar, perquè això no es sol explicar gens ni mica, que la diferència entre una explicació supersticiosa dels fets a una que no ho és no radica pas en l’ús de mites o metàfores; Epicur, per exemple, reconeix que els Àtoms són elements donats per la imaginació, o sigui, són mites o metàfores explicatives dels fets que, tanmateix, no es poden experimentar directament –Newton també ho entenia en aquest sentit.

Cal entendre, llavors, que una opinió supersticiosa dels fets és un relat dels fets que sempre es fonamenta sobre els mèrits o les culpes dels homes; o en altres paraules: considera que tot allò que succeeix depèn en secret i d’alguna manera dels nostres actes, de la nostra voluntat, i no pas de la pròpia lògica dels esdeveniments. Sovint l’home supersticiós viu convençut que el món es doblega davant del que ell vol i desitja. I per què? En el fons l’home supersticiós creu que pel sol fet de desitjar alguna cosa es condiciona allò que ha de succeir; en aquest sentit, els rituals o hàbits supersticiosos no semblen ser gaire cosa més que mecanismes per fixar i incentivar precisament aquest “desitjar”. Vet aquí el seu poder! Perquè en la superstició no hi ha res més important que el “desitjar” –Mentre es desitja sempre es té fe que sigui possible que es doni allò que es vol que succeeixi.

Exemples. Una ment supersticiosa defensarà que si algú es porta “malament” llavors resulta natural i just que li caigui un llamp al cap com a càstig –Tothom té (o ha de tenir) el que es mereix- Vindria a predicar una ment supersticiosa, mentre no pot evitar autoproclamar-se per la cara com a legislador i jutge del comportament dels homes... inclús del mòn sencer. Una ment supersticiosa també defensarà que qui vulgui tenir sort a la loteria, per exemple, ha d’escriure “vull que em toqui la loteria” en un paper un cop es compra un número de loteria, i amagar-lo en un lloc secret; en aquest cas el supersticiós relaciona el fet d’escriure en un paper el que un vol amb tantes ganes amb la possibilitat que toquin els números que precisament s’ha comprat; com si el món atengués als seus desitjos més amagats! En fi, qui vulgui estudiar una de les més recents supersticions generades per la sub-cultura actual, i promocionada especialment per les dones, només cal que s’agafi tot un best-seller anomenat “El Secret”. Ben al contrari és el famós llibre de Ciceró titulat “Sobre el Destí”.

En aquest sentit, doncs, la gran aportació espiritual d’Epicur a la cultura humana ha estat establir una clara diferència entre el que els homes fan, volen i esperen, i el que apreciem que succeeix en el món. Epicur ensenya que els esdeveniments del món segueixen una pròpia lògica, que no té res a veure amb els mèrits, les culpes o la voluntat humana. Els diluvis, les sequeres, les plagues, les crisis, etc no són pas causats per un suposat mal comportament dels homes, tal i com creuen totes les ments supersticioses mentre pregonen una ètica supersticiosa per tal de fer front a tant grans infortunis, sinó per causes naturals que poden ser ben determinades i compreses.

La importància d’aquesta contribució d’Epicur en el desenvolupament de la cultura es pot apreciar en aquest breu fragment de Descartes, pare de la ciència moderna: “D’on sorgeixen, doncs, els meus errors? Sorgeixen del fet que la meva voluntat, essent molt més àmplia i extensa que la meva comprensió, no es conté dins els mateixos límits, sinó que s’estén també cap a les coses que no entenc; i, no en va, s’extravia amb gran facilitat escollint allò fals per comptes d’allò vertader”.

Ara bé, arribar a formar un tipus d'home capaç de subjugar i sotmetre els seus desitjos i esperances més voraços i violents sota els designis de la seva capacitat de comprensió i determinació ha requerit d'una llarga i duraríssima disciplina espiritual. De fet, això només ha estat possible a occident i durant un període "força" breu de la història de la humanitat (els darrers 500 anys).

Per forjar soldats i guerrers del coneixement (científics) ha estat necessari una formació de l'esperit cruel i espartana... I quantes victòries i satisfaccions ens ha proporcionat aquesta mena de formació!!!

El Déu dels jardins (Epicur I)

2011-07-21T00:17:00.006+02:00

Fou Epicur un místic? Aquell esperit solitari i afable es recollia al voltant d’un selecte grup d’amics en el jardinet de casa seva; avorria la cosa pública: la gentusa i els seus espectacles populars –Veia inclús als “grans” homes del moment, així els polítics i governants, com servidors i aduladors de la massa.

Fou també deixeble de Sòcrates: entenia la ciència com una recerca de la felicitat, la qual definia negativament com “l’absència de dolor, d’alteració o qualsevol mena de consternació”.

Menyspreà cruelment a Plató, a qui arribà a anomenà “dionysiokolates”, això és: pallasso de la púrria i adulador de tirans; i qui pot provar que no mentia!? Els diàlegs platònics no semblen ser res més que una forma d’espectacle i atontament intel·lectual, talment una obra de teatre; el seu interès i valor consisteix en captar l’atenció de la gent, en especial del poble semicultivat. D’altra banda, el posat grandiloqüent que mostrava Plató en públic, les seves refinades vestimentes, i tot plegat combinat amb els seus codis secrets i altres pensaments esotèrics (aquells que reservava per una minoria que es congratulava de privilegiada), no servien més que per acaparar l’atenció de tirans i oligarques, els quals solien donar cova a la massa per aprofitar-se’n; aquí hi tenim al “gran” Dionís de Siracusa.

Però, què pensava amb sinceritat Plató? Què sentia i desitjava? Sabem que considerà una gran ximpleria escriure i divulgar allò que un realment pensa: -“Hom s’exposa a que les ments més brutes, els imbècils, empastifin i adulterin la seva doctrina”- Confessa poc abans de morir... i potser per pròpia experiència. També sabem per Diógenes Laerci que estimava les obres de Aristòfenes, el comediògraf que escrigué Lisisitrata –Un reconegut antisocràtic. No dóna teca per pensar això!? Però és més. Quan Sòcrates llegí un dels primers diàlegs del jove Plató es burlà de les mentides i ficcions que havia posat en boca seva; el mestre no es reconeixia en elles, i això que en teoria n’era el protagonista. Serà tota la filosofia platònica que ens ha arribat una espècie de farsa, de circ, de tragicomèdia intel·lectual per a distracció i passatemps del poble semicultivat i els seus tirans? Així ho considerava, insisteixo, Epicur; i se’n burlava amb acidesa.

Per què filosofa Epicur? Busca la veritat per tal d’eradicar el dolor, la desgràcia, en fi, qualsevol forma de degeneració i misèria, com li ensenyà a fer el seu mestre. Però difereix completament de Sòcrates en un punt crucial: que la veritat no resideix en un altre món, més enllà de la vida terrenal.

Cal destacar que Epicur és el primer de combatre ferotgement la idea que, arrel de Sòcrates, va prenent cada vegada més cos a Grècia: que la vida terrenal és un transit cap a una altra vida, la qual passarà comptes sobre la primera. La denuncia que féu Nietzsche contra Sòcrates-Plató -de posar la llavor al que posteriorment es coneixerà com a cristianisme- està sòlidament fonamentat en els textos que ens han arribat.

Una de les obsessions d’Epicur, doncs, és fer veure als pobres desgraciats que creuen en el Més Enllà i en la idea que els seus actes sobre la Terra seran llavors jutjats per tota l’eternitat, que viuen aterrats per mentides... per relats falsos que només els inciten a desitjos vans i dolorosos. Pregona que no cal témer a la mort, bàsicament, perquè la imatge de la mort, com a desaparició de la meva persona, no existeix, sinó com a relat i ficció –En realitat no morim, és a dir, no som i de cop desapareixem, ja sigui per anar al No-res o a un altre món, sinó que el moviment dels àtoms que per atzar han arribat a conformar el nostre cos es van dissolent, de nou, en l’entorn –Explica el grec, mentre ens pinta amb una sobrietat i indiferència magistral el quadre de l’existència com un mar immens, sense horitzons ni profunditats, dominat per un perpetu i calmat onatge a través del capritx del qual emergeixen i es dissolen totes les infinites formes vives possibles.

Epicur ens planteja contemplar el fluir constant de l’existència amb total dolçor, sense desitjos, esperances ni neguits, com qui gaudeix d’una assoleiada tarda d’Octubre: sense recordar el passat, sense somiar en el futur... saborejant el present.

Així doncs, fou Epicur un místic? Buscava la impertorbabilitat absoluta, com tots els místics, però la seva recerca no s’embarcava cap a un altre món imaginari, interior o extrasensual, sinó cap els sentits corporals... cap el fluir de l'existència.

Amor a primera vista

2011-07-14T20:09:00.010+02:00

Els enamorats no podem deixar de pensar amb l'objecte estimat. De dia i de nit, com si fos un espectre, sempre el tenim present d'una manera o una altra -Què deu estar fent ara?- Ens inquietem, mentre sospirem i guardem silenci.

Però aquesta "captivació" amaga una mena de revés; no només restem sempre pendents d'allò que ens encisa, sinó que al mateix temps abriguem l'esperança, la fe i la creença, que l'objecte amat potser també ens té presents en els seus pensaments de capçalera. I sota aquest embruixament, com discernir l'or del llautó i el somni de la vigilia!?

Això també sol passar amb els qui s'enamoren de la vida; creuen que "la bella" els ha de tractar de forma especial, que una breu mirada, una rialla a l'aire, una topada fortuïta indica que la vida, la molt trapella, també els somia i els desitja com una tonta, o sigui, com ells.

Per un instant, la respiració se'ls hi torna gèlida, la pausa es fa eterna i l'emoció sembla prendre cos per sempre. Ai, però la vida, pot ben ser que ni cregui ni senti aquestes coses. Igual per ella l'amor no és res més que anar picant l'ullet a tort i a dret, i passejar despreocupada, mentre més d'un pateix per la seva xauxa.

No hi ha res més fàcil que embaucar a un enamorat; que bé ho explica això Bocacció en les seves historietes... i que bé que ho han sabut utilitzar les religions pels seus profits, sovint gens romàntics.

Els vells filòsofs i els nous (Sòcrates III)

2011-07-08T11:03:00.003+02:00

Les grans contribucions de Sòcrates a la cultura occidental, tal i com s'ha pogut apreciar al llarg dels dos darrers post, foren:

a) Haver detectat i denunciat abans que ningú la crisis que galopava sobre Atenes.

b) Haver considerat que la causa d'aquesta ruïna fou el relativisme, l'escepticisme o el nihilisme que va començar a imperar a Atenes com a reflex de la multiplicitat d'opinions, controvèrsies i disputes intestines que originava qualsevol tema o qüestió sobre el sí de la democràcia. Sòcrates descobrí que a Atenes ningú tenia massa clar, per més fort que cridés a la plaça pública, com eren realment les coses i per tant, advertia que s'ignorava com s'havia d'actuar: davant de situacions problemàtiques sempre es plantejaven diferents opinions, sovint incompatibles entre sí, mentre que al final les resolucions preses resultaven ser força desafortunades.

c) Va establir com a principi heurístic que tota mala decisió i per tant, tota mala actuació era fruit exclusiu de la ignorància humana.

En conclusió, Sócrates va ser pare de la tesis filosòfica per excel·lència: que només la VERITAT (el coneixement cert i irrefutable de les coses) pot ser norma de conducta a l'hora de construir un món millor.

En efecte; qui llegeixi als filòsofs, almenys fins a Nietzsche, descobrirà diferents formes de teoritzar com i perquè només el coneixement (la opinió vertadera i coherent) ens permetria actuar bé; i això vol dir: sortejar, preveure i resoldre les desgràcies, els accidents, les crisis, les malalties, les crueltats, les injustícies, en fi, qualsevol forma de degeneració, penúria i ruïna. De fet, seria tant gran la força revitalitzadora de la VERITAT que inclús ens permetria aspirar a la immortalitat (absència total de debilitat i corrupció).

No hi ha dubte que la nostra civilització beu d'aquesta antiga i profunda creença socràtica: que només la ciència seria la font del progrés de la humanitat, mentre la ignorància, la incultura i la irreflexió serien l'origen de totes les desgràcies, crisis i malvestats que patim -Per Sòcrates, la vida humana és fugaç, efímera i sense massa sentit perquè ignorem.

Avui en dia, però, els filòsofs comencen a sospitar radicalment d'aquesta tesis socràtica; s'adonen que el coneixement resulta ser profundament immoral, en la mesura que la Veritat i la ciència (el conjunt d'opinions que es dónen per vàlides i ens resulta summament efectiu per actuar sobre el món) no és el mateix.

La veritat com a arma de defensa (Sòcrates II)

2011-07-06T00:22:00.009+02:00

Sòcrates descobrí quelcom inquietant que el portà a filosofar a tothora: la seva vigorosa i potent Atenes s’havia corromput.

Les noves generacions es presentaven més dèbils que els robustos i ferotges pares fundadors de la democràcia, com Esquil, l’ànim del qual sembla estar esculpit sobre el dur granit. I eren més dèbils, una caricatura, en la mesura que es mostraven incapaços d’imposar-se i prendre distància respecte allò que els seduïa i cridava l’atenció; aquells joves, entusiastes i compulsius, només desitjaven ser seduïts i arrastrats per les més exòtiques, grandiloqüents i rares coses.

La passivitat d’aquell jovent es feia palesa en la incapacitat que mostraven per alimentar-se del dolor, la soledat i la crueltat; elements, tots ells, característics d’una voluntat ferma i un criteri propi audaç: com aquells joves, sensibles i encantats, podien ser capaços de conquistar, determinar i decidir, fos en el terreny que fos? Com podien superar i subjugar sota els designis de la seva voluntat tot allò que els inquietés i contradigués? Com podien mostrar-se freds i circumspectes i com a tals, fer front amb sagacitat tot allò que se’ls hi presentés de forma terrible, enigmàtica o incerta? Com podien ser capaços de projectar el seu talent vers els més difícils reptes i projectes? No, aquells joves, crèduls i aduladors, desitjosos de la recompensa immediata, es veien incapaços d’analitzar, triturar i diseccionar res del que experimentaven, en la mesura que es mostraven incapaços d’imposar-se, com a amos i senyors, sobre els seus propis impulsos i sentiments.

No parava de plorar Sòcrates que els vells savis com Soló, Heràclit, Parmènides, inclús Protàgores, Gorgies i Anaxàgores havien deixat pas als bocamolls. Llegiu els textos; els joves, com Aristip, semblaven donetes: sempre corrent rere promeses, refinaments, luxes i bones paraules; és que no deixaven mai de ser descaradament banals i frívols: exterioritzaven tot allò que sentien, i només sentien allò que podien exterioritzar, presentant-se, així, brillants i buits com bombolles de sabó. Allà els tenim: encantadorament superficials i pomposos, amants del maquillatge, les vestimentes i els gestos, però exempts de força interior, de nervi i fúria.

Aquella generació de finals del s.V, gran paradigma de la democràcia atenesa, foren homes de molt d’ingeni però poc geni. Capaços de creure-s’ho tot, d’abraçar-ho tot, acabaven per no creure en res, desplomant-se pels terres. Fet, aquest, que aprofitaren els espartans, que sí havien mantingut la raça ferma, decidida i disciplinada.

Així doncs, Sòcrates portava 10 anys enfrontant-se als seus conciutadans. Arreu olorava els signes de la incapacitat, la mala decisió, en fi, sentia la ferum d’un ànim podrit que si bé ho voldria prometre tot –inclús el cel- no podia complir res. Recordem, per exemple, que fou l’únic que votà en contra d’exiliar els capitans que, després de vèncer en una crucial batalla, no pogueren socòrrer els cadàvers dels caiguts en combat degut a una tempesta salvatge; la resta del jurat, commogut com donetes pel drama i incapaços de suportar el no poder enterrar dignament als seus familiar i amics, decidiren contra-llei desterrar a aquells capitans, entre els quals hi trobem Tucídides, pare de la història com a ciència. Atenes sortia perdent per prendre decisions des del rancor, la insuportabilitat, les ganes de castigar, en fi, des de la inestabilitat emocional.

A més, Sòcrates explica que arreu es topava amb homes que gaudien aparentant tenir autoritat, felicitat i fama, de ser rics, savis i bells, però al mateix temps descobria que en la majoria dels casos no eren més que façana. I aquesta era la seva advertència: Atenes es convertia en una ciutat de fanfarrons, actors i bufons; urbanites superflus i pedants, vanitosos i incapaços d’aguantar massa res; com aquestes ànimes belles i seduïbles podien vèncer als espartans i convertir Atenes en un gran imperi que regulés a voluntat la pau i el comerç entre grecs i no grecs?

Però aquella situació convulsa també acabà per superar-lo i aplastar-lo. Al final, Sòcrates es va veure acusat precisament per ser l’únic responsable de la crisis i la ruïna general que assolà Atenes, mentre veia, amb ironia, com era jutjat per un tribunal d’indignats i com a tals, incapaços de prendre decisions observant fredament les lleis –vet aquí un tribunal que convenç ben poc. Què havia de fer Sòcrates? Què podia fer? Com suportar aquell circ que havia muntat el poble d’Atenes per jutjar-lo? Sòcrates es va defensar empunyant la VERITAT.

Tot seguit s'adjunta un breu resum del discurs que ens deixà Plató de la defensa del propi Sòcrates: “Només pot ser feliç, i fer feliços als demés, aquell qui sap la VERITAT, el científic, no pas el ric o el fèrtil o el famós o el bell o el qui ocupa un càrrec d’autoritat; i no obstant això, sapigueu que ningú posseeix la VERITAT! Ni jo mateix! Per tant, encara que em veieu aquí, lleig i vell, fet un drap i sense cap dragma a sobre, sempre vagabundejant per la ciutat i gorrejant a casa de joves rics i guapos, jo no sóc pas el més desgraciat i infeliç d’Atenes, sinó que tots els atenesos ho sou per igual, ja que cap de vosaltres posseeix allò més valuós del món: la eterna Veritat, única font de gràcia i felicitat; jo us he inspeccionat a tots! En conseqüència, senyors, si no sóc l’únic desgraciat de la ciutat no puc ser l’únic causant de la corrupció i la degeneració que ens assola. Aquest judici és, llavors, injust.”

A partir de Sòcrates el filòsof busca la veritat, en la mesura que la valora com la font d’on brolla tota FELICITAT. Amb Sòcrates la ciència passa a ser tractada des d’una òptica estrictament moral.

Ningú té la veritat (Sòcrates I)

2011-07-04T12:14:00.009+02:00

“Només sé que no sé res”, pregonava Sòcrates pels carrers tot recordant les confuses paraules de l’oracle de Delfos un cop el designà com el més savi d’entre els grecs –Que en una cultura superior com la grega era gairebé com dir “entre els mortals”.

La seva pròpia sentència el trastornà per la paradoxa que embolcalla; una contradicció que al mateix temps captivà a les intel·ligències més virils i inquietes d’Atenes, i encara a dia d’avui sedueix a no pocs. D’immediat, Sòcrates es posà a interrogar a tots els savis que concorrien la ciutat ensenyant i divulgant els seus coneixements als jovenets; i amb un vigor inquisitiu sense precedents el vell posà la ciutat potes enlaire! Volia comprovar quin d’aquells homes de ciència era capaç de mostrar-li una sola opinió que no fos controvertida, incompleta, dubtosa en algun aspecte i com a tal, que tothom, fos ric o pobre, ignorant o estudiós, lliure o esclau, grec o bàrbar, home o dona, jove o vell, no pogués sinó jutjar-la com a evident, clara i certa de forma espontània i immediata, abraçant-la amb absoluta sinceritat com a VERITAT.

Sorprès, però, va descobrir que no es pot trobar tal VERITAT entre els homes. Advertí com les opinions humanes sempre solen arrossegar dubtes, litigis i controvèrsies; que les nostres explicacions es recolzen sobre molts prejudicis sospitosos, en la mesura que sempre amaguen una història i una tradició al darrere; que tot pot ser replantejat i posat sota crítica; que no hi ha opinió exempta de punts dèbils, inclús la suposadament més ben teixida i pensada pot ser atacada, tombada i negada sense cap mena de compassió; que allò que uns veneren com a vertader i incontestable, d’altres se’n riuen i s’ho prenen com una espècie de ximpleria. De manera que la PURA VERITAT, anhel de qualsevol amant de les ciències i el coneixement, semblava dissoldre’s en mig de la barbàrie humana com els somnis es dissolen en mig del frenètic feinejar diari, i el feinejar diari en la boira del temps.

No obstant tant radical escepticisme, Sòcrates destacà l’existència d’un tipus d’opinions que potser sí desprenien certa “fragància” a veritat universal, objectiva i incontestable; vet aquí les opinions matemàtiques, o per dir-ho en grec: les opinions que poden ser apreses a través d’algun tipus de mètode -Partint d’uns principis acceptats i unes lleis preestablertes, en teoria qualsevol persona ha d'arribar a les mateixes conclusions. Plató ens ho explica en detall en el Menó, on hi narra que Sòcrates, després de dibuixar-li un quadrat a un simple esclau, aquest comprenia quasi d'immediat que els costats de qualsevol quadrat, sigui quin sigui el seu tamany, sempre seran iguals. Per descomptat, explica Plató, tals opinions no semblen permetre ni la polèmica ni el debat, amargues filles de la ignorància, ja que acaricien la tant desitjada VERITAT.

Arribats aquí, cal matissar que al llarg dels diferents diàlegs Plató reconeix que l'opinió matemàtica no és pròpiament una VERITAT, sinó una insinuació, un xiuxiueig, un cant de sirena que preludia l’existència de la VERITAT. Plantejament, aquest, que no divergeix tant del que alguns "innovadors" de la filosofia de la ciència defensen avui en dia; a saber: que des del moment que per desenvolupar i adquirir un coneixement hem d’escollir uns principis, uns criteris i unes normes que orientin els nostres raonaments -les nostres explicacions-, al final no podem evitar les disputes i els litigis: uns volen partir d’unes bases i seguir unes lleis, d’altres prefereixen triar-ne de diferents per així anar al seu aire; en conseqüència, uns i altres no poden sinó arribar a conclusions diferents, i sovint contraposades, pintant el coneixement humà, inclús el matemàtic, amb un to confús i incert.

Amb aquest talant inquisitiu, doncs, Sòcrates treia a la llum el caràcter conflictiu i ignot, capritxós i irresoluble que amaga qualsevol opinió humana, per més clara, rigorosa i evident que pugui semblar a primera vista; o a segona! I com ho va valorar? Com va prendre’s aquesta situació, nihilista i confusa? Vet aquí una pregunta crucial.

Aquesta és, doncs, la gran paradoxa que descobrí i defensà Sòcrates: la única "veritat" és que ningú té la VERITAT, que ningú pot tenir-la i que si bé aquesta VERITAT existeix, ja que així ho semblen indicar les opinions matemàtiques per exemple, la molt escorredissa només roman entre els Déus immortals: més enllà d’allò que els mortals podem comprendre, tocar i atrapar –Davant la VERITAT tots els homes sóm iguals: uns ignorants!- Venia a dir el vell Sòcrates.

Tot i així, la postura de Plató resta molt lluny d’aquest igualitarisme socràtic, certament pessimista. El que Plató sembla introduir a les prèdiques del seu mestre és una descarada jerarquia entre els homes –Sí, tots els homes som uns ignorants, però cal discernir els herois del coneixement, els filòsofs, que aspiren a la impossible VERITAT, i els pobres desgraciats, la púrria, que anomenen veritat a les seves confuses i sempre mudables opinions.

*En breu es penjará Sòcrates II

El cervell del Sr. Punset

2011-06-17T01:52:00.005+02:00

Són molts els qui segueixen les obres de divulgació científica del Sr. Punset, i l'aplaudeixen. Avui vull comentar alguns aspectes d'un dels seus llibres, titulat: "El alma está en el cerebro".

Per començar, el títol promociona descaradament una superstició popular, i molt antiga en l'àmbit cristià: que l'ànima i el cervell han de ser dues coses de naturalesa diferent. De fet, l'èxit de Punset consisteix, precisament, en fer congeniar d'alguna manera les supersticions més populars amb els avanços científics -El llibre que publicà sobre la felicitat n'és un altre clar exemple. D'aquí l'olor a púrria que solen desprendre els llibres d'aquest bon home; i que consti que ho dic sense ànim d'insultar ni menystenir-los; ni tant sols em molesten, com tampoc em molesta la pobre gent que per apaivagar les penes no saben sinó emborratxar-se... o resar... o tornar a caure en la mateixa "merda", mentre creuen amb tota la innocència del món fer el millor que poden fer davant de situacions adverses.

En aquest llibre, entre altres coses, es parla dels estudis d'un neurobiòleg anomenat Oliver Sacks. La idea que planteja aquest científic no és pas nova; de fet, moltes de les coses que comenta ja les apuntava Montaigne o inclús, Descartes... i especialment Schopenhauer.

La qüestió en qualsevol cas és la següent: que el cervell seria l'òrgan responsable de crear la realitat a través de la qual vivim. És a dir, el cervell seria el responsable de fer-nos conscients, per exemple, de tenir un cos; de que aquest cos estaria rodejat per objectes amb certs colors, formes, propietats, distribucions, etc. O sigui, el cervell seria el responsable -la causa- de prendre consciència de l'existència del món a través d'unes sensacions, una percepcions, uns pensaments, uns sentiments, unes volicions, en fi, uns ESTATS ANÍMICS. I per tant, apunta Sacks, seria el cervell qui generaria la realitat; una realitat que lluny de ser el món pròpiament en seria una representació il·lusòria i fictícia, però imprescindible per sobreviure en el món de veritat.

En la proposta de Sacks hi ha la mateixa CONTRADICCIÓ que han incubat tots els plantejaments metafísics des de Descartes: si la realitat es creada pel cervell, llavors, el cervell tampoc és real, sinó quelcom creat... Ara bé, per qui seria creat el cervell llavors? En fi entrem en una teoria absurda, tant absurda com la proposició "aquesta frase és falsa". I davant l'absurd no podem dir res... o qualsevol cosa!!! I no sé quina de les dues opcions resulta ser més rebutjable.

La veritat, però, és que ni Punset ni Sacks se'n han adonat de l'absurd d'aquesta teoria tant antiga i trillada que, després de repintar-la amb noves terminologies i experiències, volen fer-la passar per innovadora a ulls dels la gent més naïf.

Però això no és tot. Encara que pretenguessin salvar-la d'aquest absurd dient -Bé, potser el cervell com a òrgan generador de la realitat també és una il·lusió, però seria una il·lusió vàlida perquè creure en la seva existència com a generador de la realitat ens permet sobreviure-, tampoc dissoldrien la paradoxa, és a dir, no podrien deixar de mostrar la realitat com una mera il·lusió, com una mera representació, com un vel de Maia, com una aparença. I fent això no podrien deixar de pressuposar que hi ha d'haver, rere de tant gran absurd, un creador incognoscible.

En fi, la psicologia i la neurobiologia es sustenten sobre premisses indemostrables, viciades (absurdes) i supersticioses. Estaria bé obrir les finestres, que entrés aire fresc, i plantejar noves interpretacions. I pel moment els anglosaxons semblen incapaços de dur a terme aquesta neteja teòrica, malgrat ells dominin, pel moment, "l'alta" cultura actual -No tenen raó, però són ells qui prenen la paraula en la grans difusions culturlas dels nostres dies.

Mentrestant, en el mediterrani ens dediquem a plantejar les coses diferent, encara que sigui en "petit comité".

Es pot verificar una teoria?

2011-06-03T09:24:00.005+02:00

Des del s.XIX hi ha hagut un corrent filosòfic dominador a occident anomenat “positivisme”. Aquesta postura va brollar i diversificar-se per Europa a partir de tres fonts diferents: de la mentalitat llibertària francesa (per exemple August Comte); de la ingenuïtat i l’utilitarisme anglosaxó (St. Mill per exemple); i de l’idealisme alemany (Fichte o Hegel).

La premissa fonamental del positivista, en general, és la següent: la ciència ens mostra com succeeixen realment les coses. Però, què significa això? Que tot ha de tenir una explicació i el savi -el científic- és aquell capaç de descobrir-la.

El positivisme pressuposa i exigeix, doncs, que la ciència sigui una activitat exclusivament heurística, això vol dir, que es basi només en el descobriment; d’aquí la seva suposada imparcialitat, neutralitat i objectivitat; d’aquí la diferència que l’home modern, tant positivista ell, s’ha entossudit a imposar arreu entre ciència i art –L’art s’ha vist, en canvi, com una activitat estrictament creativa, fictícia, metafòrica, subjectiva.

Aquest pressupost positivista ha alimentat un immens prejudici; a saber: que a través del llenguatge científic, les formulacions, les representacions científiques, en fi, que mitjançant certa capacitat explicativa els homes podem reflectir de manera perfecte el que succeeix; com si el llenguatge fos un mirall de la realitat! Val a dir, que molts positivistes (els idealistes) inclús han anat més enllà, defensant que el llenguatge és la pròpia realitat experimentada: -Només pot ser real allò que pot ser pensat- Exclamaven. Sembla ser, doncs, que es confonia un mapa amb el terreny que pretenia representar tal mapa.

Avui en dia tenim molt clar que sempre es presentarà certa divergència entre la teoria i la pràctica. Per exemle: resulta impossible trobar, crear, dibuixar o inclús imaginar, una esfera perfecte! Ara bé, aquesta es pot definir i explicar. El que no queda tant clar és el perquè succeeix tal imprecisió, és a dir, el perquè d’aquesta divergència entre la teoria, que sempre mostra un cas general, i els casos concrets que ens proporciona l'experiència i la pràctica. Fet que permet preguntar-nos: que potser la realitat no té cap explicació de per sí?

Popper, a mitjans del s.XX va intentar reformular el positivisme, ja que en aquest punt fallava patèticament. Per tal de salvar-lo, el jueu defensà que la realitat sí és racional i com a tal té de per sí una explicació, però assenyalava que a través del llenguatge científic l’home no pot sinó aproximar-se indefinidament a tal explicació. En aquest sentit, confessava que cap teoria científica pot ser realment verificada, tal i com havien somiat tots els positivistes del s.XIX, especialment els idealistes.

Cal tenir present, arribats aquí, que verificar no és res més que confirmar una tautologia del tipus A = A o, A = B. I en el cas de la ciència verificar seria constatar una tautologia del tipus: “un cas general” = “qualsevol cas concret que es doni”.

Què succeiria si la comprovació científica es limités a ser una verificació? Una de les conseqüències més sorprenents seria que tot el coneixement es podria “deduir” d'unes poques premisses lògiques. En tal cas, l’experimentació acabaria essent una mera tasca verificativa, robòtica; una nova experiència no implicaria cap nou avanç científic! I fer ciència es reduiria, llavors, a estudiar “mapes” i crear nous mapes a partir de les inferències que es farien dels anteriors.

Avui en dia resulta evident que una nova experiència pot forçar a modificar radicalment la nostra comprensió del món. Que amb el llenguatge científic, més que descobrir interpretem. I a diferència de Popper, ja no creiem en aquell vell dogma modern nascut de la més rància teologia occidental que dictava: allò que succeeix ha de succeir per alguna raó.

Avui en dia, en ciència, no es pot parlar de ni de verificació ni de veritat absoluta o definitiva, sinó de validació i de veritat circumstancial, artificial, metafòrica. La ciència cada cop es va tornant més mundana, tot i que la majoria de la gent encara la vegi com envoltada per una aureola divina i eterna.

Adjunto un video on el físic David Goodstein i en el qual parla una mica sobre la feina del físic actual.

Crítica a la teoria de la relatividat

2011-05-30T11:27:00.007+02:00

Per internet no corren gaires webs que comentin els “punts dèbils” de la teoria de la relativitat general; i a mi em fa gràcia i curiositat el tema. Cal tenir present, però, que tot i que una teoria pugui presentar punts qüestionables i dignes de desconfiar, no implica que no sigui vàlida.

Tot seguit exposo alguns punts crítics:

1) El problema de la conservació de l’energia. En la teoria especial de la relativitat no hi ha cap problema amb aquest principi, però al passar a la relativitat general i en els casos no-locals (per exemple al plantejar una visió general de l’univers), la noció d’energia s’enfonsa i resulta impossible tenir en compte cap forma de conservació de l’energia. Un exemple d’aquest cas el podem observar amb la radiació de fons de microones: es suposa que fa 15.000 milions d’anys l’univers estava banyat per una radiació summament energètica (fotons d’alta freqüència), però que degut al pas del temps i a la dilatació de l’espai-temps, aquests fotons han anat perdent energia, convertint-se en la radiació de baixa freqüència que podem detectar avui en dia a través de satèl·lits com el COBE i d’altres. La pregunta aquí resulta inevitable: i on ha anat a parar l’energia perduda per aquesta radiació? I realment es pot considerar com a energia perduda? Però la teoria d’Einstein no sembla poder aclarir gaire res.

2) El problema de les singularitats. La teoria general de la relativitat és, a nivell, lògic una teoria inconsistent, en la mesura que donades certes circumstàncies prediu situacions que anul·len a la pròpia teoria. Aquestes situacions són les famoses singularitats: “punts” on el teixit espai-temporal deixa d’estar definit, així com les nocions d’energia, massa, etc. Es considera que els forats negres són provocats, precisament, per singularitats vestides per un horitzó espai-temporal d’esdeveniments. I també l’origen de l’univers, abans del Big bang, hauria de concebre’s com una singularitat. El problema de la singularitat és que, a nivell empíric, ni es pot comprovar ni refutar la seva existència, mentre que a nivell lògic es tracta d’una violació a la capacitat humana de pensar.

3) El problema de la matèria i l’energia fosca. Tal i com s’accepta actualment la teoria general de la relativitat resulta imprescindible suposar l’existència de dues entitats postisses i rares que encara no s’han detectat: la matèria i l’energia fosca. A més, han aparegut altres teories alternatives, com la MOND, que expliquen certs fenòmens cosmològics amb força més precisió que la teoria general de la relativitat ajudada per la idea que existeix una suposada matèria fosca. Tot i així la MOND encara no ha estat confirmada, fet que implicaria una revisió total a la nostra concepció de l’univers.

4) La incompatibilitat amb la mecànica quàntica. La mecànica quàntica és, de moment, la teoria més precisa que ha estat capaç d’elaborar la intel·ligència humana. Tanmateix, resulta impossible lligar en un mateix cos conceptual tant la quàntica com la relativitat. Només s’ha aconseguit, en casos particulars, proposar algun arreglo entre ambdues teories. I de fet, el que cada vegada sembla més clar, especialment des dels treballs de Stephen Hawking, és que els exòtics efectes quàntics (especialment els que relaten aspectes del buit quàntic) tenen una incidència fonamental en cosmologia. Alguns efectes quàntics a tenir en compte: efecte casimir estàtic, efecte casimir dinàmic, radiació Hawking, efecte Unruh, etc.

A la plaça de Catalunya

2011-05-27T22:56:00.005+02:00

Estic sorprès. Acabo de veure l’acció policial contra els acampats i de llegir les paraules del Sr. Puig i el Sr. Mas.

Amb aquesta acció sembla ser que s'acaba d'alimentar el foc que motiva als indignats -Quantes raons tindran ara aquests ciutadans per protestar encara amb més força!!!

Si realment es confirma dita impressió, haurà estat un acte políticament desafortunat, les justificacions del qual simplement serviran per desacreditar-lo encara més.

Vet aquí la meva pregunta: Ens trobem davant d'una nova prova d'ineptitud política per part dels simples ciutadans que pretenen erigir-se com a dirigents democràtics?

La veritat és que em sol sorprendre la poca capacitat que tenen la majoria de ciutadans que decideixen dedicar-se a la política a l'hora de mantenir i incrementar el seu PODER. Per exemple, resulta increïble com el PP (del 2000 al 2004) i el PSOE han dilapidat el seu poder per pura ineptitud política, fins a convertir la democràcia espanyola en una imbècil altarnança de fastigi.

En qualsevol cas, no s'apaga el foc tirant-hi pals, sinó refredant-lo. Però per fer això s'ha de ser molt bo -Políticament parlant, és clar.

La sort d'Einstein

2011-05-21T03:38:00.003+02:00

Quan un reflexiona sobre la història de la "implantació" de la teoria de la relativitat especial i, llavors, la general, se’n adona d’una sèrie de fets curiosos.

La teoria de la relativitat es desenvolupà arrel d’un experiment crucial conegut com, experiment Michelson-Morley. Amb aquest experiment es volia comprovar una de les teories més populars del s.XIX: que la Terra flotava sobre un mar d’Èter estàtic, calmat, quiet, el qual actuava, per dites propietats, com si fos l’espai absolut de Newton. I és que en base a aquesta massa d’èter els científics podien afirmar conèixer tots els moviments dels cossos de forma absoluta; i això vol dir, de per sí.

Aquesta teoria dictava que a través de la rotació de la Terra al voltant del Sol l’èter intergalàctic, que suposadament feia de suport material per la propagació de les ones de llum, havia de manifestar-se d’alguna manera; per exemple: reduint la velocitat d'un raig de "llum terrestre" quan aquest estava dirigit contra el moviment de rotació de la pròpia Terra. I precisament, l’experiment de Michelson-Morley pretenia detectar aquesta variació en la velocitat de la llum terrestre segons fora la direcció del raig; una variació certament minsa (300 Km/s, la velocitat de rotació de la Terra al voltant del sol), però detectable si es feia servir un instrument molt enginyós anomenat, interferòmetre.

El 1887 es publicaren els resultats de les mesures, i a criteri de la majoria dels científics aquest ha estat l’experiment fallit més important de la història de la ciència. Després de sis hores de recollida de dades, si bé l’interferòmetre aprecià certes variacions o fluctuacions en la velocitat de la llum segons fossin les direccions de propagació de la llum, aquestes estaven molt lluny de representar els 300 Km/s esperats per tota la comunitat científica de l’època.

A primera vista, i la comunitat científica es va quedar amb aquest “primera vista”, la velocitat de la llum terrestre semblava ser igual (invariant) en totes direccions, mentre que la noció d’èter s’ensorrava. Tanmateix aquesta primera impressió, Michelson escrigué que aquelles petites fluctuacions observades potser eren irrellevants, però s’haurien d’estudiar amb més atenció en experiments més precisos i sobretot, amb més hores de recol·lecta de dades; fet que no realitzà fins 30 anys més tard (1927) empès per l’entusiasme d’un autèntic freaky dels experiments amb interferòmetres, Dayton Miller. Aquest experimentador, que també va ser president de la societat americana de física, va dur a terme més de 200.000 experiments diferents sobre la variació de la llum terrestre utilitzant interferòmetres (del 1900 al 1941). La seva conclusió fou inquietant: la velocitat de la llum terrestre no és invariable, sinó que pateix realment una fluctuació segons la direcció de mesura, però aquesta és només el 7-8% del predit per la teoria de l’èter estàtic. A més, segons les dades de Miller aquesta fluctuació estaria relacionada amb els períodes de rotació de la Terra i la seva posició dins la Galàxia.

Les dades de Miller indicaven, doncs, que sí existeix un èter i la Terra es mou a uns 20-24 Km/s a través d’ell. El mateix Einstein reconeixia la controvèrsia d’aquests estudis: si el treball de Miller estava ben fonamentat i era correcte, llavors la seva teoria especial de la relativitat, així com la general, eren errònies, ja que es fonamentaven en una premissa crucial: la invariança de la velocitat de la llum per a qualsevol observador (de fet a Einstein no li agradava el nom de “relativitat” per la teoria, preferia el de “teoria de la invariança de la llum”).

Però la història de la ciència s’ha mostrat cruel amb Miller, i a partir del 1955 de forma poc rigorosa es va tatxat el seu treball d’irrellevant. Que jo sàpiga no s’ha fet encara cap valoració ni estudi rigorós del treball i la metodologia seguida per Miller. Aquí el raonament que s’ha seguit és la mar simple: la teoria general de la relativitat funciona, llavors, la feina de Miller ha d’estar malament per algun costat; no cal perdre-hi el temps.

En qualsevol cas, m’assalta una inquietud: i si Miller hagués presentat el seu treball l’any 1900 per comptes d’haver-ho fet l’any 1926 (7 anys després de la primera gran comprovació de la teoria de la relativitat general), hauria canviat molt la història de la ciència contemporània? Possiblement hauria complicat moltíssim la situació; potser hauria costat molt més que algú es plantegés la tasca de desenvolupar una teoria de la invariança de la llum, o sigui, de la relativitat

Però hi ha encara un altre fet curiós i a tenir en compte. Fa poc es va descobrir que la primera gran comprovació de la teoria general de la relativitat, duta a terme per Eddington l’any 1919 i la qual va rellançà la figura d’Einstein a nivell mundial com una gran icona popular, fou un frau científic. L’anglès va fer quadrar els resultats teòrics amb les dades de l’experiment, sembla ser, premeditadament. No hi ha dubte que anar a fer un experiment amb la intenció que doni el resultat pre-establert per certa teoria no és la millor forma de fer ciència, però el naixement, el renom i la ràpida implantació de la teoria de la relativitat és degut, en gran mesura, a aquesta mala praxis científica.

Exposant aquests casos curiosos i rarament explicats, la meva intenció no es posar en dubte la validesa de la teoria de la relativitat (hi han sobrats experiments que la confirmen, o almenys això ens diuen). He explicat això per exposar fins a quin punt el desenvolupament, la implantació i la canonització d’una teoria depèn de factors atzarosos, de prejudicis i interessos particulars, de conveniències, de les desídies d’uns i l’entusiasme d’altres, en fi, de moltes d’aquelles coses que qualsevol científic confessarà que són males conductes científiques. De fet, el cas que fa pocs dies vaig penjar sobre Galileu també és un altre exemple d’aquesta situació.

En definitiva, una teoria com la de la relativitat d’Einstein podria haver tardat 100 anys a sortir a la llum. I quantes altres teories han de sortir encara a la llum?

L'altre dia parlava de Galileu...

2011-05-14T01:54:00.006+02:00

Per què Galileu estava convençut que el Sol resta immòbil en el centre “de l’univers”, mentre els planetes ballen rítmicament al seu voltant? Potser fou per conviccions teològiques, com així ho foren les de Ficino, Kepler, Novara (mestre de Copèrnic), seguidors tots ells del neoplatonisme –Déu és el Sol i com a tal roman immòbil en el centre de l’Univers- Professaven. Al cap davall la famosa dita de Galileu “el món està escrit en caràcters matemàtics” sona descaradament a neoplatonisme.

Qui sap! Tanmateix, diria que hi hagué un fet crucial que el decantà a defensar i pregonar arreu que en realitat el Sol restava immòbil en el centre, mentre la Terra es movia, tot i no tenir proves concloents (podeu informar-vos millor sobre el tema en aquesta web); a saber: el descobriment dels sistemes inercials i el principi de relativitat. Tot plegat ho trobem resumit en les seves famoses “transformacions galileianes”.

El plaer, la sensació de fermesa i victòria, el nou horitzó que s’obria de bat a bat davant seu arrel d'aquesta descoberta féu que, per pura intuïció, digués: sí, la Terra pot moure’s i es mou, segurament a una velocitat bestial, i si nosaltres no percebem tal moviment (el sentit comú ens incita a jurar i perjurar que la Terra està quieta, perquè nosaltres, si no caminem ni ens desplacem, bé que estem quiets) és degut a la inèrcia, és a dir, que el moviment de la Terra per l’espai és rectilini-uniforme i per tant, vivim en un sistema inercial (amb solidaritat amb tal moviment).

La potència de la intuïció rau precisament en la sensació de fermesa i victòria, en el nou horitzó que se’ns obra, en fi, en la intensa sensació de plaer que atorga el fet d’estar segurs que anem en bona direcció, encara que no es pugui confirmar al 100%.

Després d’escriure això em venen al cap certes paraules de Nietzsche en el Zarathustra sobre l’Etern Retorn. Però només em venen al cap... potser un rato d’aquest les baixo al teclat.

La decepció de les idees

2011-05-12T12:28:00.002+02:00

El més normal, la llei quasi-universal, és que la gent ens decebi un dia o un altre. L’excepció, que per sort sempre confirma la regla, és que certes accions humanes superin amb escreix les nostres expectatives.

Un dels recursos més refinats i astuts que ens hem inventat des de fa mil·lennis per tal d’evitar patir aquest calfred de la decepció és posar les esperances, no en els homes mateixos i les seves sempre volubles, inesperades i condicionades accions, sinó en la immutabilitat de les idees; i no en va, quan més abstractes millor. D’aquí la potència que tenen els nacionalismes, per exemple: un o dos presidents de la generalitat poden decebre, i molt, però que la idea de "Catalunya" decebi ja costa més. I també la ciència juga amb aquest factor: es fonamenta sobre principis summament abstractes (com el de conservació de l’energia), perquè són els més difícils de refutar.

Vet aquí la força de la idea: es col·loca sempre per sobre de les incertes i vagues accions particulars de certs individus els quals, en còmputs generals, solen decebre; almenys són incapaços de satisfer i extreure aplaudiments de tothom, i sempre.

Però atenció, les idees també deceben i ens fallen, i quan la nostra credulitat s’esmicola i la idea es desploma, sol “aplastar-nos” sense compassió... a no ser que d’aquest ensorrament siguem capaços d’aixecar una nova idea, més potent, més ferma, més segura, més... veraç.

Galileu, el màrtir

2011-04-25T01:16:00.004+02:00

Val la pena llegir els llibres de Galileu, per exemple “diàlegs sobre els dos grans sistemes del món”, o bé, “discursos i demostració matemàtica sobre dues noves ciències, la mecànica i la cinemàtica”. En ells un hi capta la pròpia autobiografia espiritual del florentí.

La cultura occidental és una cultura eminentment revolucionària, o per dir-ho d’alguna manera: s’alimenta de màrtirs i herois -De defensors de la causa. I Galileu, per la ciència moderna, n’és un.

Sí, no pocs divulgadors científics, com Stephen Hawking, utilitzen la figura de Galileu com un símbol contra l’església catòlica, com a institució científica i espiritual. I així ho han fet tots aquells que han volgut atacar, desacreditar i jutjar a l’església catòlica.

No hi ha dubte que amb Galileu es destapa una de les guerres espirituals més grans que ha experimentat occident: la lluita del mètode científic defensat per l’església catòlica (que una opinió és vertadera sí i només sí es correspon amb allò que exposa la Biblia) contra el mètode científic desenvolupat per la ciència moderna (que una opinió és vertadera sí i només sí es pot comprovar empíricament).

Tanmateix, quan un investiga una mica a fons aquest conflicte entre Galileu i l’església se’n adona que, més aviat, fou una lluita entre l’orgull de Galileu i el rancor que li manifestaren certs “personatges” importants de Roma. I és que el Tribunal de la Inquisició que va jutjar el famós “diàlegs sobre dos sistemes del món” del florentí se’n va adonar de dues coses: primer, que Galileu havia utilitzat aquella obra per ridiculitzar i venjar-se de forma força mesquina de certs personatges de l’església (com del mateix Papa); segon; que Galileu ni demostrava ni provava de forma definitiva que la Terra girés realment al voltant del Sol, ja que segons les proves que aportava tant es podia acceptar el seu heliocentrisme com el geocentrisme reformat que Tycho Brahe havia proposat anys abans i la majoria de savis catòlics de finals del s.XVI, i començaments del s.XVII, ja acceptava (podeu completar la informació llegint aquesta web).

El judici de Galileu fou un judici plegat d’interessos i motius personals, però disfressat de qüestions espirituals i intel·lectuals. Molt diferent fora la història del pensament occidental si Galileu no hagués intentat venjar-se tot ridiculitzant a certs personatges de Roma i s’hagués limitat a demostrar millor l’heliocentrisme -De fet, davant les proves presentades per Tycho Brahe i les limitacions instrumentals de l'època ho tenia molt negre. Potser, llavors, l’església hauria estat la primera valedora de la ciència moderna per comptes de tancar-s’hi en banda a través del seus personals i humans, massa humans, judicis inquisicionals.

Les guerres de religió tampoc varen ajudar gens ni mica a què l’església fes aquesta transició científica i espiritual, ja que la convertiren en una institució més radical, fanàtica i violenta, tal i com es tornen tots aquells que es veuen atacats i temen pel seu futur i el seu benestar.

Sant Jordi i "chusma"

2011-04-24T02:12:00.002+02:00

Un dels grans èxits de la democràcia ha estat, sens dubte, promoure la “chusma” en tots els àmbits. Un cop més, la diada de Sant Jordi m’ho ha recordat. Analitzo els llibres més comprats i aplaudits i no puc deixar de pensar –Inclús el més ben presentat fa mala olor.

Quan més va més em sembla que això de la “cultura” és “basura” perfumada. Tots aquests actes culturals em recorden a les corts dels antics reis: molta merda sota vestits de colors.

Infectada estava avui Girona de qui es pensa que llegint de tant en tant tapa les moltes misèries intel·lectuals que arrossega. Hi ha una dita castellana que la clava: "aunque la mona se vista de seda mona se queda".

Quan oloro el que s’escriu em fa més recança escriure. Però en fi, un també ha d'estar per sobre d'aquesta "merda".

Motius per viure

2011-04-13T18:57:00.002+02:00

A: -Què és el que ens motiva a aixecar-nos cada dia i viure enmig de tanta merda?-

B: -El plaer. Desitgem viure en la mesura que hi han coses d’aquesta vida que ens proporcionen plaer, o almenys esperem que hi siguin. De fet, som capaços de suportar moltes misèries per un bri de plaer-

A: -I quines són les coses que et donen plaer?-.

Així ha anat, de forma resumida, una conversa inesperada que he tingut aquesta tarda.

Bé, ara que tinc un moment aprofito l’avinentesa per deixar apuntades algunes “llambregades” sobre el plaer i la vida. Per començar, critico a tants filòsofs, religions i polítics que han col·locat el plaer (o sigui, la felicitat) com el gran objectiu de l’existència humana.

No, l’objectiu de la vida no és arribar a ser feliços i complaents. No siguem il·lusos i càndits. El plaer és, més aviat, el gran esquer de la VIDA!

La felicitat ens enerva el desig per viure, i això vol dir: per embarcar-nos sovint vers els més incerts objectius, sovint fent front a no poques penes, controvèrsies i misèries. De fet, veig el plaer i la felicitat com un caramel, dolç i multicolor, que ens sedueix, alimenta i ens incita a mossegar la vida encara que aquesta resti lluny de presentar-nos la millor cara.

Quant major és la nostra capacitat per experimentar plaer major és el nostre desig de viure, inclús enmig de les més grans misèries i dolors.

La meva tesis és la següent: la felicitat justifica la vida... ens incita a viure, però això no implica necessàriament sigui l'objectiu de la vida. La vida pot no tenir cap objectiu, cap sentit, cap valor... o pot adquirir qualsevol que nosaltres siguem capaços d'imprimir-li a través de la nostra capacitat de gaudir de la vida.

Llegir llibres

2011-03-26T22:51:00.002+01:00

Cada cop llegeixo menys. Ara que hi penso, aquest darrer any només m'he llegit "La vida de Napoleó" de Stendhal; un llibre a tenir en compte. És cert, però, que sobre la tauleta hi tinc el Decameró, de Boccaccio, per amenitzar i alegrar aquelles nits taciturnes, quan un no pot clocar l'ull i abandonar-se a les dolces mans de Circe, la reina dels somnis (i els capricorns en tenim moltes d'aquestes nits).

El que sí acostumo a fer és rellegir-me els meus llibres predilectes i escollits. Després d'uns quants anys de lectures he acabat encerclant el meu entorn literari; només permeto "entrar-hi" uns pocs autors. No hi vull xivarri. I el món literari és un guirigall.

Un ha de vigilar, i no intoxicar-se amb les lectures. Llegir poc i bé; vet aquí el repte. En l'art de saber llegir (conec poca gent amb un bon nivell de lectura) cal, primer de tot, saber escollir detinguda i afortunadament els autors. Saber seleccionar és el primer requisit del bon lector.

Per un progrés social

2011-03-26T02:08:00.010+01:00

Una de les tasques educatives de qualsevol cultura que aspiri a una forma social superior consisteix, bàsicament, en formar persones capaces de fer promeses i pactes que, llavors, compliran.

El nivell de la nostra civilització es podria mesurar objectivament per la quantitat de promeses i pactes incomplerts, volàtils o simplement, impossibles. Aquesta mesura indicarà la quantitat de gent que si bé vol i desitja moltes coses, en pot ben poques. També indicará el grau d'incapacitat per estudiar les condicions necessàries perquè les coses esdevinguin i per tant, es tornin previsibles. I és que cal tenir present que per complir un pacte o una promesa abans s'ha de preveure què pot esdevenir-se. I tot pronòstic requereix d'una intel·ligència superior.

** I no només es requereix d'una intel·ligència superior, sinó, sobretot, d'una voluntat de ferro capaç de portar allò pactat i promès fins a les últimes conseqüències, peti qui peti, costi el que costi.

Despotisme filosòfic

2011-02-19T21:34:00.007+01:00

Frederic II de Prúsia, s. XVIII, fou el gran dèspota il·lustrat. En la seva austera cort, situada a Postdam, hi passaren ingenis com el de Voltaire, La Mettrie, Lagrange, Bach, etc. En certa mesura, m’aventuro a dir que la seva figura fou el preludi del que representarà més tard Napoleó, o sigui, una espècie de retrocés al Renaixement i per tant, a l’antiguitat: ambició, mundanitat, efectivitat i victòria, sentiment de superioritat i com escriu Sthendal, un immens desig d’aconseguir la grandesa en qualsevol àmbit (arts, ciències, civilització, etc). De fet, cal afegir, que si normalment es dóna per cert que el gran moment de la Il·lustració fou la revolució francesa, ben mirat potser cal posar-ho en dubte i considerar que ho fou Napoleó; la revolució francesa, amb la decapitació de tota la noblesa corrompuda i incapaç de França, juntament els convulsos períodes de caos i terror, només fou el interludi, sempre necessari, per l’arribada d’un Napoleó.

Bé, doncs, unes de les frases de Frederic II que han quedat pels annals de la història com a paradigma del “despotisme il·lustrat”, diu: “Tot per el poble, però sense el poble”. I quan llegeixo a molts filòsofs hi veig, clarament, aquesta sang despòtica.

Un dels filòsofs més dèspotes és Kant, l’il·lustrat; per començar només cal llegir el seu primer pròleg de la Crítica de la raó pura on hi explica el perquè del seu llenguatge pesat, difícil de digerir, només per a iniciats: “Els exemples i les il·lustracions sempre m’han semblat necessaris i per això fluïen realment en els seus llocs indicats dins el primer esborrany de l’obra. Però de seguida vaig advertir la magnitud de la meva tasca i de la multitud d’objectes que m’hauria d’ocupar. Quan vaig adonar-me que, en una exposició seca, merament escolàstica, ells sols ja allargarien prou l’obra, em va semblar inoportú engrandir-la més amb exemples i il·lustracions que només es requereixen si s’adopta un punt de vista popular; màxim quan aquest treball no hauria de conformar-se, ni molt menys, amb un ús popular i quan als vertaders coneixedors de la ciència no els fa falta aquest alleujament expositiu; encara que sempre és agradable aquí podria tenir efectes nocius.”

Un altre exemple del despotisme kantià rau en la naturalesa del propi treball. Kant es dedica a fer un treball estrictament especulatiu, o sigui, purament deductiu. Tot el que un pugui experimentar li serveix de ben poc per seguir el fil de la crítica de la raó pura o el de la raó pràctica o en fi, el de la crítica del judici. I aquests menyspreu vers els sentits corporals, o sigui, vers el que un toca, veu, olora i sent és, sempre, un menyspreu vers el poble. I és que el poble sol creure, com deia ja Sòcrates amb ironia, només amb allò que té a les mans... com els simis. No es pot pretendre, ni ara ni fa 2000 anys, parlar al poble utilitzant massa abstracció; el poble vol, com Sancho Panza, exemples i causes simples, concretes i palpables; vet aquí la única mena d’explicació que la majoria de la gent sembla ser capaç de digerir, comprendre i pensar. Inclús quan es pretén que el poble tingui en compte objectes tant abstractes com Déu se li ha de parlar apel·lant a metàfores d’allò més rudimentàries, com la idea que Déu és un pare; etc, etc, etc.

Recordant els estadis de maduració intel·lectual de Piaget, el poble sol romandre a l’estadi d’un adolescent de 15 anys. I la veritat, a despit del que diguin tots els defensors de l’escola com a centre de formació de ments crítiques, autònomes i reflexives (per cert, molt kantià això), si bé l’escola pot formar a bons tècnics i especialistes, resulta evident només llegint el diari que la majoria de la gent té una opinió sobre la seva vida simple i summament rudimentària, sigui advocat, periodista, físic de partícules, paleta o jugador de borsa.

En fi, cal apreciar fins a quin punt els filòsofs són per naturalesa uns dèspotes. Potser el despotisme és condició sine qua non per ser filòsof, és a dir, per buscar la veritat.

De poemes

2011-02-13T01:37:00.005+01:00

Fa quasibé un any que no escric cap poema, els últims els havia penjat pel blog en diferents post (veure, per exemple Paris i Helena, Horaci, foc i guerra). Aquesta nit n'hauria d'escriure un...

No acostumo a llegir poesia. La majoria m'avorreix; o massa sentimentalisme (busca atordir emocionalment) o massa grandiloqüència (busca atordir intel·lectualment) o masses aires de genialitat (busca atordir públicament).

Aprecio que un poema em parli d'amor, tema fecund i sempre perillós, però que no em vingui amb mariconades. Aprecio que un poema busqui la bellesa en el llenguatge, però si no és capaç de transmetre naturalitat no deixa de ser una pallassada. Aprecio el cop de geni i el sentiment de distància que un poeta pot sentir vers el seu públic, però quan vacil·la amb aires de grandesa com si fos tocat per la inspiració divina, se li veu tot el llautó.

Vull que un poema m'expliqui vivències, coneixements, perspicàcies, però a través de la "tirania" del ritme i la melodia. Vet aquí la dificultat i l'encant de la poesia; el seu art. Per mi, un bon poema és aquell que o em fa somriure o em fa pensar o em fa voler alguna cosa, o em fa cantar...

Un dels pocs poetes catalans que em resulta grat és Pere Quart.

Una paradoxa per anar fent boca

2011-02-01T19:23:00.002+01:00

Deia Wittgenstein, amb l’ensopiment conceptual que el caracteritzava, que el llenguatge ens embruixa. No em sembla que anés desencaminat, però Wittgenstein no deixa de ser un decadent.

Així com amb la música o la pintura, també amb el llenguatge podem crear una barbaritat de móns diversos i fascinants. I de fet, tot i que la majoria ni se’n hagi adonat ni pugui tampoc fer-ho mai malgrat se’ls hi expliqui amb paciència i baixant el nivell, cal remarcar: el cas excepcional és, curiosament, que a través del llenguatge puguem conèixer realment el món.

Amb el llenguatge podem representar, interpretar i recrear les nostres vivències d’innumerables formes diferents, d’acord, però rarament som capaços de dir la veritat.

Els qui menys se’n adonen d’això, en part perquè no volen i en part perquè no els hi convé gens, són aquesta tropa anomenada “periodistes”. Els periodistes solen mentir de la forma més perversa i a l’hora seductora, com tots els predicadors, verdulaires i “cantamañanes” que viuen de la opinió pública.

“Así son las cosas i así se las hemos contado”; amb aquest lema el periodista es posiciona per sobre del bé i el mal. Per què? El periodista confessa en públic cercar la veritat, tanmateix sembla ser que només busca poder; i és que potser no anomena veritat allò que a ell li proporciona poder? Bé, aclarim-ho, per comptes de poder el periodista prefereix parlar de “credibilitat”. Ni aquí té valor de parlar clar.

En fi. El que volia mostrar, o demostrar amb aquest post, és fins a quin punt el llenguatge ens transporta fins a altres móns ¡Inclús ens fa creure que a través d’ell podem deixar enrere el llenguatge i penetrar quelcom de per sí! Un exemple fascinant és la següent definició, clarament contradictòria i absurda, però summament utilitzada en aquest sentit; aquí la teniu: “això no pot ser definit”. Ara feu amb ella el que pugueu, i si podeu, el que vulgueu.

Salut.

Som No-Res?

2011-01-04T22:41:00.014+01:00

Té la vida un sentit? O tot plegat és absurd? Durant mil·lennis la idea de Déu ha servit per donar un sentit a la vida, esquivant la temptació de veure-la com quelcom absurd, és a dir, com un sòrdid néixer i parèixer que segueix el fred i buit atzar de les circumstàncies (veure Epicur).

Amb la idea de Déu es va promoure la fe en poder explicar el perquè de totes les coses (veure Descartes). Kant exposa molt bé què és Déu: la causa que determina tot el que ha succeït, succeeix i succeirà -La idea de Déu és la fórmula absoluta i definitiva que determina i dóna sentit a tot allò que existeix.

De fet i per entendre'ns, la idea de Déu sería una espècie de programa informàtic el qual seria capaç de recrear fil per randa tot el que ha passat, passa i passarà després d'haver-li introduït unes poques dades empíriques.

Amb "la crítica de la raó pura" Kant demostra que aquesta fórmula total resulta impossible; reconeix que l'home, de forma instintiva, desitja aconseguir-la, però que per la seva condició no pot arribar a satisfer mai aquesta ferotge voluntat de conèixer. A partir de la crítica kantiana, la filosofia va seguir tres vies: el positivisme, l'idealisme (Hegel) i l'Irracionalisme (Schopenhauer).

Els positivistes no van entendre gens bé el problema que destapava Kant. Positivistes com Bertrand Russell o Wittgenstein varen necessitar els treballs de lògics com Gödel o Taski per començar a reflexionar sobre el punt clau de tota l'obra kantiana.

Hegel, per la seva part, considerava haver resolt la impossibilitat cognitiva destapada per Kant; pregonava que el coneixement absolut era humanament possible.

Schopenhauer, per la seva part, va aprofitar la crítica kantiana per destapar el costat irracional, inconcebible e irresoluble de l'existència.

Schopenhauer és el més actual de tots. És el primer filòsof modern pròpiament ateu, i no només és ateu (Maquiavel tb ho fou), sinó que és el primer filòsof modern que lluita contra Déu. És Schopenhauer qui tomba per primera vegada la figura de Déu del pedestal de l'àgora pública; i al seu lloc hi col·loca el No-Res ¡Vet aquí el famós nihilisme!

La vida no té cap sentit, diu l'alemany: naixem i morim segons l'atzar de les circumstancies ¡No hi ha un sentit últim en la nostra vida! L'existència és, en el fons, No-Res. I aquest No-res s'ha d'entendre com la pura contradicció, des d'on qualsevol cosa pot surgir i desaparèixer de forma espontánea i sense RAÓ última. Mentrestant, agrega Schopenhauer,la sensació de ser quelcom determinat i precís, amb una raó de ser, es tracta d'un dolç miratge, una ombra, un vel de Maia -El món que apreciem amb els sentits i que identifiquem com un món de causes i efectes , un món de sentit, és un món fictici rere el qual s'hi amaga allò irracional, contradictori, absurd, inconcebible... el No-Res.

Bé, explico tot això després d'haver reflexionat sobre el que homes com Stephen Hawking, Alan Guth, Vilenkin i Michio Kaku (els quatre cosmòlegs més importants actualment) han escrit.

Hawking, per exemple, després de dir que la filosofia és cosa morta i que el coneixement només resta, ara, en mans dels científics, afirma:

a) Si bé ha de ser possible trobar una teoria capaç de sintetitzar les 4 forces fonamentals que coneixem de la natura en una sola, aquesta teoría no pot ser completa. I dient això defensa la famosa teoria M, ja que aquesta és capaç d'unir sota un mateix marc conceptual les 4 forces de la natura, però al mateix temps obre nous enigmes. La teoria M no ho explica tot; és incompleta.

b) Davant d'aquesta impossibilitat científica de trobar la fórmula definitiva amb la qual l'home sigui capaç de recrear i reproduir tota l'existència la pregunta del científic no és sinó la següent: Quin és el sentit de l'èxistència doncs? Per què existim per comptes de no existir? I vet aquí la resposta de Hawking, Vilenkin, Kaku o Guth: l'existència és de fet, No-Res. I aquest No-res significa un món irracional i contradictori.

L'últim llibre de Hawking és una lluita constant contra Déu i en favor del nihilisme, o sigui, el No-Res -No necessitem a Déu per explicar l'univers, podem apalar al No-Res, això és, a l'absurd- Escriu en el seu "The great design". En aquest sentit, el que comenta Hawking sembla un plagi de les tesis Schopenhaurianes; la diferència rau en què l'anglès empra la "chachara" matemàtica i l'alemany utilitzà la "chachara" transcendental de Kant per arribar a la mateixa conclusió: Déu no existeix, mentre que l'essència de l'existència és el No-Res, és a dir: lo irracional, lo irresoluble, lo inconcebible... allò absurd.

Així com ja féu Schopenhauer, la ciència actual també comença abraçar l'esperit del budisme; així mateix ho reconeix Michio Kaku. I és que, allò que ara volen defensar els científics no és res nou; de fet, Albert Camús va rebre el Nobel de literatura per demostrar de forma narrativa el nihilisme existencial, és a dir, quant absurda i buida és la vida sense Déu; Guth afirma demostrar-ho a través del mètode científic. Vilenkin és qui ho ha exposat de forma més clara -Podeu buscar l'entrevista que fa uns anys li va fer la vanguardia i entendreu de què parlo.

Tanmateix, a finals del s.XIX Nietzsche ja va denunciar la budització d'occident, el nihilisme, la gran nit que els occidentals haurem de passar un cop hàgim mort a Déu.

La ciència actual filosòficament parlant encara roman a començaments del s.XIX, però els científics es pensen que gràcies als progressos tecnològics s'ha avançat molt. En veritat, aquests homes han tingut una educació filosòfica pèssima. De fet, caldria preguntar-nos: on es pot tenir una formació filosòfica potent?

En fi, escric aquest breu article pq portava molts mesos amb aquest tema i se'm m'ha esborrat tot el treball -És la merda de la informàtica. Posant per escrit això, que alguna cosa quedi.

Estat

2010-12-19T01:53:00.002+01:00

Fa uns quants segles la gent s'abonava a Déu per diferents raons: per igualar a tots els homes, castigant aquells qui abusaven, amb privilègis i a voluntat, dels altres; per conèixer la veritat i amb aquesta, saber actuar correctament fins arribar a viure en un món perfecte, sense injustícies, sense desgràcies, sense dolor (el regne de Déu). Fa segles es creia que Déu salvava.

Actualment ja no es creu en Déu, sinó en l'Estat. Vet aquí la victòria de la intel·ligència popular. I es reclama que l'Estat iguali als homes, impedint els privilegis i els abusos; que l'Estat ensenyi, sempre, la veritat per tal que la gent pugui actuar i decidir correctament i així, crear una societat més justa i feliç. Actualment, es creu que l'Estat ha de salvar... per això es creu amb l'Estat.

¿Què s'inventarà la gent quan ja no cregui amb l'Estat? ¿On es posarà aquell vell Déu i el seu regne llargament somiat? ¿On es buscarà la terra promesa? Potser, simplement, es deixarà de creure... i de buscar una salvació, una solució final, un món millor. Però això és molt pessimista. ¿I qui té el valor de ser-ho?

Ficcions del llenguatge

2010-12-04T21:17:00.006+01:00

L'altra dia, a propòsit de Descartes i el seu "pensar", ja us vaig apuntar una de les supersticions humanes més antigues: considerar que una paraula que gramaticalment actua com un nom ha de fer referència a un objecte determinat, constant i invariable.

-Si les paraules no canvien amb el temps, tampoc ho ha de fer allò que signifiquen- Solen considerar, com Kripke, les intel·ligències més innocents. D'aquí la creença amb l'ànima, el JO, la consciència com a substrat: tot i que cada 7 anys totes les cel·lules humanes s'han regenerat, el vell costum de pensar que tothom té un nom que l'identifica ens porta a creure de forma cega i involuntària que rere els constants i profuns canvis fisiològics hi ha d'haver, efectivament, quelcom invariable i que ens identifica; l'ànima.

Ja no creiem en el llenguatge; al menys ja no hi creiem de la mateixa forma en què ho feren els antics. La nostra fe amb el llenguatge, en tot cas, té un altre color i un altre aroma.

¿I què advertim? Per començar, que ens resulta inevitable crear un món fictici i imaginari a través del llenguatge. És precisament el llenguatge el que ens permet considerar que existeixen objectes, fets, accions (relacions entre els objectes); però tot això no existeix sinó com a representació humana -Com a pintura i relat. Per exemple, el llenguatge ens permet considerar que existeix l'esfera perfecte (una superfície tots els punts de la qual disten la mateixa distància del centre) ¡I podem imaginar-nos el món com quelcom replet d'esferes petitíssimes (corpúscles atòmics) que xoquen entre sí. Però això és representació. Hem creat, a través de la potència del llenguatge, un món fictici i artificial.

Podem fer una altra cosa: podem agafar un termòmetre i una olla plena d'aigua que reposa sobre un foc. Anem anotant com el termòmetre va punjant. D'aquesta colla de "dades empíriques" podem deduir que la causa d'aquesta puja del termòmetre es deu a una cosa que anomenem "calor". I considerem que això, el calor, és quelcom que prové del foc. M'explico, podem explicar o representar la situació de la següent forma: el foc és la causa del calor i el calor és la causa de la puja del termòmetre. Aquí ens hem inventat una noció completament abstracta i metafísica, la de "calor".

-Hem de menystenir aquesta abstracta noció de "calor" pel simple fet que sigui una noció impossible de ser validada o refutada empíricament?- Vet aquí una bona pregunta; una pregunta que va més enllà inclús de la filosofia. Tanmateix, què importa si és una noció real o fictícia i especulativa; la qüestió és que té una gran utilitat. De fet, la termodinàmica no existiria sense aquesta noció infalsable i artificial; de la mateixa manera que no existiria cap ciència mecànica sense la també fictícia i metafísica noció de causa.

Vet aquí el poder de l'esperit sobre la matèria ¡Com la nostra intel·ligència transforma la sensació informe! Aquí em permeto el luxe d'utilitzar el llenguatge filosòfic. En tot cas, val la pena prendre atenció fins a quin punt allò irreal i fictíci té poder sobre allò real; fins a quin punt el món metafísic de la intel·ligència té poder sobre la sensibilitat de la nostra percepció.

De la mateixa manera que quan ens enamorem la nostra passió és ells ulls que miren les "coses", quan pensem els ulls ho són el llenguatge... entenent que aquí, "coses", només és fruit de la mirada del llenguatge.

Tanmateix, i ja per acabar, cal recordar que tot i que el llenguatge ens generi un món fictici, irreal i metasensible, també forma part de la realitat.

Eleccions 2010

2010-11-29T19:12:00.006+01:00

No vaig anar a votar; em pot el voler ser neutral –És el meu dret com a filòsof (Mode-Irònic). I ha arribat l’hora d’una mort anunciada. El tripartit es fon com una escultura de gel; una figura d’allò més barroca: filla de l’excés i l’esgotament, en fi, desequilibrada per tots costats.

Bé, el Sr. Montilla plega; ho deixa tot. La farsa ha acabat; “Plaudite amici, comedia finita est”, sembla haver comentat l’ex-president a cau d’orella dels seus propers. S’ha tret la màscara quan ha deixa’t en blanc la porra del Barça-Madrid ¡Què l’importa a ell el futbol! Mai li ha interessat; però fer creure al públic que es segueix a peu de gespa el futbol és una qüestió nacional.

El mandat del Sr. Montilla ha estat un etern esforç per “fer creure” que ell estava interessat per allò que el poble de Catalunya està interessat, ja siguin bestieses, tonteries o bé, excel·lències. Aquest sobreesforç li ha sortit car, tant a ell, com al PSC, com al tripartit. ERC paga haver anat amb males companyies. Els verds, tanmateix, es salven; són tan capquadrats, innocents i dogmàtics que segueixen la seva idealogia plogui, nevi o mani el Sr. Montilla. La fe cega amb la seva hipocondríaca i pedant superioritat moral els manté imperturbables.

El gran problema del tripartit, exceptuant inclús la crisis, ha estat el president; ningú se l’ha cregut. ¿I ell s’ha cregut a sí mateix?

Al final el taló ha baixat. Ara ve el Sr. Mas. I seria un error per part seva pensar que un polític no ha d’actuar; simplement, ha de creure's el seu propi paper.

Política és representar.

Pensar

2010-11-26T21:53:00.019+01:00

Aquesta tarda recordava a Descartes, i el que la gent una mica enterada sol comentar; la seva famosa frase: "Penso per tant, existeixo". Qualsevol persona al moment d'escoltar-la rumia: -Aquests filòsofs són uns abraçafaroles; quines coses de dir. I no s'enganyen. Vista així la frase resulta ridícula; i gràcies a ella el francès porta penjat el discutible cartell de racionalista. Potser tot plegat és un malentès.

Descartes ho va escriure en llatí; en veritat digué: "Cogito, ergo sum". És cert que ell mateix va traduir el "cogito" per "pensar"; però avui en dia "pensar" no significa el mateix que fa 300 anys enrere. Avui en dia només es pot emprar la noció "pensar" per traduir una activitat superior del tipus "intelligere", "computus" o senzillament, "pensare"; però no pas "cogitare". ¿Com s'hauria de traduir "cogitare"? Potser el terme més precís és el de concebre o bé, tenir estats de consciència.

El gran descubriment de Descartes, o el gran invent segons com ens ho mirem, va ser considerar que qualsevol vivència era, necessàriament, un estat de consciència; i que aquest igual era fals. M'explico, Descates escriu estar concebent el seu cos assentat en mig d'una petita habitació escalfada per una estufa de ferro, plena de llenya, protegint-se de la fred i la foscor invernal que dominava el nord d'Europa a mitjans del s.XVII. Però no tenia gens clar que allò fos real: que aquella escena no fos, potser, una espècie de somni. Com ho podia assegurar? En un principi va admetre que no es podia assegurar la realitat d'allò concebut: la veracitat d'aquelles sensacions i inquietuds invernals. Tanmateix, va adonar-se que es podia assegurar el següent: fossin o no reals, es concebien coses ¡Vet aquí la seva veritat irrefutable! El seu eureka.

Però Descartes no es va quedar aquí; com que "el concebre" és un verb, de seguida es va deixar emportar pel llenguatge... per la gramàtica. De forma instintiva i inconscient va suposar que si hi ha un VERB, cogitare, llavors és necessari que hi hagui un SUBJECTE que faci l'acció indicada pel verb. És més, va suposar que un subjecte sempre ha de fer referència a quelcom únic i sòlid, i no pas múltiple, difús, canviant... sense limits clars. En efecte, aquesta és una de les més velles supersticions humanes: creure que un nom ha de fer referència a un objecte que hauria de poder ser tractat per sí mateix.

A través d'aquesta superstició gramatical Descartes afirma haver demostrat l'existencia d'una cosa que té estats de consciència, a saber, el JO, l'ànima, la ment, en fi, la consciència.

Hume va ser el primer que va suspitar que si bé hi han estats de consciència (sensacions, volicions, pensaments, desitjos, somnis, imaginacions, creences, sentiments, etc), això no demostra ni pot demostrar que hi hagi res concret que en sigui el responsable, la font o l'origen. Afageix que es pot suposar i creure que existeix aquesta entitat fonamental i subjectiva, si així convé, però no es pot provar la seva existència.

Kant pregonà haver solucionat la crítica de Hume afirmant que Descartes havia mesclat el JO trascendental (allò que fa possible qualsevol estat de consciència) amb el Jo fenomènic (la concepció de ser una cosa conscient).

Kant reconeix que el JO trascendental no pot ser una cosa que tingui estats de consciència; reconeix que la noció de COSA o SUBJECTE és un estat de consciència més; per tant, escriu que el seu JO sería pura acció conscient. En d'altres paraules; Kant afirma que no podem considerar la veritat fonamental que descobreix Descartes com un subjecte + un verb, sinó com un verb substantivat. Certament a nosaltres, els llatins, ens costa molt captar aquesta forma gramatical que presenta Kant; el nostre llenguatge no ho permet, però l'alemany sembla que sí.

En qualsevol cas, el que ha caracteritzat a la psicología moderna és la tesis que diu: cal discernir les coses que existeixen realment, a fora de nosaltres, del que en efecte vivim; això darrer no és res més que un tipus de concepció que nosaltres ens en fem a través de la nostra ment o subjectivitat -El que vivim no és la realitat pròpiament, sinó una forma de oncebre-la. Però no és aquest plantejament una gran mentida? Sí, però gràcies a ella s'han pogut desarrollar les ciències mecàniques. Perquè tant Descartes com Kant es recolzen en aquest model psicològic per justificar l'existència d'un ordre mecànic en les coses.

És possible plantejar una altra tesis psicològica diferent? Sembla difícil trobar alguna cosa interessant al respecte. En tot cas, potser contra Descartes sempre es pot dir: el pressuposar que allò que es viu és fruit d'un prendre consciència no és cap veritat inmediata, sinó un prejudici i una convicció.

En fi, el "cogito" de Descartes és tant verdader i fonamental com ho pot ser l'estufa de la seva habitació ¡No es pot demostrar que tot allò que es viu sigui fruit d'un ser conscient, d'una activitat mental! Potser és el revés: el viure genera el ser conscient, el cogitare. Potser Descartes hauria d'haver dit: viure fa possible el concebre que sóc una cosa que conceb. No és aquesta una veritat més irrefutable? Però aquesta tesis esfondra tota la psicología moderna i deixa el mecanicisme sense fonament psicològic.

D'aquí s'explica que quan més consciència prenem del que vivim més ens adonem que la major part del dia el passem sota una feliç inconsciència.

Bo i dolent

2010-09-21T10:41:00.005+02:00

Sembla impossible poder discernir de forma completa i objectiva què ens resulta beneficiós i què perjudicial -Què és bo o dolent.

Mirat de forma cabal, totes les coses es poden jutjar des de múltiples perspectives diferents, amb matisos i variàncies. ¿No ens obliga això a contradir-nos? I si ens contradiguem, llavors, ¿podrem mai emetre judicis determinants i definitius?

Necessitem jutjar les coses per sí mateixes com a bones o dolentes no perquè en efecte així ho siguin, sinó perquè necessitem prendre decisions determinades i concretes per tal de viure, d'organitzar-nos i actuar... per tal de fer-nos una idea clara, evident i immediata de les coses. Tota norma d'acció ha de ser així de simple, falsa, inclús injusta -No hi ha escapatòria.

Ser racional implica no tenir en compte allò irracional e indeterminat, és a dir, implica mirar-se les coses de lluny, de forma miop... prenent en compte, només, alguns pocs aspectes.

El Sr. Rossell

2010-06-04T15:21:00.005+02:00

Ja estem en plenes eleccions del FCB. A l'últim post vaig parlar del Sr. Laporta com a personatge de la vida civil catalana. Ara m'agradaría parlar un moment del Sr. Sandro Rossell com a candidat a la presidència del club.

A títol personal considero que el Sr. Rossell no hauria de ser el president del Barça. Però no vull criticar-lo, no vull ser negatiu... ans el contrari. M'agradaria assenyalar algún dels seus punts forts, les seves virtuts.

És encomiable la capacitat d'acció i movilització d'aquesta persona. Més de 20.000 Km recorreguts en poques setmanes per tal de recollir les firmes necessàries sorprenen a qualsevol. Es mostra infatigable.

També sorprèn la seva capacitat per quedar bé amb tothom, almenys de portes en fora; sembla tenir molt present que la majoria de la gent se la guanya amb promeses i favors... i amb temors (anunciant perills, encara que aquests siguin imaginaris o exagerats).

En definitiva, considero que té les grans virtuts d'un crack dels negocis... i també els seus grans defectes.

El Sr. Laporta

2010-04-15T18:01:00.022+02:00

Mediàtic i actiu, generós fins l'exuberància, polèmic i, així com tots els "grans homes", té el cor al cap. I és que el Sr. Laporta és un gran home, un "homenot" diria Josep Pla ¿Qui ho podria negar? Resulta inesquivable, llavors, que també mostri destacats punts febles... Però no són pas aquests allò que molts li recriminen.

Deia La Rochefoucauld "Ens perdonen de bon grat per les nostres debilitats i ens castiguen per les nostres virtuts". I la persona del Sr. Laporta corrobora en gran mesura aquesta tesis psicològica; les crítiques que li cauen solen desprendre's, precisament, de les seves virtuts -Allò que el distingeix i el fa ser dominador, triomfador... un autèntic lider.

Vivim en una decadent època de misarquia, això és, d'odi al poder. Es detesten, perquè es temen i alhora s'odien, els líders, els caràcters emprenedors, els que tenen sang per crear i dirigir; en canvi s'aposta per voluntats funcionàries, gestores, administradores, o sigui, homes que no s'embruten les mans, mostrant-se, sempre, pulcres i formalment correctes; autèntics "cavallers". Tanmateix, aquests no són capaços d'aixecar res, d'enfortir i adreçar res... d'engrandir res; són el principi de la fi. Però mira per on, sense poder no hi ha gloria -No siguem hipòcrites.

Quan llegeixo a Ciceró o Salusti em sorprèn i aplaudeixo la innocent sinceritat que desprenien els antics romans, tant en actes com en paraules. Avui en dia l'opinió pública s'avergonyiria d'aquells polítics romans, els quals aconseguiren aglutinar les moltes tribus escampades per "Occident" sota una mateixa visió i un mateix destí, la grandesa de Roma. Sí, l'opinió pública s'avergonyiria de la mateixa manera que durant segles el cristià s'ha estat avergonyint del seu cos, els seus instints, en fi, la seva voluntat; motiu pel qual es tapava amb vestimentes incòmodes i grotesques... i molta moralina de merda ¡I és que el bon cristià no confiava amb les seves pròpies forces! No confiava amb sí mateix, motiu pel qual s'abandonava incondicional i servilment a la voluntat divina. I ja que hi sóc, recordo que només quan Roma entrà en decadència es tornà administrativa, funcionària i gestora.

Bé, el Sr. Rosell, quan dimití de la junta del Barça, tatxà al Sr. Laporta de presidencialista en una famosa carta, en la qual demostrava no altra cosa que comprendre molt bé com pensa i sent molta gent blaugrana. No és estrany, llavors, que aquesta denúncia calés fons en l'imaginari barcelonista. Però hem pregunto: ¿S'enganya la gent del Barça defensant aquesta acusació del Sr. Rosell? És més, ¿per què hi ha tanta gent que valora de forma negativa i pejorativa el presidencialisme? Al cap i a la fi, si hi ha un càrrec presidencial és perquè qui l'ocupi faci, precisament, de president; o no!? En aquest sentit, ¿el Sr. Rosell no estaria criticant les institucions del Barça per comptes del Sr. Laporta?

A mi em sembla que quan el Sr. Rosell acusà de presidencialista al Sr. Laporta, en realitat pretenia exterioritzar un sentiment que havia arrelat a dins seu amb força: no suportava el caràcter aglutinador i seductor del president del Barça; patia en secret per aquest tarannà vigorós i entusiasta que el du aprendre decisions de forma plena i convençuda ¡De forma tant convençuda que fàcilment arrastra, atrau i convenç als indecisos que el rodegen! I és que no només resulta difícil fer canviar de parer al Sr. Laporta un cop ha pres una decisió, sinó que porta tal decisió fins les últimes conseqüències; ja per bé, ja per mal.

Sembla evident que molts detesten aquesta voluntat impetuosa i desbordant; la veuen i la senten com un perill -Fet simptomàtic de la petitesa d'aquesta gent. I és que, desenganyem-nos, ens trobem davant del comportament típic del "grans homes", dels verdaders líders, dels esperits creadors... d'aquells que són capaços de gestar grans formes i ordres, injectant noves forces a la matèria informe, decadent i caòtica, fins proporcionar-nos felicitats i grandeses inaudites.

Tota voluntat dominadora s'aparta de la indecisió i la debilitat, mostrant-se segura, ferma i precisa ¡No tem extraviar-se! Se la juga encara que hagi d'anar a contravent.

Un rato d'aquests potser parlaré sobre les properes eleccions del Barça...

Paradoxa Ross-Littlewood

2010-03-18T00:27:00.009+01:00

Ara feia dies que no penjava res. Tenia altres coses a fer. Però des d'ahir que porto pensant en la paradoxa Ross-Littlewood, i m'agradaria comentar-la breument.

Aquesta paradoxa diu el següent: imaginem que tenim un tipus d'animalets anomenats liturs que tenen la facultat de reproduir-se seguint la següent progressió: de 10 liturs neixen, en una primera hora, 10 liturs nous; d'aquests 10 liturs nous en neixen, al cap de 30 minuts, 10 liturs més, mentres els 10 primers ja no es reprodueixen més. Al cap de 15 min, dels últims liturs nascuts en neixen 10 de nous, mentre els 20 primers no es tornen a reproduir. Al cap de 15/2 minuts els liturs acabats de néixer es tornen a reproduir... i així de forma indefinida.

És obvi que en 2 hores hi hauran hagut infinits processos de reproducció (recordem que es tracta d'un cas purament teòric), ja que es suposa que els liturs es reprodueixen cada vegada més ràpidament, inclús superant la velocitat de la llum ¡No hi ha límit en la seva velocitat de reproducció!

En base això, ara suposem que tenim dues caixes: una de verda i una de vermella. En la verda hi posem els 10 primers liturs, dels quals en neixaran successivament tots els demés. En la vermella hi posem un litur cada vegada que s'esdevé una reproducció -Aquest litur ja no es reprodueix més.

Així doncs, al cap d'una hora en la caixa verda hi hauran 19 liturs i en la vermella 1; al cap d'una hora i mitja, en la caixa verda hi hauran 28 liturs i en la vermella 2; al cap d'una hora i tres quarts en la caixa verda hi hauran 37 liturs i en la vermella 3; al cap d'una hora i 52'5 min en la caixa verda hi hauran 46 liturs i en la vermella 4; al cap d'una hora i 56'25 min en la caixa verda hi hauran 55 liturs i en la vermella 5... i així indefinidament.

La pregunta és: un cop hi hagin hagut infinites reproducciones, o sigui al cap de 2h, ¿quants liturs hi hauran a la caixa verda i quants a la vermella?.

La paradoxa de Ross-Litllewood sorgeix perquè hi han dues possibles respostes, les quals es contradiuen. Una diu que tant en la caixa vermella com en la verda hi hauran, després de infinites reprduccions, infinits liturs. Pero amb diferents argumentacions Ross i Littlewood afirmaren demostrar que després de infinites reproduccions la caixa verda estarà buida mentre la vermella contindrà infinits liturs.

Ben mirat, i per dir-ho ràpid, Ross-littlewood creuen haver demostrat que infinit-infinit=0. I això no es acceptable.

Em sorprèn que encara hi hagi matemàtics que es plantegin aquesta paradoxa.

Marx, el comunisme i la tolerància

2010-02-24T09:41:00.010+01:00

Un dels aspectes més lamentables de l'intel·lectualisme del s.XX, especialment europeu, es el seu comunisme. Que intel·lectuals com Benjamin, Sartre, Adorno, Foucault, per posar alguns dels noms més rellevants i famosos, prenguéssin seriosament les tesis polítiques i sociològiques de Marx demostra quant miserable fou el s.XX, intel·lectualment parlant. I que molta gent aplaudeixi i promocioni aquesta calanya de pensadors només confirma la vella dita castellana: "En el país de los ciegos el tuerto es el rey".

No he vist mai encara cap estudi rigorós i honest sobre el comunisme; sobre el que ha promès, el perquè ho ha promès i el que realment ha acabant duent a terme. Potser no he llegit prou. Però sí que he llegit alguns comentaris força encertats al respecte de part d'homes com Freud o Sala i Martin.

El comunisme parteix d'un principi psicològic fàcilment comprovable per qualsevol que es dediqui a tenir una mica de tracte amb la gent; a saber: l'home és un ésser egoista. Però atenció, parteix d'aquest principi per tal de predicar que és possible crear una forma de govern que el negui i l'aboleixi.

Segurament Maquiavel és un dels qui ha definit aquest principi ètic i sociològic de forma més elagant i punyent, quan escriu:

"Diu una antiga sentència que els homes solen lamentar-se del mal i afartar-se del bé, i que ambdues passions provoquen els mateixos efectes. Perquè els homes, quan no combaten per necessitat, ho fan per ambició, la qual és tant poderosa en els cors humans, que mai els abandona, per més amunt hagin arribat. La causa és que la naturalesa humana ha constituït a l’home de tal manera que pot desitjar-ho tot, però no ho pot aconseguir tot, de manera que, essent sempre major el seu desig que la capacitat d’aconseguir, en resulta el descontent del que es posseeix i la insatisfacció. D’aquí s’originen els canvis de la fortuna, perquè desitjant els homes, per una banda, tenir més, i tement, per l’altra, perdre el que ja tenen, s’arriba a l’enemistat i a la guerra, que causarà la ruïna d’una província i l’exaltació de l’altra."

O bé quan diu:"Perquè en general es pot dir dels homes el següent: són ingrats, volubles, simulen el que són i dissimulen el que no són, fugen dels perills, són àvids de guanys, i mentre els hi fas favors són tots teus, t’ofereixen la sang, els bens, la vida, els fills –com ja he comentat abans- quan la necessitat pul·lula lluny; però quan se’t ve a sobre et giren la cara."

Sí, Marx reconeix que el principi psicològic que determina en gran mesura la conducta humana és l'egoisme. Tanmateix, agafa de Rousseau la falsa i fàcilment refutable tesis que l'home és un animal interessat, egoista i en aquest sentit se'l titlla de malvat, no per sí mateix com puntualitza Maquiavel, sinó perquè la societat l'ha pervertit.

Recordem com Rousseau, en el seu Contracte Social, afirma que en l'estat natural l'home és bo, o sigui, és un ésser que es mou de forma desinteressada i altruista, però la propietat privada el corromp.

Aristòtil i Cicerò afirmen precisament el contrari: que només els homes polítics, o sigui, aquells que viuen en societat i per la societat, aquells, per tant, que són propietaris i rics poden actuar de forma desinteressada i altruista, o sigui, pensant en el bé comú abans que en el bé propi, ja que tenen les seves necessitats primàries més que satisfetes ¿Qui te raó aquí?

Em sembla que d'entre tots plegats Maquiavel és el que ens proporciona una definició ètica de la condició humana més efectiva, honesta i rigurosa. Però ara no entraré a discutir això ni entraré a comentar la gran quantitat d'injustícies que s'han llençat sobre le pensament de Maquiavel.

Bé, el més curiós del comunisme és que aquest moviment no va triomfar mai sobre les societats industrialitzades, tot i que fou pensat per aquests tipus de societats. De fet, ¿ha triomfat mai el comunisme? No, el comunisme, tal i com l'entenia Marx, no s'ha implantat mai, encara que s'hagi anomenat comunisme a diferents organitzacions i formes de poder; per cert, totes elles summament decadents, o sigui, incapaces de fer gaire res.

El que sí gaudí de cert èxit en Marx fou el moviment revolucionari que havia de precedir la idea que ha seduït a gran part dels intel·lectuals del s.XX, demostrant quina classe de gentusa són. I aquest moviment només es va produir en societats molt subdesenvolupades, com ho era la Rússia dels Zars, la Xina dels Emperadors o la Cuba dels explotadors de cotó i tabac. Els paísos industrialitzats i avançats foren immunes a la revolució i a la dictadura comunista.

Anglaterra és el cas més curiós: va acullir a Marx de les justes persecussions que aquest sofria per Europa al fomentar un moviment terrorista, que s'autoproclemava alliberador i salvador. I va potenciar la publicació i difució de la seva obra. I tanmateix, Anglaterra es mostrà absolutament immune al comunisme i al seu del·lit de revolució i destrucció. La societat anglesa era tant forta que se'n reia del comunisme. Rússia, la Xina i Cuba, en canvi, foren tant dèbils que varen ser infectades i sucumbiren a la barbàrie que incentivà el manifest comunista.

Tot això demostra, un cop més, que els organismes vigorosos, forts, sans són aquells que rarament els hi afecten aquells agents que resulten ser completament nocius i destructors per altres organismes més dèbils, caducs i decadents. Els organismes forts i vigorosos són tolerants perquè es mostren immunes -La intolerància és un símptome de debilitat i dolor.

S'observa, a més, com els organismes sans, tolerants i forts solen actuar com els millors transportadors de malalties: infecten, sense ells adonar-se, als organsimes més dèbils i sensibles, en fi, aquells organismes que estan menys preparats.

Tots els organismes dèbils veuen als organismes forts i vigorosos com nius de púrria, de decadència inclús com a fonts de malaltia ¡I en certa mesura ho són, ja que degut a la seva excedència de força alimenten i procreen un munt de formes de vida parasitàries!

Els organismes dèbils, aquells organismes en gestació i no prou ferms i ben estructurats com per tolerar qualsevol incidència, precisen certa tranquil·litat per créixer. Precisen apartar-se dels organismes que triomfen i dominen!!!

Jesús

2010-02-19T09:47:00.010+01:00

Els homes som animals que imitem. Ens agrada buscar models i intentar emular-los; i no només emular-los, sinó triomfar sobre ells, conquistar-los ¡Superar-los!

Imposant uns determinats models fomentem un tipus d'accions, pensaments i formes de vida (una moralitat) o bé, uns altres. No és el mateix imposar la figura d'un Alexandre el Gran, un Juli Cèsar, un Napoleó o un Hitler com a salvador, alliberador i benefactor dels homes que posar la figura de Jesús. Com tampoc és el mateix imposar la figura d'un Nietzsche, d'un Einstein, d'un Poincaré, d'un Mandelbrot, d'un Nash (homes espiritualment superiors) que imposar les estrelles de Holywood o els participants d'OT o Gran Hermano com a models a seguir i emular.

Des del meu parer, la figura de Jesús s'ha poetitzat moltíssim a través de molta farsa artística. Agafem qualsevol llibre que faci apologia de Jesús: la imatge que aquest ens dóna de Crist és sempre la d'un home esvelt, gràcil, elegant, un home que visualment desperta cert encant, especialment entre el públic femení. No, no dibuixaran un tio gordo, pelut, lleig, brut, mocós, tal i com sembla que devia ser, ja que estèticament provocaria rebuig. Leonardo da Vinci explica molt bé el que feien els artistes de la seva època per tal d'enamorar a la gent amb les seves pintures sobre els sants, les verges i Crist.

Per creure amb Jesús, amb la seva paraula i la seva obra, Jesús ha de ser una figura que, sobretot, ha de seduir ¡Ningú creu amb allò que el repugna! I si s'accepta allò que ens fa fàstic és per forces alienes a les nostres, mai per pròpia voluntat ¡Es pot acceptar allò que ens repugna però no s'hi creurà!

Algun dia potser comentaré algun treball meu sobre l'estètica cristiana: sobre la propaganda efectuada pel cristianisme per tal de seduir a les masses, especialment a la gent estèticament més grollera, malformada i per tant, manipulable. Explicaré totes les seves estratègies culturals per tal que la gent arribi a considerar com una experiència especial el mer fet d'entrar en una esglèsia a resar i, sobretot, s'enamori de Crist. Perquè el cristianisme, en essència, consisteix en enamorar-se de la figura de Jesús i seguir-la fins a les últimes conseqüències.

És sabut que quan un està enamorat fa i creu qualsevol cosa que dicti el seu objecte de passió ¡I el cristianisme intenta aprofitar aquest mecanisme psicològic cec i potentíssim! 'La mesura de l'amor es amar sense mesura' i 'No s'accedeix a la veritat sinó és a través de l'amor' ens ve a escriure Sant Agustí, un que va entendre bé de què anava això del cristianisme i de quina forma li podia treure profit per tal de dominar als homes a través de seduccions i psicotròpics retòrics.

En fi, rere la figura de Jesús hi ha molta poesia apologètica: que si Jesús fou un geni; que si Jesús fou un dels més grans benefactors de la humanitat; que si Jesús fou un home excepcional, etc. Des del meu parer, tot això són tonteries. És més, escoltar les prèdiques d'aquest personatge poden ser molt perjudicials, ja que aquest fomenta el rebuig a la vida. Exigències morals com "Si et peguen en una galta para l'altra" van contra els instints fonamentals de qualsevol organisme que es sent viu i vol viure.

Es pot defensar l'essència del cristianisme a través d'un munt de sofismes i retòrica poètica, però en realitat, el cristianisme predica renunciar a la vida, a la lluita per l'existència, a la prosperitat. Estem davant d'un moviment degeneratiu i pervers que es fa passar per salvador i beneficiós. El cristianisme és un cavall de Troia... ¿Qui pot demostrar el contrari?

Esoterisme

2010-02-11T23:36:00.016+01:00

Fa temps que navego per blogs. Em va costar força decidir obrir-ne un de propi. I és que, es miri com es miri, aquesta activitat sona vulgar ¿Però a qui no se li permet ser vulgar? Plató i Aristòtil, per exemple, varen aprendre de Pitàgores la importància de mostrar els seus pensaments de forma vulgar, o sigui, de tal manera que inclús el més tonto del poble pogués compartir-los d'alguna forma. A l'efecte desenvoluparen una versió exotèrica i divulgable de la seva doctrina, mentres la versió esotèrica quedava reservada als iniciats -Aquells qui mostraven un tacte més refinat, subtil i primmirat vers les excel·lències espirituals.

¿I per què varen voler presentar aquesta doble versió de la seva doctrina? Perquè volien convertir la seva ciència en una religió. I és que una religió consisteix en generar un sentiment capaç de lligar i conjuntar gent de la més diferent índole (des dels refinats a la xusma més grollera) sota una mateixa idea dominadora, la qual orienta i actua com a norma d'acció per a tots plegats.

Ja vaig comentar en el post de l'altre dia que durant mil·lennis Déu havia representat aquesta idea dominadora, religiosa o cívica capaç d'orientar i conjuntar gent de les més diverses condicions. I en aquest sentit, cal destacar com el fet de defensar un Déu personal i intransferible fomenta, en veritat, l'antireligió, l'anarquia, la degeneració grupal... o com es deia durant la Inquisició: fomenta la superstició. I és que la idea de Deu és religiosa si i només si sobre ella s'aixeca una comunitat amb una visió determinada de la vida: una comunitat d'homes i dones amb uns costums, uns hàbits i una forma de raonar i jutjar les coses afí.

En aquest sentit, no és necessari que sigui la idea de Déu l'artifex d'una religió. Ho poden ser simples ideals, tal i com ho demostra el laïcisme amb els seus dogmes: igualtat, fraternitat i llibertat. I és que tot això dels drets humans establerts pels laics és un dogmatisme pur i dur ¡Ens els hem de menjar amb patates perquè certa majoria així ho vol i així ho imposa arreu!

En fi, em costa força actuar com féu Plató amb els seus diàlegs exotèrics. Em sento molt més còmode amb una postura com la d'Heràclit, l'obscur "I l'Oracle, amb paraules delirants, dient coses melancòliques, sense adorns ni amables, amb la seva veu es fa escoltar milers d'anys gràcies al Déu que està dins seu". I aquesta tendència hermètica no respon a què vulgui amagar la meva ignorància, que és molta, rere una retòrica confusa, mig velada i ambivalent, sinó per protegir-me dels carcants... aquells que es pensen que tenen dret a tot però no poden amb res, mentre afirmen ser els senyors del "moment".

Principi cosmològic

2010-02-10T23:35:00.013+01:00

Quan Copèrnic digué que la Terra no s'havia de veure com el centre del Univers, sinó com un cos que pul·lula al voltant del sol, va proposar, a més, allò que actualment es coneix per "principi cosmològic"; i aquest dicta: l'home no és el centre de l'Univers, sinó un gra de sorra en mig d'un desert. Aquesta proposta afectà radicalment la psicologia i l'ètica de la modernitat: de cop i volta l'home modern es veia com un ésser insignificant perdut enmig d'un oceà infinit, almenys un oceà monstruós i sublim.

Filosòficament parlant el principi cosmològic ve a dir: hem de concebre l'Univers com una totalitat, com si fos una poma rodona i brillant que poguéssim sospesar sobre el palmell de la mà i admirar-la com és per sí mateixa... en la seva complitud. Aquesta postura comportava, òbviament, abandonar la subjectivitat tot promovent l'objectivitat; això és: exigia sortir de les perspectives egoistes per trobar, així, l'objecte per sí mateix.

Descartes és el fundador de la psicologia moderna quan intenta justificar que l'home realment pot apartar-se de la seva subjectivitat i per tant, pot contemplar d'alguna forma com són les coses per sí mateixes gràcies a una facultat psicològica innata: la de tenir idees pures. Spinoza les anomenarà intuïcions. Kant negarà que es pugui fer ciència a través d'aquestes idees pures i connaturals, mentre que els idealistes refutaren a Kant i torneran a promoure la possibilitat de conèixer, d'alguna forma, la totalitat del món a través d'alguna facultat espiritual excepcional. Einstein, principal artífex de la cosmologia actual, fou un idealista; només cal recordar què comenta de Schopenhauer.

Pel científics el principi cosmològic comporta el següent requisit:
L'Univers quan s'observa de forma absoluta i des de fora és homogeni i isotòpic. Això vol dir, que a gran escala mirem l'Univers com el mirem presenta sempre les mateixes formes i característiques; no mostra ni alteracions ni forats ni deformitats.

No costa gaire apreciar com aquest principi és fals, tanmateix resulta efectiu. Bé, és fals perquè no hi ha forma de poder corroborar empíricament com és l'univers en la seva totalitat, ja que no hi ha forma de contemplar l'univers des de fora, des d'una perspectiva absoluta, i així poder validar empíricament el principi. Totes les nostres mesures es fan dins d'una perspectiva molt limitada, dins un espai i un temps, uns interessos, unes necessitats, uns prejudicis i unes creences.

En realitat, fets en mà es pot afirmar que l'univers a gran escala, almenys vist des d'una òptica que uns éssers com nosaltres entenem capritxosament per gran escala, és tant homogeni com heterogeni. Ara bé, considerar-ho homogeni ens simplifica molt la tasca d'implantar lleis universals; que és el que realment ens interesa per fer ciència. Així doncs, com que ens resulta útil i factible per dur a terme aquesta tasca donem el principi per vàlid. I punt... no hi ha discussió.

En aquest sentit, doncs, si volguéssim ser una mica més rigorosos, més honestos amb el que fem i menys preocupats per aquesta utilitat mecanicista de voler reduir l'existència a suposades lleis universals (perquè en veritat no són lleis, sinó hipòtesis), menysprearíem força aquest principi cosmològic. Especialment un cop apreciem a quins interessos i necessitats obeeix.

Fa dies que reflexiono sobre la possibilitat de fer una ciència subjectiva, o sigui, perspectivista, i en la qual l'home, jo, sóc el centre de l'existència. Al cap davall, encara que els científics vagin d'objectius també ells són incapaços de marxar de la seva perspectiva de la realitat.

En aquest sentit, doncs, m'imagino una ciència que hauria d'englobar la mecànica moderna, i superar-la. Però en fi, s'ha de ser molt bé per fer això... i a mi em falta molt.

L'existència de Déu

2010-02-09T19:39:00.018+01:00

En el blog parlo sovint sobre l'existència de Déu, en gran part perquè Déu no m'importa gaire, més aviat em fa gràcia... I no acostumo a divulgar les coses que m'incumbeixen massa; ho trobo vulgar. En tot cas m'inquieten més aquells qui creuen amb Ell i per tant, l'usen com a norma d'acció de la seva vida... com a guia per orientar els seus pensaments i la seva conducta. Només en aquest sentit em fa curiositat investigar i penetrar en el misteri de la vetusta idea de Déu. Vet aquí una aventura que no trobareu en cap tour turistic.

¿Per què molta gent creu en Déu? Davant d'aquesta pregunta els mateixos implicats solen donar els següents arguments: Déu existeix perquè desitjo que existeixi, o sigui, tinc fe; o bé: crec en Déu perquè ho necessito, gràcies a ell puc seguir la meva vida amb esperança ¡¡¡I certament la idea de Déu consola, encara que no curi!!! I potser l'argument que resumiria els dos anteriors és aquell que diu: crec en Déu perquè si no la meva vida no tindria sentit... seria una merda. En fi, vet aquí arguments absolutament egoistes i dignes de desconfiar. Però aquests no són els únics.

Hi ha un altre argument, esmentat precisament pel mateix Jesús quan parla sobre el Regne de Déu, i és psicològic: Déu existeix perquè el porto dins meu, el noto dins el meu cor.

Sembla ser que Jesús experimentava certes sensacions, certs calfreds, certs suors i alteracions nervioses les qual atribuïa a Déu... a la seva noció de Déu!!! Avui en dia cap psicòleg o metge honest s'atreviria a interpretar els estats emocionals i fisiològics en aquest sentit. Els psicòlegs i neurobiòlegs intenten desenvolupar explicacions més efectives i útils... I de fet, aquest argument estrictament cristià és un atemptat contra la ciència efectiva (la ciència que efectivament cura). No en va l'han usat, d'una forma o altra, molts d'aquells que lluitaren contra el desenvolupament de la ciència occidental, com per exemple Bergson, un premi Nobel -Fet que diu molt poc a favor de la honestedat intel·lectual d'aquests premis.

Però els arguments més interessants no són els que acabo d'apuntar, esgrimits normalment per la gent espiritualment més dèbil o viciada. Els arguments interessants són aquells de índole lògica. Per exemple els de Sant Anselm o Nicolàs de Cusa, els de Descartes i Spinoza, els de Einstein o Gödel...

Els arguments que dóna el Vaticà, per la seva part, són mediocres, o sigui, es troben entre els primers que he donat i aquests darrers. No cal enganyar-se; rere l'ampul·losa, feixuga i confusa retòrica dels teòlegs vaticans sempre s'hi troba una mescla d'aquests tres tipus d'arguments segons els hi convingui, això és, segons les circumstàncies.

No obstant això, crec que els arguments teològics més elevats que he llegit mai defensant la idea de Déu són els que ens presenten Maquiavel i Montaigne; a saber: Déu existeix perquè és una idea que resulta ser útil, de la mateixa manera que una esfera perfecte (una figura en la qual tots els seus punts disten la mateixa distància del centre) existeix en la mesura que ens resulta útil per classificar i explicar coses que vivim i experimentem.

En aquest sentit l'ateisme materialista dels darrers 300 anys ha dut a terme una guerra patètica contra la creença en Déu. Encara avui en dia escolto a científics materialistes comentar bajanades respecte la noció de Déu; aquests agnòstics no han estat gens bon guerrers!!! I és que afirmar que Déu existeix si i només si el puc palpar, mesurar o veure, tal i com exigia Russell per exemple, no és cap argument definitiu ¡Tampoc puc experimentar cap esfera pròpiament! I no per això la noció d'esfera és falsa, perjudicial, supersticiosa ¡No per això demostro ipso facto que l'esfera no existeix!

De fet, els cristians i també Plató defensen l'existència d'aquestes nocions pures precisament perquè ens resulten ser corporalment inabastables... Perquè Déu es defineix com quelcom absolutament abstracte i excepcional!!! No en va mai cap artista l'ha pogut representar i sempre, per refer-nos a ell, utilitzem metàfores o símils simbòlics: com en la foto que penjo en el post... ¡Com si Déu fossin els raigs de sol reflectits entremig dels núbols! Aquest tipus de representacions em fan riure pel seu patetisme.

Jo sóc un ateu 2.0; formo part d'una segona fornada d'ateus. Simplement la idea de Déu ja no ens resulta útil, ja no ens guia ni orienta, no ens proporciona ni preguntes ni respostes, ni ens consola... Déu ja no ens serveix com a norma d'acció de la nostra vida. Llavors, efectivament, no hem tingut cap més remei que inventar-nos una altra idea dominadora i superior que ens orienti i il·lumini. Però això ja és una cosa nostra...

Univers Spontex

2010-02-08T13:11:00.028+01:00

El dissabte feien el correcurt de la Macca: un concurs que consisteix en muntar en 24h un curtmetratge de màxim 2 min. El mateix dissabte, al matí, ens varen donar l'objecte sobre el qual havia de rodar-se el curt, era un Spontex, i a les 12h del matí del diumenge l'havíem de presentar ja editat. La recollida de premis fou a les 19.00h. Tristament, però, no varem poder entregar-lo a temps.

Explicar una història en base un Spontex no resulta massa inspirador. La idea que se'ns va ocorre fou una mica tonta, però em sembla que hagués quedat prou bé si haguéssim tingut una mica més de temps... i si fóssim bons actors.

Explico tot això perquè en el Blog del prf. Alcoberro hi ha penjat un post, titulat "Identitat narrativa", el qual parla sobre la facilitat d'enfotre-se'n de qualsevol filòsof i els seus raonaments sobre el món i les coses. I el nostre curt, tot i que ambientat en una situació d'allò més estranya i surrealista (el món de les bactèries que viuen en un Spontex brut), és una espècie de diàleg platònic sobre el sentit de la vida -Des de l'òptica de bactèries humanoides que viuen en un Spontex.

Però la nostra idea pel curt no consistia pas en ridiculitzar el fet de filosofar, (arribar a conclusions rares i estranyes a judici de la gent normal), sinó adonar-nos com la gent inevitablement filosofa, o sigui, busca explicacions de les coses per tal de satisfer les seves inquietuds. Sí, com en tants altres temes també al voltant de la filosofia hi ha molta hipocresia social... I és que entenc que ridiculitzar el filosofar és com ridiculitzar qualsevol altra necessitat humana, com el sexe o la defecació, el plorar o la vanitat.

En fi, una mica inspirats amb allò que ja comentava amb desdeny Schopenhauer en el seu mític "L'art de tenir raó", en el curt intentem mostrar com per trobar una explicació de les coses que ens satisfaci és comú utilitzar arguments i sil·logismes d'allò més dubtosos i discutibles (raons considerades injustuament com fal·làcies lògiques per aquells que van d'entesos en lògica ), pel simple fet que aquestes ens forcen a abraçar conclusions que ens porten a situacions d'allò més esperpèntiques, perilloses, inclús inútils.

I per més inri, varem intentar utilitzar un llenguatge entre filosòfic i de pastorets, per accentuar encara més l'atmosfera surrealista i fantasiosa, però alhora quotidiana.

Seguidament us transcrit el breu diàleg. Apa, doncs, a riure i pensar un rato:

Un dissabte assoleiat de Febrer la Maria Magdalena, després de dinar, es posa, feliç, a netejar amb un Spontex, el qual ràpidament queda brut i pres de bactèries. En aquell moment una amiga la truca; deixa l'Spontex i ben cofoia planeja la festa que li espera aquella nit. Mentrestant, en una altra 'dimensió' de la realitat -Dins l'Univers Spontex-, tres bactèries amigues fan petar la xerrada...

Bactèria A: Fa dies que em pregunto quin és el sentit de tot plegat.
Bactèria B: I això per què?
Bactèria A: Mira, mengem porqueries tot el dia , bevem detritus fins a rebentar... i sempre que podem cardem; no sé si això té molt de sentit?
Bactèria B: Sí, o i tant que en té!! Si no fos així tot seria diferent
Bactèria A: Què vols dir?
Bactèria C: Molt fàcil, és com l'ombra d'aquest "arbre de fibra"; podria no ser-hi i llavors, les coses serien com ara no són.
Bactèria B: I per tant, deixa'm afegir, si no hi hagués aquesta ombra nosaltres no tindríem aquesta conversa...
Bactèria C: Raó que em porta a dir que nosaltres no estaríem pensant.
Bactèria B: Això mateix.
Bactèria A: Ai las! No entenc res!?
Bactèria B: Ara t'ho explico bé: si jo tinc una conversa és perquè jo penso, ja que si jo no penso no puc tenir cap conversa; cert!?
Bactèria A: Cert
Bactèria B: I si jo penso, fixa't, llavors puc conversar sobre qualsevol cosa que m'incumbeixi, com per exemple, sobre el sentit de la vida.
Bactèria A: Sembla clar com l'aigua.
Bactèria B: I com que jo estic aquí passant la fresca, mirant l'ombra d'aquest arbre de fibra i conversant sobre el sentit de la vida demostro, llavors, que la vida és quelcom que m'incumbeix. Per tant sembla perfectament plausible afirmar que jo estic viu.
Bactèria A: Vatua l'olla...
Bactèria B: En conclusió: jo existeixo.
Bactèria C: I jo també!
Bactèria B: I això és molt fort!!! "Ho haveu vist" lo que acabem de descobrir!!!!!
Bactèria A: Que tots existim!?
Bactèria B: Sí, i en conseqüència si tallem aquest arbre ja no farà ombra i deixarem de tenir conversa, ergo deixarem d'existir.
Bactèria A: Ostres, és veritat!!!!
Bactèria C: Hem de protegir l'arbre com sigui!!!!
Les tres bactèries al mateix temps: Som-hi!!! Ens hi va la vida

La Maria Magdalena, després d'haver parlat amb la seva amiga sobre la festa d'aquella nit, va agafar l'espontex i el va deixar en remull dins el cubell de lleixiu.

FI.

Foc i guerra

2010-02-05T01:11:00.005+01:00

Ara feia dies que no penjava res. Bé, per aquí tinc un poema que vaig escriure fa unes setmanes, quan "xerrava" amb Horaci. Aquest poema forma part de la meva conversa amb ell. No el volia penjar perquè, bé, no sóc massa destre escrivint poesia però en fi, ja portava dies sense comentar-vos res.

Si voleu disfrutar no sigueu massa exigents amb aquests versos mal xispats... Bon profit.

Dius conèixer la mort

i saber de què va la vida,

que vivim per fer-nos mal,

i que res val molt la pena;

tot és pols i cendra.

En vi afogues els plors,

i plores perquè desitges,

desitges el moment fugaç,

no l’atrapes! Però l’esperes;

tot és fosc i negre.

Les masses et fan por,

les defuges, dius que piquen,

i una aresta, petita o gran,

et deforma allò que anheles;

tot és tort i mescla.

Fas pactes amb la sort;

quan vola dolça i t’admira

tems que se’t giri la mar,

i en la tempesta... fermesa;

tot és boix i tènue.

Dius conèixer el dol

i en raó del goig estimes

la calma, la tranquil·litat,

l’alegria més justa i recte;

tot és foll i gresca.

Vols allò sempre rodó,

una perfecte esfera grisa,

sense necessitats ni atzars,

incommovible, bella, eterna;

Oh Horaci,

però tot és foc i guerra,

i quan no sumes... pereixes.

¿Què és ser culte?

2010-01-30T13:50:00.007+01:00

Oblidem-nos dels ajuntalletres, dels arreplegador de conceptes, dels avars i condiciosos del coneixement, dels flamants lloros recitadors, o sigui, dels erudits i “pedantis”, i totes aquelles intel·ligències operàries, dèbils, eunuques, que usen el coneixement com si fos un uniforme i es pensen que l’uniforme fa a l’home ¿No heu sentit mai la dita castellana que diu: “aunque la mona se vista de seda mona se queda”? Oblidem-nos d’aquesta classe de gent quan vulguem descobrir i gaudir de l’home culte.

Ser culte és arribar a una excel·lència en el coneixement. I l’assoliment comença per veure el coneixement com una gimnàstica espiritual, com un art de viure –Això ho comentava esplèndidament Bruce Lee, un dels pocs filòsofs del s.XX mentalment sans i potents.

Els grans exemples d’homes cultes són, de segur, els homes del Renaixement, com Maquiavel o Montaigne; només cal apreciar com escriuen, el calatge de la seva prosa; aquesta gent no fa literatura, però és difícil trobar una literatura superior per l’harmonia, l’elegància i naturalitat, per la personalitat i el ritme que imprimeixen.

Però, què implica ser culte? El grans creadors son els homes més cultivats. Aquest sempre usen els coneixements, les intuïcions i els seu talent per un únic fi: crear la seva obra. Arrepleguen tot el que troben, ho seleccionen amb gran traça, ho mimen espartanament, o sigui, amb amor però amb intransigència, per tal d’usar-lo en la composició dels seus bravateges i cocktails ¡Són ments en continu aprenentatge i investigació i amb un sol delit, crear!

A més, tenen una peculiaritat distintiva: veuen i entenen les coses que la majoria aprecia de forma complicada, confusa i obtusa de forma més fàcil i clara, senzilla. És com el bon jugador de futbol: ho fa tot senzill ¡Tant senzill que qualsevol que l’admira passa a creure, càndidament, que ell també ho podria realitzar! La realitat, tanmateix, és una altra ¡Ja és molt que la majoria arribin a mal copiar-lo!

Però això no és tot; en els moments difícils i crucials aquest home culte i vigorós, summament plàstic i creatiu, sempre es mostra tremendament efectiu, sempre troba la nota adequada, el moviment precís, la idea clau capaç de culminar, il·luminar i donar sentit a tota “l’obra” ¡I mai s’amaga de interceptar aquests moments crucials, difícils, inclús perillosos! En aquest sentit, té un alt sentit de la responsabilitat i l’ambició. Estem davant de grans voluntats.

Els grans creadors són, sovint, els homes més inconscients ¡El seu esperit sol pul·lular per un estadi summament inconscient del coneixement! ¿S’entén de què va l’inconscient o encara penseu en Freud quan sentiu parlar d'aquest terme?

L’esperit dels homes cultes és un estómac: digereix i converteix en quelcom propi tot allò que devora de l'exterior. O sigui, l'esperit s’apropia del coneixement, de les tècniques, dels moviments de tal manera que aquests acaben convertint-se en una expressió natural i exterior de l’artista ¡En un instint propi! D'aquesta forma l'artista acaba aplicant i exterioritzant el que ha après sense ser-ne conscient, de forma espontània i involuntària ¡Simplement fa fluir el coneixement sobre el món!

Els homes cultes rarament pensen què estan fent, simplement fan ¡I mai actuen de qualsevol manera sinó de forma sorprenentment precisa, decidida, efectiva!

Tots els erudits fan el contrari: volen ser constantment conscients del que fan ¡Volen que la gent actuï pensant! Però actuar pensant és actuar de forma degenerada, deficient, ortopèdica.

Fixem-nos quan toquem una peça de música: si l’anem llegint i anem pensant què s’ha d’anar tocant en cada moment ho acabem fent de pena. Fins que no l’hem digerit, reflexionat a través de dures repeticions i tots els nostres muscles, nervis, tendons s’han emmotllat als moviments pertinents, no comencem a dominar gràcilment la peça, no comencem a mostrar una superioritat interpretativa, ja que en cada pas, en cada nota vacil·lem, ensopeguem i ens incomodem. Tot el que ens requereix massa esforç sempre acaba essent deficient, forçat, poc espontani, mediocre.

L’home culte, doncs, actua inconscientment després d’haver digerit, madurat i cultivat de forma silenciosa, lenta i velada un munt de coneixements dispersos ¡Després d’haver superat l’esforç i el dolor de l’aprenentatge!

L’home culte, aquell qui ha experimentat una excel·lencia i un perfeccionament en alguna matèria actua sense esforç ni patetisme: sembla com si tot el que fa sigui absolutament natural, espontani, instintiu, propi. En aquest sentit, l'home culte es caracteritza per realitzar, sempre, accions felices.

Miracles

2010-01-27T23:45:00.016+01:00

Una de les activitats que em solen despertar gran interès, encara que sigui de forma esporàdica i desordenada, és la d'estudiar l'etimologia de les paraules; un descobreix secrets d'allò més curiosos. I diré més; per aprendre a llegir i a expressar idees potser no hi ha res com adquirir una bona formació genealògica dels termes, o sigui, saber d'on provenen aquests i com s'han anat desenvolupant al llarg dels temps. Desgraciadament en les escoles es sol escamotejar tot aquest saber. Però bé, suposo que és una d'aquelles tantes tasques que un ha de realitzar pel seu propi compte -Tota cultura superior és en gran mesura autodidacta.

Sembla ser que el terme miracle prové de miraculum, o sigui, de 'fet admirable'. I llegint tal origen ens sorprenem una mica; nosaltres hem estat educats en la idea que el miracle és quelcom sobrenatural; inclús alguns dirien una experiència religiosa: una experiència que trenca les lleis de la Natura estudiades per les ciències ¿Com ha pogut passar d'un significat a un altre?

En un principi, un fet admirable és aquell que surt de la sèrie de fets que es consideren normals o quotidians. En certa forma, un miracle és un fet extraordinari, inusual i a més, marevallós. Certament, aquí el terme no té perquè denotar res sobrenatural, sinó quelcom que marxa del rumb ordinari de les coses. Anem a fer una mica de història.

És sabut que le cristianisme es va nodrir moltíssim de l'estoïcisme. Les cartes de Sant Pau, escrites en grec, delaten un munt d'expressions estoiques: quan parla del logos, de la carn, de l'esperit, etc. De fet, l'estoïcisme imperava a Roma, especialment entre les classes dirigents del s.I-II-III d.c

¿I què deien els estoics, com Sèneca per exemple? Que la Naturalesa és creada per Déu des de l'eternitat, però que tant la Natura com Déu estan fèrriament determinats a ser el que són. En aquest sentit, els estoics predicaven un determinisme brutal i absolut ¡Ni Déu, l'esperit pur, podia escapolir-se de les lleis de la natura!

"No exigeixis que els esdeveniments siguin tal i com tu desitges. Accepta'ls tal i com són realment. Així podràs viure en pau". Proclama Epictet en el seu "manual de la vida feliç". I és que la visió que donaven els estoics de la vida era granítica, duríssim, tirànica: tot està determinat a ser el que és... a seguir el seu curs natural; el destí s'imposa insubornablement sobre totes les coses i el millor que pot fer la voluntat humana és intentar emmotllar-s'hi tant bé com pugui: "Comporta't sempre, en tots els teus assumptes, grans i públics o petits i privats, segons les lleis de la naturalesa. L'armonia entre la teva voluntat i la naturalesa hauria de ser el teu ideal suprem." Epictet.

Bé, el cristianisme lluita ferotgement durant segles contra el determinisme estoic apel·lant a la llibertat de la voluntat humana, o sigui, del lliure arbitri -¡L'home no està determinat a fer el que fa ni a ser el que és, sinó que ell pot decidir a voluntat què vol ser i fer!- Pregonaven els cristians en totes les àgores. De fet, el cristianisme fou en gran mesura una filosofia de mercadillo; en raó les èlites antigues el varen menysprear durant segles.

El cristianisme es presentava com el gran moviment d'alliberació de l'home ¡Era la doctrina de la salvació, la revolució espiritual que emergia de les classes més pàries i oprimides de l'imperi romà amb el delit d'ensorrar aquell món duríssim, fet de marbre, que fou l'antiguitat! I nosaltres, hereus espirituals del cristianisme, ens agradi o no, segurament seríem incapaços d'aguantar i tolerar aquell món fatídic, ferri, jerarquitzat, dicidit, triomfant... ¿Serà que no estem fets de prou bona pasta?

Sant Agustí és un dels qui va expressar amb més força aquesta lluita contra la mentalitat estoica, quan deia: Déu no està determinat per res i per tant és lliure, o sigui, pot actuar lliurement i a voluntat sobre el món, tal i com feu en l'aparició de Jesús. I l'home, a través de la fe o la raó pura, pot aspirar a comulgar amb aquesta llibertat divina: l'home pot decidir lliurement fer el bé o el mal i per tant, és responsable dels seus actes.

En aquest sentit s'observa com per un dels pares de l'esglèsia l'home és quelcom factible de ser jutjat sempre. I certament l'Esglèsia és poca cosa més que un tribunal de jutges: d'homes ansiosos de jutjar constantment als demés, ja per consentir-los, per perdonar-los o culpar-los. I d'aquesta forma han exercit el seu poder i domini sobre la gent, especialment sobre els pobres d'esperit, incapaços de proferir el seu propi judici i la seva opinió sobre les coses.

Bé, doncs, en base a la visió estoica del món el cristianisme desenvolupà la tesis que si bé, de ordinari, la natura està completament determinada per les lleis creades a voluntat per Déu, sempre pot trencar aquestes lleis universals quan ho cregui convenient, generant, així, el fet extraordinari, el miracle. Ara mateix, jo diria que Sant Tomàs d'Aquí fou qui perfeccionà aquesta idea, però tampoc estic molt segur... No em feu gaire cas.

En definitiva; la idea religiosa del miracle precisa, primera, que la natura estigui determinada per lleis universals, fet que alhora implica implícita o explícitament l'existència d'un Spirtus Creator, que en llatí traduiríem com: una intel·ligència creadora. I segon, precisa que aquest Ésser extraordinari actuï sobre el món que ell ha creat evadint les seves pròpies lleis.

Però la Natura ni està determinada per lleis universals ni existeix un Ésser tant viciosament capritxós i subornable que es passa pel forro les seves pròpies normes.

En aquest sentit, al meu entendre, un miracle no és res més que un fet que meravella a una colla de flipats que no han sortit mai de la seva "cova". Segurament, però, algú em podria dir, apel·lant al mite de Plató: i com ho saps tu que has vist realment la llum i no vius també en una espècie de cova !?

Sí, és cert, hi han coses que jo també trobo meravalloses i extraordinaries... Per exemple, el fet que no existeixi Déu, o sigui, un "tio" que hagi determinat com han de ser totes les coses ex-nihilo ¡Una intel·ligència ordenadora que hagi definit totes les veritats del món!... Que aixó no sigui així ho trobo magnífic.

Bé, qui sàpiga llegir entendrà com afecta tot això en les ciències.

Principi de indeterminació

2010-01-27T11:43:00.025+01:00

Amb el naixement de la mecànica quàntica la física experimentà un gir brutal. Einstein, per exemple, no ho va digerir mai. Avui en dia, però, predomina la idea general entre els científics que precisament la mecància quàntica ens proporciona les teories més completes de la física.

Sé que qui més qui menys està interessat en aquests temes, ja que tracten qüestions sobre nosaltres i la nostra vida. No obstant això, la complicació i l'alt nivell de preparació que es requereix per començar a entendre'ls i disfrutar-los fa que molts desisteixin o simplement, s'abonin al crèdit dels professionals de la matèria, convertint-se, llavors, en simples objectes passius de coneixement. Hi ha un blog que explica de forma amena però detallada tots aquests temes: el tamiz. Podeu donar-li un cop d'ull per informar-vos més del tema.

Si la mecànica quàntica és tant exòtica, sorprenent, confusa es deu, en exclusiu, a allò que el principi de indeterminació o incertitud intenta representar.

¿Què ens ve a representar aquest principi?

Abans de res és necessari entendre que la física moderna -La interpretació mecànica de la naturalesa- no ens explica res del món pròpiament. La física és un conjunt d'instruments lògico-matemàtics que serveixen per operar amb les mesures que nosaltres podem dur a terme. Atendre al que acabo de comentar resulta capital: només allà a on podem establir i realitzar mesures podem interpretar-ho mecànicament, o sigui, a través de proporcionalitats i relacions necessàries entre les mesures. Allò que no podem mesurar viola els límits del coneixement mecànic ¡¡¡Però això no vol dir que allò indeterminat no existeixi!!! Tal i com ens mostra clarament el principi de indeterminació i a tantes ments els hi ha costat un munt acceptar-ho.

¿Què és mesurar? Simple, mesurar és determinar i definir. Per exemple, amb una balança determinem un aspecte d'una cosa, en aquest cas, definim el seu pes!!! I és que cal apreciar com aquesta determinació sempre depèn d'un important grau de convenció, ja que mai mesurem les coses per sí mateixes, sinó en relació a altres coses (recordem que per pesar es compara la cosa a mesurar amb una cosa de referència triada a voluntat), i certs criteris imposats per nosaltres a conveniència dels nostres interessos.

Quan determinem les coses sempre ho fem a través de la comparació; mesurem la llargada d'una taula, per exemple, i per fer-ho la comparem amb l'allargada d'un regle absolutament convencional. Cal reconeixer, aquí, com no coneixem l'allargada en sí de la taula, sinó la relació que manté la taula amb el regle, el qual representa una pura estipulació estàndar i convinguda.

En aquest sentit, cal tenir clar que determinar és comparar i que comparant no coneixem mai les coses experimentades per sí mateixes, sinó les relacions que mantenen aquestes coses amb allò que ho comparem. Bé, aquesta subtilitat epistèmica rarament s'ha tingut clara, i els filòsofs moderns són els qui menys. Tanmateix s'ha d'advertir com la mecànica no busca conèixer què són les coses, ni tant sols com són, sinó busquen saber quin tipus de relacions podem establir entre les coses experimentades per tal de mesurar-les segons certs interessos.

Així explicat, i per poc que un ho reflexioni ajundant-se de les mesures que a diari realitza, tot plegat sembla la mar de fàcil; inclús el més tonto del poble ho pot notar entenedor i sentir-s'hi identificat. Però durant segles aquesta qüestió no era tant clara i evident; es considerava que mesurant, d'alguna forma, un havia d'intuir el com és la cosa per sí mateixa ¡Havia de captar els aspectes essencials de les coses! Això, per exemple, és el que ha defensat el materialisme i el positivisme; només cal llegir a Russell o Wittgenstein.

D'aquí s'entén, a més, com és que aquests homes defensaven que només pot existir allò mesurable, o sigui, allò que podem constatar com a fet empíric!!! Doncs, al seu entendre una proposició era verdadera si i només si hi ha un fet mesurable del món que la corrobora. En base aquesta postura, molts d'aquells homes es definien ateus, ja que Déu, per definició, és quelcom que no es pot mesurar o corroborar empíricament... ¡Déu no es pot comparar amb res! Encara que d'altres, com fa Wittgenstein en el seu Tractatus, per comptes de refutar a Déu perquè no es pot mesurar afirmava que, en tot cas, aquest cauria fora de l'àmbit de les ciències mecàniques i s'hauria de prendre com una experiència mística: una experiència que no és mesurable i per tant, tampoc pot ser formulada de cap manera. Tot plegat però, és una tonteria... i grossa.

Tornem a la mecànica quàntica. Des de meitat del s.XVII es va obrir una discussió curiosa entre els científics: si la llum s'havia de mesurar i detectar com si fos una ona (Huygens) o com si fos un corpuscle (Newton). La mecància quàntica sorgí quan s'adonaren que la llum, i no només la llum sinó totes les coses en general amb major o menor mesura, es podien detactar de les dues maneres: o com a ones o com a corpuscles. I ho remarco de nou pels despitats: que una cosa es mesuri com a copuscle o com a ona no implica que ho sigui, perquè tant l'ona com el corpuscle són purs esquemes ficticis i imaginaris ¡És com discutir si tractem una vaca com una esfera o bé un cub per resoldre un problema de desplaçament de volums en fluids!

No s'ha de ser un superdotat de la matèria per sospitar que si tractem una cosa com a ona estem mesurant certs aspectes diferents als mesurats si ho tractem com a corpuscle: com a ona determinem la velocitat de propagació de la cosa a mesurar; com a corpuscle determinem la posició de la cosa en cada instant de temps.

En principi, aquesta dualitat en la determinació no sembla haver de comportar masses mal de caps, ja que si un vol determinar i conèixer completament la cosa simplement l'ha de mesurar, instantàneament, com a ona i com a corpuscle. D'aquesta forma, doncs, pot saber quina és la seva velocitat de propagació i on es troba en aquell moment. Per tant, coneixent la velocitat de propagació i la posició que està la cosa en cada moment, llavors, qualsevol pot aspirar a predir i esbrinar on estarà sempre la cosa i quina serà la seva velocitat de propagació. És a dir, en qualsevol moment podrem endevinar a priori quin tipus de mesures obtindrem.

Però vet aquí el problema i la sorpresa que enceta la mecànica quàntica: resulta impossible determinar al mateix temps la velocitat de propagació d'una cosa i la seva posició ¿Per què succeeix això? Simple, perquè quan provem de mesurar ja la posició ja la velocitat de propagació de la cosa l'hem d'afectar, fet que implica que en cada mesura que efectuem, ja sigui la velocitat ja la posició (segons el que determinem), es vegi modificat ¡I som incapaços de mesurar aquesta modificació!

Per tant, la única forma de d'eliminar el principi de indeterminació seria aconseguir mesurar al mateix temps la posició i la velocitat de propagació d'una ona. Jo tinc motius lògics, no sé fins a quin punt definitius, per dir que tal aspiració resulta ser impossible, però si algú es veu en cor de fer-ho possible que sàpiga que li espera el premi nobel de física. Aquí no hi ha res a discutir ni a opinar ni a posar en consens: o surt algú i demostra que es pot fer o a callar.

Les implicacions sobre la impossibilitat de poder mesurar al mateix temps la velocitat de propagació i la posició d'una cosa són moltíssimes. I no poques vegades les interpretacions que s'han fet resulten ser patètiques. Però potser ja en parlaré un altre moment de tot això.

En fi, amb la mecànica no sabem com és el món, ni ens importa, simplement ens interessa el com el podem mesurar i determinar per tal de calcular i predir. A més, hem descobert que els fets empírics no són les coses pròpiament que experimentem i per tant, en gran mesura sempre són artificials i convinguts, fet que ens porta a considerar que hi poden haver noves formes d'interpretació de la naturalesa més enllà de la mecànica.

Respecte, tolerància i hipocresia

2010-01-26T11:50:00.009+01:00

La premissa moral que dicta -S'han de respectar totes les opinions, encara que no es comparteixin-, dóna peu a una de les actituds hipòcrites més destacades de la nostra societat. Amb això no vull dir que tal premissa, de per sí, sigui hipòcrita, sinó que la majoria de gent és completament incapaç de ser realment tolerant i respectuosa amb totes les coses, especialment amb aquelles que el fereixen; llavors no tenen altre remei que mostrar-se hipòcrites: professar el que ells ni són ni fan, perquè no poden.

Tota mentalitat bèl·lica, vigorosa, lluitadora, tot caràcter que brega per fer-se camí en el món i créixer és, en gran mesura, intolerant i irrespectuós: pretén instintivament trepitjar i conquistar tot allò que se li oposa i se li resisteix, sense miraments i amb el somriure de la victòria per bandera. Exigeix que totes les coses siguin tal i com ell desitja i en aquest sentit, mentres creix imposa els límits dins els quals permet que les coses existeixin o no, i rebutja, expulsa o simplement dissol allò que no tolera, que l'altera, que el debilita i descompon. Ens trobem davant d'un procés estrictament energètic o fisiològic.

La intolerància resulta vital per qualsevol organisme o procés. La tolerància absoluta és una forma de corrupció i decadència del processos; es dóna quan aquests, d'una forma o altre, es dissolen en l'entorn, fent augmentar l'entropia, o sigui, el grau de desordre del sistema. En aquest sentit, doncs, només allà on hi ha intolerància hi ha una forma de vida que aspira a un futur, això és, a cert grau de prosperitat, d'ordre, de bellesa i simetria.

I és que, només allà on s'exclama -Això no ho accepto de cap manera o bé això no és bo- hi ha força per progressar. A on tot es considera bo i que qualsevol cosa va bé, allà comença a contemplar-s'hi la ruïna, la dissolució del sistema ¡El sistema decau i es trenca en mil engrunes! Almenys això sembla demostrar l'experiència diària... el principi de conservació de l'energia ¿I qui té pebrots de negar aquest principi experimental, fisiològic, vital? Bé, durant segles els moralistes ho han gosat fer, perquè no els hi agradava el que vivien. Nietzsche parla força clar sobre aquest tema quan critica la moral "la moral s'ha implantat per corrompre la vida", comentava; però durant 100 anys ni s'ha volgut veure ni reconèixer-ho ¿Per què serà?

Sí, aquesta postura estrictament fisiològica i energètica xoca de ple contra la moralitat imperant dels nostres dies. I demostra fins a quin punt hem de desconfiar de tota la merda ètica i moral que la opinió pública llença per tal d'adoctrinar a la penya.

Tot i així, reconec que segurament es poden destacar dos tipus de formes de tolerar tot allò que ens afecta i envolta. Una és per debilitat i covardia, l'altra per magnificència i gràcia.

Si la majoria de la gent afirma tolerar les opinions diferents sol ser per covardia: considera que si ells toleren els demés aquests es veuran, llavors, obligats a tolerar-los a ells. Aquest tipus de respecte és, doncs, una mostra egoista, patètica i rastrera que empra la majoria per tal de dir la seva. Inclús, ben mirat, la podríem definir com una forma velada i camuflada de intolerància, ja que no atacar ni violentar no implica necessàriament abraçar i compartir.

Tampoc és del tot clar, ara que ho comento, que tolerància i respecte siguin sinònims, en la mesura que el respecte no implica forçosament una no agressió. Jo puc combatre una idea, un moviment, un país, una empresa, intentant-lo tombar i vèncer, inclús esborrar-lo del mapa, i no per això tinc perquè perdre-li el respecte, o sigui, el temor a sucumbir sota les seves forces. Em sembla que tots aquests termes s'han adulterat en mans de quatre ments petites i eunuques.

Hi ha un altre tipus de tolerància fruit, no de la covardia, sinó del valor, la força d'ànim i la sobreabundància. I Aquest tipus de tolerància també és fisiològicament decadent, però en un altre sentit. Tots els processos que han arribat a la seva maduració, a la seva plenitud, a la seva màxima expressió, cauen a terra i s'obren com les magranes. En aquest estadi de magnificència i gràcia, tot es troba bo perquè un es nota tant fort i pletòric, tant ric, que res fa mal. En els estats de sobreabundància les forces es dilapiden, es regalen, el sistema es desmembra o sigui, desborda els seus propis límites i restriccions i per tant, es corromp... ho perdona tot, perquè ho estima tot.

Aquest tipus d'organismes madurs, tardans, pletòrics, sobreabundants, fruit de llargs períodes d'acumulació de forces i energies, són sempre el preludi de noves èpoques i nous tipus d'ordres i processos. Allò vell i caduc cau, i les noves formes s'alimenten de les seves ruines aspirant, de nou, a un nou tipus de grandesa. El Renaixement fou una d'aquestes èpoques madures i tardanes i la qual donà pas a la modernitat.

Institucions i ateisme, el matrimoni

2010-01-25T13:04:00.005+01:00

El matrimoni és una institució. Una institució que, com tantes d'altres, a Occident s'havia construït durant segles sobre la creença divina; Déu establia i beneïa la unió matrimonial: "Allò que Déu ha unit que cap home ho separi" Es proclamava amb pompositat i grandiloqüència en la festa cristiana del matrimoni.

Però ja no creiem en Déu, no cal amagar-nos. Aquelles velles paraules ja no tenen ni dret ni sentit per les nostres orelles: escoltem el discurset del capallà de torn i ens resulta d'allò més frívol, fals, caduc, estúpid... Som més honestos que els nostres avantpassats, escoltem menys als demés i més a nosaltres mateixos, i reconeixem que no és Déu la causa intencionada de preferir i estimar a certes persones per comptes d'altres.

Ens trobem, doncs, que ens hem d'inventar noves formes de celebrar el matrimoni; de beneïr, en general, les institucions que han de donar llum i color a la nostra forma de viure.

Reconeixem, però, que històricament l'ateisme ha encetat un problema capital, com bé denuncien els cristians de bona fe, així el Sr. Maspons (El Criteri). Ha donat peu a què entrés el relativisme, el sentimentalisme; ha barbaritzat i debilitat en gran mesura la cultura occidental...

Molts ateus, per exemple, han cregut que era Déu qui ens tenia empresonats i subjugats, i que amb la seva desaparició l'home passava a ser completament lliure -¡Déu no existeix, no determina el destí de L'univers, i en conseqüència l'home pot fer el que li doni la gana!- S'exclamava. Bé, aquesta era la tesis metafísica de Sartre. Però Sartre no té raó, per més premis Nobel li volguessin donar. I és que, pensem-ho bé... que Déu no existeixi no implica necessàriament poder dur a terme tot el que ens vingui de gust; La llibertat humana no és infinita!! Així ens ho sembla demostrar l'experiència diària, la nostra mortalitat, la contradicció de la pròpia vida.

En aquest sentit, doncs, amb la caiguda de Déu la cultura i la civilització occidental semblen aigualir-se i popularitzar-se, es tornen més vulgars, amb això vull dir, més sentimentals, més desmembrades, més flàccides... Ara m'explico.

Amb la caiguda de la religió cristiana, la qual imposava una fèrria i sòlida estructura institucional, s'ha cregut que no tenim perquè fer res per obligació ni deure. De mica en mica s'ha cregut que les coses les hem de fer, només, perquè així ho sentim, perquè ens venen bé... ¡I només quan ens vinguin bé! S'ha promogut i defensat de forma inclús fanàtica la idea que ningú ni res pot atemptar contra la nostra voluntat. S'ha tendit a criminalitzat qualsevol forma de subjugació, de tirania, de deure, de dogmatisme, de restricció, en fi, qualsevol força de imposició, domini i poder.

Aquest tipus d'ateisme popular i llibertari, anàrquic (o millor dit, misàrquic -odi al poder), voluble, relativista i sentimental ja fou denunciat per homes de primer nivell, des d'Heràclit o Plató a Maquiavel o Montaigne i fins i tot Einstein.

Em sembla evident que els grans pensadors han tingut molt clar que la figura de Déu era summament útil i requerida per tal que les masses respectessin les institucions civils i es convertissin en elements aptes per la feliç construcció de la societat... Déu ajudava als pobres d'esperit, que sempre són la majoria ja sigui aquesta instruïda o no, a imprimir un sentit als seus sufriments i fracassos; els ajudava a elevar la forma de viure imperant: en nom de Déu es justificava el munt de dolor, tant físic com espiritual, que originava la construcció lenta i pausada de la cultura occidental!!! Perquè tota construcció genera dolor, molt de dolor. O no és així!?

En aquest sentit, doncs, s'hauria d'admetre un factor capital: al menys la religió cristiana ens feia anar a tots a una: les seves institucions ens exigien un perfeccionament, un enduriment, una projecció vital, encara que, lamentablement, tant gran esforç i sacrifici fos per anar tot plegats cap enlloc (el regne de Déu).

I és que ara ens hem adonat que la idea de Déu, la seva fe, era una raó falsa, seductora però falsa, i sospitem, conseqüentment, que totes les guerres tant intel·lectauls com materials que s'havien dut a terme en el seu nom hagin estat en va. Temem inclús el fet d'haver de lluitar!!! Perquè després de veure com s'ensorra allò que ha estat considerat com de més real i valuós, Déu, es dubte que hi hagi res que valgui realment la pena... I temem tornar a caure en el fanatisme, l'obsessió, el dogmatisme, els prejudicis, en la tirania d'una sola idea que orienti, en exclusiu, la nostra vida. L'ateu laic sent remordiments intel·lectuals.

Així doncs, apreciem com l'ateisme actual dels laics, els socialistes, els llibertaris de qualsevol índole, en grandíssima mesura és un campi qui pugui. S'ha tombat a Déu i s'han quedat en el No Res, o sigui, en el pur nihilisme. I aquest és un ateisme radicalment groller, casi bàrbar... Inclús quan s'intenta tapar aquest No Res ajudant-se barroerament amb ideals il·lustrats, així com la Jústicia, la Igualtat, la Felicitat i la Llibertat unviersal. Però aquests laics il·luminats demostren, amb tals apologies, que són uns animals, uns bàrbars, per més que s'empastifin la cara de pseudo conceptes racionals per així semblar més civilitzats. Tot i així, un se'ls mira amb certa simpatia en la mesura que se'n adona que totes les grans coses, en els seus inicis, solen ser imperfectes, dèbils, confuses, rudimentàries... deficients ¡I quan més confuses major és el camí que tenen per recorre!

Amb la caiguda de la religió cristiana, doncs, veiem com les institucions, així el matrimoni, es dilueixen en la mesura que només s'entenen i s'admeten casi en termes sentimentals: -Em caso amb una persona perquè ara hi estic enamorat/da, ara la vull i la desitjo, quan ja no sigui així, llavors sempre em puc divorciar- Es pensa amb més o menys claredat, mentre la nostra vida passa a semblar-se a un globo deixat anar: gira i tomba sense sense rumb ni criteri fix ¡Però quan fatiga i deprimeix haver d'estar contínuament reformulant la nostra vida, començant de nou, replantejant de nou totes les coses des de 0, perquè, simplement, o no sabem o som incapaços de determinar cap a on anem ni cap a on hem de dirigir la nostra voluntat, les nostres forces i energies! Ens trobem perduts enmig de la infinita mar blava...

Ai els sentiments... Els sentiments sempre són summament volubles i sobre ells rarament es pot construir res amb projecció, fermesa i força... Però la mentalitat moderna, al ser tant populachera i afeminada, és summament sentimental. No en va, avui en dia regnen les pel·lícules i cançons romàntiques, les quals no són res més que una apologia d'aquesta mentalitat moderna decadent, dèbil, indecisa, superficial i que no sap ben bé quina paret toca. Tanmateix, que no se'm mal interpreti; no formulo cap crítica negativa, sinó un diagnòstic. Un diagnòstic que ens indica com el laicisme actual no representa "la fi de la història", com promulgava Fuckuyama, sinó la preparació, lenta i caòtica, d'una nova època.

Ens trobem, doncs, que es tem la coacció i la submissió, el deure i en aquest sentit, la responsabilitat. Tot això fatiga; no som prou de bona pasta com per portar amb lleugeresa les cadenes de l'obligació; aquestes ens pensen, ens dolen, ens fan patir i suar la gota gorda ¡Amb motius volem fugir del dolor! Davant del mínim cop de vent ens caiem i els món ens afoga. Ens han educat en el llibertinatge i la felicitat immediata, o sigui, en el fes el que et plagui, el que t'agradi; cerquem la satisfacció immediata!! -La vida és fugaç, busca a joia del moment, demà ja ens buscarem la vida- Es proclama. En base a questa exigència moral de vividors es criminalitza i s'evadeix el dolor, els impediments, en fi, tot allò que ens contradiu i ens colpeix, però que alhora representa, sempre, l'ingredient fonamental per alimentar el nostre engrandiment. Perquè la grandesa només sorgeix com una manifestació de superació i triomf...

Aquell que aspira a la grandesa constantment la seva intrèpida mirada busca perills, reptes, enemics, situacions que el colpejen i el contradiuen; tot allò que resulta feixuc i pesat per la majoria, ell ho encara i ho polvaritza.

La mentalitat moderna, mentrestant, sembla ser que s'ha proposat tornar-nos petits i tous, sentimentals, emocionalment dèbils, sense força per aguantar sobre les nostres espatlles res ferm, perillós, gran, excepcional i amb projecció.

No és rar que la grandesa, allò extraordinari, ens frapi i estaborneixi, ja per bé ja per mal. Per començar, considerem la mort com la pitjor dissort de la nostra vida. Però aquest judici és mentida... la gran mentida que domina la visió actual de la vida. Una mentida que ens converteix en homes de sang d'horxata, incapaços de donar-ho tot, de jugar-s'ho tot... I només quan un va a totes pot superar-se.

Tanmateix, no us espanteu davant d'aquest panorama granític, espartà. Una institució no és només una cadena de deures, limitacions i submissions. Alhora ha de ser un jardí... un lloc apte per cultivar tota una sèrie de sentiments, voluntats i llibertats. I és que l'essència de la Institució és completament contradictòria. No tenir en compte aquesta subtilesa comporta la ruïna.

La institució ha de proporcionar-nos la força i l'estabilitat suficient com per poder assolir els més difícils, rars i excepcionals objectius ¡I per això precisa de duresa, dolor, submissió i responsabilitat! Objectius, per exemple, que requereixen llargs recorreguts, com ve a ser el cas del matrimoni.

L'objectiu del matrimoni ha d'anar més enllà del benestar dels dos que el componen. Per exemple, el matrimoni s'ha de posar com a fita generar un patrimoni i una saga, és a dir, procrear i cultivar una descendència, procurant que aquesta descendència, en algun sentit, superi als pares i pugui gestar, al seu torn, descendències superiors. En el matrimoni la parella no hauria de serpròpiament l'objectiu, sinó els fills. El benestar i l'amor de la parella sempre s'ha de tractar com un mitjà i una condició, mai una finalitat. Certament, però, no tothom és apte per casar-se; millor recomanar-li altres tasques.

En definitiva; les institucions, com el matrimoni, no poden aguantar-se pròpiament sobre el sentiment, aquest sol ser sempre massa voluble i salvatge, sinó que la seva funció és en tot cas generar i mimar certs sentiments els quals seran el motor per dur a terme les més dures empreses humanes. Així el matrimoni per exemple, no es pot aguantar sobre l'amor a l'altre pròpiament, sinó que ha de presentar el terreny necessari perquè aquest sentiment es pugui anar cultivant fins mostrar, arribat el dia, els seus grans fruits.

Sempronia

2010-01-22T13:02:00.005+01:00

He rebut un msg del facebook que diu:

Normes del joc:
agafa el llibre que tinguis més a prop en aquests moments. A continuació:
1. Obre'l per la pàgina 56 i busca la cinquena frase.
2. Publica-la al teu mur, com al teu "estat", i escriu les normes com a comentari.
3. No busquis el teu llibre preferit, el més "guai", o el més bonic. Agafa el que TINGUIS MÉS A PROP....

Bé, jo tenia la "conjugació de catilina" al meu costat; a la pg.56 es parla de Sempronia. I considero adient transcriure tot el que s'hi explica d'ella. Resulta curiós veure a través de l'òptica d'un historiador de l'època com era alguna de la gent de fa 2000 anys.

"Doncs bé, entre elles s'hi trobava Sempronia, la qual havia dut a terme moltes accions d'audàcia viril. Aquesta dona va ser molt afortunada en llinatge, en bellesa i també en marit i fills; coneixedora de les obres gregues i llatines, en cantar i ballar amb major solera del que requereix saber una dona honrada, així com experta en d'altres arts luxurioses. Clar que sempre tot li fou més agradable que l'honor i el pudor: no podria pas jutjar-se fàcilment si cuidava menys de la seva reputació o del seus diners. La seva passió era tant intensa que amb major freqüència sol·licitava als homes que no pas era sol·licitada per ells. Doncs bé, aquesta dona ja amb anterioritat, i repetidament, havia traït la seva paraula, havia negat amb perjuri els seus deutes i havia acabat enfangada en la luxúria i la misèria. Tot i això, tenia un ingeni fora de sèrie: composava versos, promovia situacions divertides i feia gala d'una conversació afable, delicada i procaç; tenia sens dubte molta gràcia i encant."

Aprender idiomas

2010-01-18T15:53:00.017+01:00

Anibal me recrimina que sólo escriba en un idioma minoritario, el catalán. Que no me internacionalice y con ello, no me avenga a los signos globalizadores de nuestros tiempos. Seguramente lleva razón, al menos comparto en cierta medida semejante opinión ¡¡Escribiendo en catalán parece que me sectarizo!!

Confieso que, en cierto modo me incomoda bastante escribir en catalán. El castellano me sabe mucho más cómodo, dado que resulta ser tant simple y divulgable... tan fácil de escribir. El catalán, un poco a semejanza del francés, requiere de mayor instrucción si se quiere escribir tal y como dictó Pompeu Fabra, y bien defienden sus prosélitos en la academia.

En el hipotético caso que tuviera que aprender sólo catalán, tal imposición no me molestaría; pero no es el caso. Además, siempre mezclo ambos idiomas de forma involuntaria; quizás se deba a que nunca pienso en las palabras propiamente, sino en la idea. Es una situación que me agobia bastante.

Pero es que Mark, des de Hollanda, me pide por su parte que escriba en inglés. También Olivier y otros. Y ciertamente debería usar el inglés antes que el castellano y el catalán. Antetodo, porque mis 'compatriotas' catalanes no verían mi desliz lingüístico en términos políticos. Pero soy pésimo en idiomas, en especial en inglés... aunque me defienda y pueda entablar conversación con cualquiera. Pero nunca alcanzaré una superioridad -Lo he aprendido demasiado tarde.

De todas formas, ante susodicha problemática he abierto tres blogs; uno para cada idioma. Si bien es cierto que últimamente sólo le estoy dando al de catalán (el de inglés lo abrí hace una semana). He intentado en varias ocasiones traducir los post, pero... menudo palo. Y de aquí comento una idea para mi firme desde hace ya años.

¿Debería de haber un único idioma? Bueno, el conflicto y la competitividad siempre son sanas, aunque el "laissez faire, laissez passer", o sea, el todo debe vivir y respetarse, comporta confusión, anarquía y corrupción...

Lo que sí tengo claro es que luchar por una lengua particular diciendo que ésta forma parte del patrimonio de una persona, no sólo és una farsa de la política sectaria que precisamente el catalanismo ha tendido a promover, sino que me parece un indicativo de la pobreza mental de una persona. Yo veo el idioma como un puro atuendo comunicativo, nada más. Discutir por si la camisa que me identifica tiene que ser roja o blanca porqué es la que llevaba mi abuelo me da risa -¿Será posible que haya gente tant corta?- Me pregunto a veces. Pero quizás sea yo el tonto; aquí se abre siempre una discusión.

Sé que los catalanes me recriminarán que sin nuestra lengua nuestra identidad se pierde. Si eso llegara a ser así, hay que hacérselo mirar: como pueblo ni somos nada ni nada valemos y 'el catalán' no es más que un fetiche inventado por cuatro escritorzuelos y políticos de pacotilla. En este sentido, cabría mirar a los judíos: un pueblo milenario sin que su lengua propia, el hebreo, actúe como su verdadera razón de ser... su fuerza primordial.

Creo que no es la lengua lo que nos identifica, catalanes, sino cierta forma de vivir, de ser, ciertos valores y hábitos, que por cierto, se están perdiendo. Durante mucho tiempo a un catalán se le reconocía po su "hacer". Leo a Pau Casals, a Dalí entre otros hombres de varias generaciones atrás y me viene en mente lo que decían: "vayas donde vayas, si dices ser catalán serás bien atendido." Quizás eso fuera una fanfarronada... Pero tendrá su granito de verdad.

En fin, estudiar idiomas, a mi entender, es una completa pérdida de tiempo ¡Tener que estudiar dos, tres, quatro convenios lingüísticos distintos para acabar soltando la misma estúpida idea es un desastre cultural! Dedicad tiempo y esfuerzo a pensar, aprender y generar ideas nuevas, más lúcidas, más potentes...

Si últimamente escribo más en catalán es porqué sé que la mayoría que me lee es catalano-hablante, y habitualmente hablo en catalán. Me he acostumbrado y hoy por hoy sueño en catalàn... O eso me parece.

En todo caso, Anibal, lo tuyo ya lo arreglaremos... Voy a ir sacando más cosas en castellano y en inglés.

Lucius Catilina

2010-01-15T16:44:00.005+01:00

Llegir a Salusti és fantàstic. D'una prosa selecta, res pomposa, sempre substancial; si ho pot dir amb una paraula no empra una frase. A més, escriu sobre l'època més convulsa de Roma, el s.I ac. Aquí transcric la descripció que ens regala d'un dels homes del moment, Lucius Sergius Catilina, que fou, de fet, el precursor de l'arribada del Cèsar i la caiguda de la República Romana.

"Lucius Catilina, nascut de noble família, fou un home de gran vigor espiritual i corporal, però de caràcter malvat i pervers. En aquest, des de l'adolescència li foren grates les lluites intestines, els assassinats, els robatoris, les discòrdies civils, i en elles mantingué ocupada la seva juventut. El seu cos suportava la fam, el fred i les vigílies més enllà del que qualsevol pugui creure's. El seu esperit era audaç, pèrfid, vel·leïtós, simulava i dissimulava el que volia, era ambiciós dels bens aliens, pròdig dels propis, fogós amb els seus desitjos; tenia força eloqüència, de prudència poca. El seu ànim insaciable desitjava sempre coses immoderades, increïbles, quimèriques. En aquest home, des de la dominació de Sila, li havia embargat un gran desig d'apoderar-se del poder i no reparava en absolut el com aconseguir-ho per tal d'assegurar-se'l."

Destaco com per Salusti la força espiritual rau en l'audàcia, la perfídia, la vel·leïtat, la simulació i dissimulació dels desitjos i no pas, com promouran durant 2000 anys els cristians (escolàstic, jesuïtes, germans de la Salle, etc, etc), en creure en Déu i sotmetre-s'hi com a esclaus.

No estaria malament començar a canviar el discurset típic que diu que la gent espiritual és aquella que creu en un Ésser Suprem o bé, com fan les corrents orientalistes, en convertir-nos en plantes incapaces de fer ni bé ni mal, com els budistes.

En honor a Horaci

2010-01-13T14:51:00.009+01:00

Després de dinar de vegades va bé fer una migdiada; però avui he preferit traduir, a la meva manera és clar, un petit poema d'Horaci. No és una traducció literal, bàsicament perquè la sonoritat del llatí i el català són tant diferents que la rima llatina i la catalana exigeixen una musicalitat diferent. Tampoc és que m'hi hagi matat massa, però era un poema que per molts motius m'ha fet reflexionar. Per exemple, toca idees que vaig tractar en el post d'ahir, anomenat "seny i èxit". Espero que us agradi.

Viuràs molt més cabal, Lici,

sense fitar tant l’alta mar,

ni per por a les tempestes

l’aspre costa et manté enclat.

Qui cerca el daurat punt mitjà

i estima sempre la mediocritat

evita, segur, la sòrdida ruïna,

desdeny, sobri, la grandiositat.

Amb quanta fúria tot s’agita:

el vent tomba enormes arbres,

les excelses torres s’ensorren,

els llamps retronen muntanyes.

L’ànim serè i ben disposat:

en l’hora adversa, espera;

en la feliç, tem el canvi.

Vents inhòspits tot ho alteren.

Avui està malament, no demà.

De vegades Apolo tensa la lira,

i la musa adormida es desperta,

però el seu arc no sempre xiula.

Sobretot temperança i prudència.

Mostra-li a l’Adversitat fortalesa

i davant vents massa favorables

replega, caut, les inflades veles.

Seny i èxit (Wise and success)

2010-01-12T00:16:00.027+01:00

No hi ha gent realista, ni n'hi ha hagut mai. Qui més qui menys viu en una fantasia: en la seva visió del món. Una visió empastifada a base de simplificacions, maquillatges, trampes i enganys, velacions i lògica, una lògica de vegades rudimentària de vegades fina, profunda i potent. Segurament la nostra visió de les coses és, ben mirat, un reflex de les nostres emocions.

Llargament molts han considerat que només una persona assenyada i prudent era capaç de prendre decisions encertades pel feliç funcionament de la seva vida. Que només amb seny un és capaç d'intuir la raó de ser de les coses. D'aquí ve que es pregonés: -Si jo descobreixo i entenc com funcionen les coses, llavors, solucionaré qualsevol problema, confusió i sobresalt; amb el coneixement aconseguiré la felicitat al prendre sempre les decisions correctes-.

Aquesta moralitat o mentalitat ha despertat una curiosa esperança en el pit de molta gent, com en el del bo de Punset per exemple, i que ve a dir: -Si envellim, si ens morim, si patim malalties, conflictes, desigualtats i guerres és perquè ignorem les seves causes i en conseqüència, ignorem el com hem d'actuar de forma efectiva per tal de solucionar-ho-.

Així doncs, molts han considerat que una persona lògica i comprensiva és una persona assenyada i que tota empresa humana s'encamina cap el desastre quan no es raonen les coses, això és, quan impera el temperament o el desbocat desig per sobre de la claredad de les idees. En el seu mite del carro alat, Plató ho explica de forma brillant i amena... per tots els públics.

¿Però és efectivament així? ¿Tenir una idea clara de la situació és garantia d'èxit en aquesta vida? Potser en part sí, no ho nego amb radicalitat, però m'agrada llegir a La Rochefoucauld perquè sospita de la simplicitat i candidesa d'aquesta mentalitat típicament il·lustrada. Escoltem la perspicàcia del francès quan diu, per exemple: "Hi han situacions en la vida que s'ha de ser una mica boig per sortir-ne amb èxit"; i l'aplaudeixo especialment quan sentència: "Si algú sembla assenyat és perquè, simplement, les seves bogeries són proporcionals a la seva edat i a la seva bona fortuna".

En definitiva; sol ser habitual que els homes d'èxit generin, amb la seva acció, estadis de confusió i conflicte; solen mostrar un talent especial per generar caos... i no busquen pas solucionar-lo i aclarir-lo, sinó treure-l'hi profit ¿Com? De vegades per astúcia, de vegades també per càlcul, coneixement i visualització, però sovint per perseverança, gràcia i força de decisió. De fet, es dóna sovint el curiós cas que idees pèssimes, encara que clares en la ment dels qui les recolzen, triomfen entre els homes, i no pas gràcies a la probitat de tals idees, sinó a la perseverança, el descaro i la tossuderia dels seus promotors ¡Grans coses s'han fet en nom d'idees ridícules i mediocres! Mentres els cap quadrats dels seus defensors tenen la santa barra de voler fer creure als demés que la seva idea és per força certa, verdadera, correcte, inclús gran, pel circumstancial fet que ha triomfat entre els homes. I molts s'ho creuen.

English version

Atzar i determinació (Random and determination)

2010-01-10T05:55:00.004+01:00

És tant fàcil perdre's; una noia, un amic, una feina, un enemic, una festa, una jugada de l'atzar, una causa que considerem injusta... qualsevol cosa fàcilment ens distreu, apartant-nos del camí cap els nostres objectius. Som Ulysses; volem arribar a Itaca però ens veiem com ninots de les circumstàncies.... I el pitjor és posar-s'hi en contra!!! No, no ens rebel·lem, sinó que ens hi recreem; ho patim i ho disfrutem.

English version

It's that easy to get lost; a girl, a friend, a job, an enemy, a party, a cause we judge as unfair, the life ups and downs... anything can easily distract us, getting us out of the way goes straight up to our gouls. We are Ulysses; we want to arrive to Ithaca but we feel like puppets of the circumstances... And the worst is to try to push them out!!! No, we don't revolt but recreate on them; we safer them we enjoy them.

Premi Josep Pla

2010-01-07T12:51:00.016+01:00

Per diferents motius no volia escriure durant uns quants dies... Però bé, Heràclit la clava de ple quan diu que la voluntat és foc: canviant, revoltosa, mesclada i confusa.

En mi confirmo els versos d'Horaci: "Quod petiit, spernit: repetit quod nuper omisit; aestuat, et vitae disconvenit ordine toto." [Menysprea el que volia tenir, retorna sobre allò que havia deixat, vacil·la, i la seva vida no és res més que contradicció] ¿Qui és capaç de no confirma-los?... I Nietzsche no s'enganya quan sentència: "la contradicció és el pare de totes les coses", encara que tal afirmació sembli atemptar contra la lògica humana. Ben mirat, tota resposta lògica i segura simplement és superficial, fantasiosa i aparent ¡Un vel de Maya! Com ja donava a entreveure Schopenhauer... i l'hinduisme.

Aquest matí m'ha trucat en Gouns, dient-me: -Avui ja sé una cosa més que tu-. He rigut; mentrestant m'explicava: -Acabo d'escoltar l'entrevista que li han fet a Llúcia Ramis, la guanyadora del premi Josep Pla de narrativa- I després de la notícia, s'explaia: -Quin fart de riure, és la típica pàmfila de Barna que va de llesta; la tia li ha deixat en safata a l'entrevistador perquè es regalés d'ella- Concloent-me abans de penjar: -Ves a internet i llegeix alguna cosa d'ella-. Bé, de tant en tant jo també sóc curiós... m'interesso per coses que de bones a primeres no m'importen gaire. El llibre premiat es titula "Ego surfing".

"Som la generació Ikea" Vet aquí un dels lemes d'aquesta escriptora. Explica que per la nostra generació tot és provisional i canviable, fet que ens aparta de la mentalitat dels nostres pares, dels nostres avis, a criteri dels quals, segons ella, tot havia de ser estable, definitiu, durador ¡Autèntic! Però això no és tot.

Comenta com la nostra generació es caracteritza per un descarat i radical individualisme, fruit de l'obligatorietat d'haver de ser lliures imposada pels nostres pares, els artífexs de la transcició democràtica.

Aquest individualisme, agrega l'escriptora, es reflecteix en una creixent tendència a buscar-se a un mateix, en particular per internet "Impera un fervent desig d'arribar a conèixer-se a un mateix a través de manuals d'autoajuda". I exposa com la societat actual, on fàcilment podem aconseguir el que desitgem, incideix en el nostre comportament de la següent forma: deixem de saber què hem de desitjar i ens mirem totes les coses com si fossin provisionals, inclús anecdòtiques i decoratives. Tanmateix, intueixo que aquesta escriptora és un símptoma més del que descriu, i segurament aquí és necessari una altra cosa.

La Llúcia no m'explica gaire res de nou ¿És pensa que ha descobert Amèrica? Per certs motius que ara no venen a compte, tinc al cap el capítol "De la inconstància dels nostres actes", llibre II dels assajos de Montaigne, escrit el 1570. Transcric un fragment: "El que solem fer es seguir les inclinacions del nostre apetit, a dreta, a esquerra, cap a dalt, cap a baix, segons ens empenyin els vents de les circumstàncies. Només pensem el que volem, en el precís instant en què ho volem, i canviem com aquell animal que adopta el color del lloc allà on el posen. Allò que havíem proposat abans, ho canviem al moment, i al moment tornem sobre els nostres passos; no hi ha més que agitació i inconstància. No anem; ens arrastren, com les coses que floten, ja suaument ja amb violència, segons estigui l'aigua turbulenta o tranquil·la. Noves fantasies cada dia, es mou el nostre humor amb el moviment del temps. Flotem entre opinions diverses; res volem lliurement, res absolutament, res constantment." Ja Montaigne deixa molt clar que l'estat natural de la nostra voluntat és la indecisió, o sigui, la contradicció, el canvi, la inconstància.

D'altra banda, tenim la màxima de l'Oracle de Delfos: "Conèixer-te a tu mateix". I és que la recerca del Jo no és nova, sinó que ocupa una gran part de la història de la psicologia humana... ¡Ja el cristianisme ens en prometia la recompensa!

Ben mirat, sembla estúpid voler trobar-nos a nosaltres mateixos ¿Per què? Pel convencional fet que se'ns ha adjudicat un nom i que quan parlem usem pronoms tipus jo, tu, ell, etc, ens pensem il·lusament que som en realitat una cosa rodona i acabada capaç d'actuar de forma clara, lògica, direccional i evident amb altres coses rodones i simples, perquè també tenen nom ¡Que bé que ho explica això Wittgenstein en el seu Tractatus! I és en aquest sentit, il·lusori i fantasiós, que creiem ser quelcom possible de ser conegut, comprès i descobert ¡Creiem que podem trobar una raó última, clara, precisa, determinada i comprensible rere tots els nostres actes! Però aquesta aventura espiritualista es sosté sobre una pura ficció, un engany ¿Qui no ho vol veure? Vale, potser és millor no voler-ho veure... Però no hi entraré.

¿Vols conèixer-te? Busca el significat literal del teu nom o del signe del teu horòscop i riu un rato, perquè això és el màxim que aconseguiràs. El més normal és que nosaltres ens sorprenguem de nosaltres mateixos, ja per bé ja per mal; les circumstàncies fan que mostrem aspectes nostres inèdits i insospitables... En certes situacions igual som dòcils, estúpids, ho perdonem tot, en d'altres igual ens mostrem endimoniadament astuts, agressius, despietats... i res deixem en peus rere la nostra demolició. Sí, sempre portem posada una màscara ¡Però és que darrera aquesta màscara no hi han més que d'altres màscares! Algunes igual ja velles i gastades, d'altres encara incipients i malformades.

De vegades el més tonto i incapaç del poble ens pren el pèl, ens ridiculitza i treu a la llum totes les nostres debilitats, d'altres en veiem capaços de superar als més grans de la humanitat "De qualsevol puc aprendre alguna cosa" Reconeixia Galileu... I el gran exèrcit Persa va desfer-se, completementa impotent, davant de 300 soldats espartans.

Ens pensem que estem preparats per fer front a una situació; aquesta no ens preocupa i la menyspreem una mica, però arriba l'ocasió de complir-la i fracassem, o almenys això pensem, i de cop ens envaeixen nous dubtes, indecisions i potser també nous temors. D'altres vegades, com diu Juli Cèsar, temem i dubtem de coses que un cop ens les trobem de cares ens resulten sorprenentment fàcils, assequibles, i exclamem: -¡D'això em preocupava?!-. Tot és tant estrany...

En fi; el més graciós de tot plegat és que una dona guanyi el premi Josep Pla; ho dic perquè Pla era un rematat misogen, almenys això diuen ¿Què hauria dit ell d'aquesta elecció? També em fa gràcia que l'obra premiada no sigui una narració realista, estil que defensava Pla ¿S'haurà adulterat tot plegat?

En qualsevol cas, que no em diguin que l'obra premiada era la millor de les presentades. Aquesta només era l'obra que més li ha agradat a cert tipus de jurat. Si jo i en Gouns haguéssim estat el jurat possiblement hauríem emès un altre veredicte.

Tot i així, aquests premis i aquesta cultura catalana em rellisca força... no va amb mi.

30 anys. En honor al meu aniversari.

2010-01-04T22:47:00.016+01:00

Ja fa uns quants anys que l'aniversari casi que no em feia ni fred ni calor. Se m'havia posat l'estranya idea al cap que això de fer anys no tenia gaire mèrit: -¿Per què haig de celebrar quelcom que és capaç de fer el més tonto del poble?- Rumiava... Ai, aquest orgull meu, li plau tant menysprear les coses que no considera dignes ni substancials, mentre aplaudeix i estima allò que la majoria aparta i trepitja quan no li aprècia ni utilitat ni valor... o quan ho considera massa difícil, complicat, inclús incòmode ¿Serà un vici o una virtut aquest meu anar contra corrent?

"Ets un esperit de contradicció" M'ha dit sempre airada ma mare. Vet aquí un dels motius pels quals vaig decidir fer filosofia: la gran majoria de la gent creu que no serveix per res. I aquí estic, em col·loco contra aquesta immensa i pesada opinió general ¿Qui defallirà abans? Suposo que jo...

Tinc una memòria pèssima, especialment pels detalls. Ara mateix recordo de forma molt confusa i amb grans oblits els darrers 30 anys. Ben mirat, tot plegat sembla un somni. El temps vola. A la que ens despistem aquestes línies ja seran pols del passat ¿I què ens quedarà entre mans? ¿Records i somnis? Mireu!! D'aquí sorgeix la trillada idea: la vida és somni.

Recordo com "La oreja de Van Gogh" predicava aquesta tesi amb una de les seves cançons ¡I quanta penya l'aplaudia en els concerts! Però no és certa. La vida no és somni. El somni només és el record d'allò que vivim. ¿Què és la vida doncs? Bufff.... parlem-ne millor en un altre moment; abans s'han de comentar moltes altres qüestions, segurament insignificants ¿Us estranya? Les coses importants són fetes d'infinites insignificàncies...

En qualsevol cas, m'avorreix la proposta hedonista que sorgeix precisament de la tesis que la vida és somni, i dicta: ja que la vida és breu, abonem-nos en exclusiu al dia a dia, al present ¡Perquè només importa l'avui i l'ara! Per mi viure d'aquesta forma és com cremar fullaraca: molt de fum i poca brasa.

Ja acabo, i deixo per escrit el meu propòsit: superar la mentalitat dels darrers anys, que paradoxalment m'ha estat necessària per apreciar moltes coses difícils de veure, i començar a considerar els futurs aniversaris, si és que n'hi han, com a victòries.

No fer per fer res... que tot tengui una projecció ¡Salut!

Ploma i espasa

2010-01-02T23:51:00.008+01:00

Això d'escriure, com el parlar, comporta un problema... i no petit: una cosa és el que un comenta i l'altra la realitat.

Opinar és massa fàcil, i massa difícil actuar, entrar en situació, posar-se dins la pell de les circumstàncies. No en va els homes d'acció, històricament, han acostumat a menysprear als intel·lectuals, a tots aquells que, jaient en el sofà de casa critiquen el que fan aquells que es troben en el peu del canó. En aquest sentit, no voldria jo apuntar-me en la llista dels intel·lectuals, dels pensadors de saló i cafeteria, dels opinadors i comentaristes... aquesta raça d'homes bufonesca i idealitzadora.

En tot cas, prenc la paraula a Napoleó quan diu "Només es pot fer la guerra quan es té una espasa o una ploma". Només val la pena entendre l'escriptura com una guerra, una forma de combat... com una de les accions més elevades i colpidores. No és el físic el que aquí ha d'estar en joc, almenys en primera instància, sinó la vida de les nostres idees, emocions i sensacions.

En aquest sentit, la brutalitat intel·lectual pot ser molt superior a la física, de la mateixa manera que l'ambició de la intel·ligència supera amb escreix a l'ambició corporal, la dels nostre estómac o del nostre delit sexual ¡La intel·ligència vol conèixer, dominar i sotmetre la naturalesa en la seva totalitat, en allò més gran i allò més petit, i en aquest desig desenfrenat no hi ha qui la pari!

Els homes intel·ligents són profundament ambiciosos, casi tirànics. Busquen constantment enemics a qui tombar, problemes i situacions difícils per conquistar, reptes complicats... Volen fer front a allò que la majoria tem, li espanta, la inhibeix, ja per la seva duresa ja per la seva complicació.

Els més grans envejosos són aquells que aspiren a la gran intel·ligència. Rarament es veu tanta mala voluntat, tanta mala llet, tant de joc subterrani, tantes hòsties com entre els homes que aspiren a la glòria intel·lectual. No en va la ciència ha arribat a ser tant ferma: no s'et regala res, més aviat tot el contrari. La victòria, o sigui, la veritat científica, sempre cau en mans del més fort.

Certament, molts intel·lectuals i literats, així com alguns que aprofiten la confusió general i s'etiqueten de filòsofs més per vanitat i reputació que per respecte al terme, es veuen apartats de la ciència, o sigui, de la batalla per la veritat ¡Aquesta brutalitat intel·lectual els fot fora del ring! És lamentable escoltar les seves queixes, que les fan passar per crítiques: -És que la ciència és massa freda i no té en compte els sentiments humans per explicar el misteri de la vida- S'excusen. Són uns perdedors.

En el s.XX abunden els explicacontes, com Saramago, ments degenerades que, incapaces d'entrar a combatre cos a cos amb els grans problemes es dediquen a fer literatura... a distreure als seus afins, o sigui, a la bona gent -Els tontos.

La sensació de poder, de control, de llibertat que experimenten els grans pensadors després d'haver resolt un enigma pesat i dur, un gran problema, és segurament superior a qualsevol plaer orgànic ordinari. L'apoteosis de la victòria intel·lectual sol ser tremenda, encara que acostumi a passar desapercebuda per la gran majoria de la gent, només atenta als crits i als focs artificials.

Napoleó, si no hagués tingut un exèrcit sota el seu 'mando', hagués estat un filòsof, un científic superior, una intel·ligència suprema. Tenia tot el que requereix un geni: el cor en el cap, la força d'esperit suficient per fer possible allò impossible, el pressentiment de ser una culminació i el preludi d'una nova època... i veia la guerra com la via més potent i directe per arribar a la raó, a la pau i al progrés de la humanitat.

Però sembla ser que a la humanitat li agrada avançar fent tombs i donant voltes, reculant i agafant-se temps... I tirant molta merda sobre els seus més grans benefactors.

Any nou. Veritats i mentides

2010-01-01T04:21:00.049+01:00

¿!Voleu la veritat pura i dura a tota costa!? No, o i tant que no!!! En veritat, preferiu mil vegades més les mentides i les ficcions. I qui vulgui saber la veritat nua i destapada, primer de tot, que desconfiï de totes aquelles opinions que el sedueixen, que de bones a primeres li agraden, l'atrauen, el beneficien i li reporten certa felicitat ¿Que potser no són aquestes, precisament, les que sempre tenen més números de ser enganyoses i fal·laces? No obstant això, qui sap si aquesta desconfiança cruel i dolorosa, perquè resulta dolorós haver de criticar, negar i tombar allò que ens aporta certa alegria, tindrà mai recompensa, proporcionant-nos la tant volguda veritat de les coses!!! Potser al final aquell qui es posa a criticar-ho tot acaba, simplement, recopilant un munt d'opinions enganyoses, partidistes, circumstancials, discutibles, volubles, en fi, acaba sol, desenganyat i sense res realment ferm entre mans... Que ingrata i decepcionant pot arribar a ser la recerca de la veritat.

Davant d'aquesta incertitud i crueltat, un es pregunta: ¿Qui és l'indòmit capaç d'exercir aquest violent domini sobre sí mateix? És més, ¿aquesta actitud no mostra una completa bogeria, una insensatesa, una malaltia mental? I és que, ¿si la fita existencial de la gent realment és la felicitat, perquè un ha de desconfiar i posar a prova tot allò que precisament li reporta certa joia? ¿Per buscar l'autèntica felicitat potser? Vaja, quina paradoxa tenim aquí: pot ser que la recerca de la felicitat ens porti fins un terreny inesperat i inhòspit... el de la completa amargura.

Durant mil·lennis la dona s'ha vist fortament incapaç de criticar i apartar-se d'allò que la seduïa i la feia ser feliç. Per exemple, solia considerar vertadera una opinió simplement perquè li agradava, o sigui, pels sentiments i les emocions que aquesta li produïa... No volia veure més enllà d'aquests sentiments -Allò que trobo maco i encisador ha de ser real, vertader i bo per força- Pensava embadalida. Vet aquí el seu tirànic judici d'avaluació sobre les coses ¡Amb quanta agressivitat i punt d'honor es negava abandonar-lo!

Aquesta incapacitat per palpar circumspecta i fredament allò que ens sedueix i ens agrada s'anomena, ordinàriament, sentimentalisme. I des del moment que les dones pretenen emular-se als homes aspirant a tasques on es requereix d'un judici fred, experimentat i calculador que sotmeti als sentiments han hagut de masculinitzar-se i començar a oposar-se a aquest instint seu tant fort, antic i primari d'enamorar-se, no de les coses pròpiament, sinó dels sentiments que els hi desperten les coses. Mireu-les, quin espectacle veure com moltes d'elles, així la Mercè Rodoreda per exemple, lluiten contra els seus propis instints, inclús es dessagnen, ja per una feina qualsevol ja per la vanitosa idea de no ser tractades com a tontes. Però en veritat el màxim que aconsegueixen és tornar-se lletges de caràcter, odiables i menyspreables a ulls dels homes més virils... Encara que elles ho ignorin i es pensin que, així, es tornin més intel·ligents i interessants.

Els homes, per la seva part, són instintivament més intrèpids i temeraris ¿serà la testosterona? Per ells es tracta d'un plaer, una xulesca demostració de potència, un innocent joc el poder dominar els seus sentiments, encendre'ls i apagar-los quan cal, posar-los cruelment en fred i sota les regnes d'allò considerat racionalment adient i profitós.

Mireu als homes, com gaudeixen trossejant els seus sentiments com si fos un senglar a l'ast, analitzant-los, mossegant-los i domesticant-los de la mateixa forma que s'han domesticat cavalls, llops i els més salvatges de tots els animals: éssers humans.

Tot i així, cal dir que durant segles han sobresortit un munt d'homes en extrem efeminats... homes sentimentals. El gran Kant, per exemple, n'és un dels paradigmes més descarats; tota la seva filosofia amaga un intens sentimentalisme rere una mascarada pseudo racionalista. Bé, ell no parla de sentimentalisme, cert, sinó de fe racional o bona voluntat. Però en base aquesta fe seva, ¿de quantes coses s'enganyava simplement perquè sentia una imperiosa atracció a creure-ho!? Amb motiu, qualsevol home ben parit rebutja enèrgicament a Kant, i afirma: -A una noia, especialment si és guapa, se li permeten les llicències sentimentals, però que un tio faci el marieta fot pena. Per desintoxicar-se de Kant no hi ha res com llegir a Rochefoucauld: "Un home cabal pot enamorar-se com un boig, però no com un neci".

No obstant això, encara hi ha un problema més curiós en tot plegat, i diu el següent: que una opinió sigui enganyosa, fictícia, en fi, mentida, no implica necessàriament que sigui inútil, dolenta, perjudicial per la nostra vida. El prejudici que només la veritat pot ser bona és una mentida inventada pels intrèpids homes de la Il·lustració, com Voltaire, i 'robada' pels periodistes moderns desitjosos de justificar les 'seves' veritats, o sigui, la seva feina.

En fi, després de comentar superficialment moltes coses dispars i recordant que comença un nou any em ve al cap una conversa que vaig tenir amb en Gouns, farà aproximadament un any. Fou sobre el Temps.

La gent té una imperiosa necessitat d'estipular el Temps a costa del que viu, definint-ho i organitzant-ho a través d'anys, mesos, setmanes, dies, hores... ¿Des de quan es té tal necessitat? Ves a saber. En qualsevol cas, aquesta dèria de temporalització, de marcar dates senyalades, ens porta a creure que la nostra vida pren forma, segueix un sentit i mostra cert ordre. I, ¿no és descaradament enganyosa, fictícia i artificial aquesta creença? Si, però que útil que resulta ¡I quanta felicitat ens reporta!

Els mundials, els Caps d'any, els aniversaris, els cicles, les commemoracions... tota aquesta mitologia, tant falsa i convencional a orelles d'homes primmirats i crítics, manté la ment de la gent ocupada i distreta -Avui és l'aniversari de fulanito, hem de preparar això i allò- Ens engresquem, sense adonar-nos que som nosaltres mateixos que ens ho fem i desfem tot plegat. Creiem conèixer i tractar directament amb la realitat i no sortim de les nostres pròpies fantasies.

Estar constantment pendents d'aquestes estipulacions i convencions socials ens reconforta i congratula l'esperit al creure, innocentment, viure enmig de cert ordre, certa seguretat i certesa, cert sentit... certa comprensió del món ¡Inclús alguns creuen trobar-hi significats 'profunds i amagats' rere aquestes ficcions! Vet aquí la monstruosa i esperpèntica força quimèrica de la nostra ment. I segurament tota aquesta mitologia convinguda socialment ens permet mantenir certa salut mental, cert benestar i felicitat... ens permet tenir controlada aquesta rauxa imaginativa.

Les convencions que adoptem socialment semblen posar fre i límit a la potència inventiva de la nostra ment. Ella, deixada anar, pot ser-nos molt perillosa ¡Com ho són totes les potències descontrolades i deixades anar! No obstant això, només els qui han viscut aquest perill i l'han aconseguit adreçar poden aspirar a ser els fundadors i creadors de nous convenis i estipulacions, de noves visions de les coses.

Mentre la majoria sol viure sota la comoditat i la "certesa" social imperant, pensant que les coses són tal i com la gent que l'envolta (diaris, teles, professors, amics, experts, etc) diu que són, uns pocs ho posen en dubte, s'extravien, perden el cap. Davant d'aquest salt al buit pot ser, inclús, que arribin a inventar-se noves "certeces", nous criteris de judici i valoració de les coses. I qui sap si en un futur aquestes innovacions seves acabaran per dominar als demés i per tant, divulgaran un nou tipus de salut mental, una nova classe de benestar i felicitat desconeguda fins el moment. El que si que de segur faràn de bones a primeres, és generar malestar, incordi, estranyesa i dolor ¡Generaràn reaccions contràries!

En definitiva; actualment molta gent, en especial les dones, encara manté interiorment una ferotge batalla entre els judicis sentimentals i els racionals, entre allò que els atrau i allò que l'anàlisi dels fets, les repetides experiències i el càlcul de possibilitats els hi diu que haurien de fer. L'esperit modern impera entre la població. Però de tant en tant apareixen alguns estranys individus que la seva batalla ha arribat encara més enlaire ¡Han penetrat terres encara més estranyes i ignotes! Aquests foragits són capaços de sotmetre, ja no els sentiments, sinó inclús els judicis més racionals i entenimentats, tot jugant a plaer amb ells, posant-los en fred, girar-los i fent-los trossets.

Es tracta d'una nova raça de sofistes o artistes del judici... Ens trobem davant de ments difícils d'endevinar.